Editar sense editors

L¡¯escena succeeix en un simposi anual d¡¯editors. En el transcurs d¡¯una taula redona aparentment inn¨°cua, un dels ponents llan?a un dard enverinat: ¡°En qu¨¨ es diferencia un llibre d¡¯una bossa de cre?lles fregides?¡±. Silenci a la sala. La pregunta sembla ret¨°rica, per¨° ¨¦s una bomba. ¡°En res: s¨®n dos productes que es fabriquen, s¡¯empaqueten i es distribueixen per a ser consumits¡±, s¡¯autorespon. Una veu t¨ªmida trenca el silenci, que comen?ava a ser tens: ¡°?s una provocaci¨®?¡±. ¡°En absolut. ?s la realitat¡±, conclou, ferm. I el debat es converteix en batalla dial¨¨ctica campal. ¡°Heretgia! Heretgia!¡±, criden els m¨¦s agosarats des del fons de la sala. Aquell conferenciant representava un grup editorial mitj¨¤. Avui dirigeix una multinacional del llibre.

La ind¨²stria editorial moderna est¨¤ sota els designis de directius i accionistes amb aquest mateix pensament. Els editors, aquella figura en teoria responsable de seleccionar les obres que es publiquen, o d¡¯incentivar-ne la creaci¨® per a reconduir, eixamplar o modelar els gustos lectors, han perdut la partida. Hem passat en pocs anys, quasi sense adonar-nos-en, del model artesanal de proximitat amb escriptors i llibreters, a un sistema can¨ªbal que, com afirmava Andr¨¦ Schiffrin, est¨¤ ¡°dominat pels grans grups, conglomerats que ofereixen tota mena de serveis en la ind¨²stria del lleure i de la informaci¨®¡±. I ho deia l¡¯any 1999, en L¡¯edici¨® sense editors (Destino), el llibre que el va refermar com una autoritat inq¨¹estionable de l¡¯edici¨® independent mundial.

Aquests dies, amb la mort de Schiffrin a 78 anys, hem recordat les seues ensenyances premonit¨°ries, d¡¯una vig¨¨ncia perenne. ¡°La decisi¨® de publicar aquest llibre o un altre ja no dep¨¦n dels editors, sin¨® de l¡¯anomenat ¡®comit¨¦ editorial¡¯¡±, ens deia, ¡°on els financers i els comercials tenen els c¨¤rrecs m¨¦s importants¡±. La qualitat, l¡¯oportunitat i l¡¯aportaci¨® cultural, intel¡¤lectual o social d¡¯un llibre ¨¦s mat¨¨ria prescindible que no queda reflectida en els balan?os i esdev¨¦, per tant, un intangible molest. La ¡°censura del mercat¡± veta els nous talents, l¡¯excel¡¤l¨¨ncia liter¨¤ria o els punts de vista originals i cr¨ªtics. L¡¯oferta s¡¯uniformitza, el risc es minimitza, la banalitat triomfa. Per aix¨° Bel¨¦n Esteban encap?ala aquests dies les llistes dels m¨¦s venuts.

All¨° que Schiffrin descrivia del panorama editorial nord-americ¨¤ del comen?ament de segle ha arribat a casa nostra, com (quasi) tot, amb una d¨¨cada de retard. Les remodelacions, fusions i reestructuracions del sector al caliu de la crisi fan incompatible (paradoxalment) mantenir editors en les plantilles editorials. Ho veiem cada dia. El temps dedicat a rellegir manuscrits i omplir-los d¡¯anotacions i suggeriments s¡¯empra ara per a idear estrat¨¨gies de pressi¨® en la distribuci¨®. S¡¯imposa la l¨°gica (sic) comercial.

¡°Digital o en paper, la cat¨¤strofe del sector editorial ¨¦s el benefici que s¡¯exigeix als llibres. Abans, l¡¯editor tenia passi¨® pel seu ofici, no cobd¨ªcia per un negoci¡±. De nou, Schiffrin. La bona veritat ¨¦s que, quan s¡¯ha de rec¨®rrer al responsable de m¨¤rqueting de l¡¯empresa perqu¨¨ separe el gra de la palla, els llibres esdevenen productes; els autors, prove?dors de continguts; els lectors, simples clients; i, tot plegat, un negoci com qualsevol altre.

Com fabricar bosses de cre?lles fregides.