Porcades de Joyce

D¡¯epistolaris d¡¯escriptors n¡¯hi ha de tota mena, per¨° all¨° m¨¦s habitual ¨¦s que decebin. La correspond¨¨ncia de Mallarm¨¦, per exemple, ¨¦s plena de c¨¤lculs econ¨°mics per mirar de fer possible el seu projecte del Livre, amb maj¨²scula. La de Proust ¨¦s estranyament avorrida i iterativa, amb escasses p¨¤gines en qu¨¨ esclati el seu geni al mateix nivell que a La Recherche. El fet ¨¦s que els escriptors parlen massa sovint, a les seves cartes, dels afers comercials lligats a l¡¯edici¨® dels seus llibres; i rarament aporten cap novetat a tot el que han deixat per escrit en un altre g¨¨nere: la novel¡¤la o la poesia.

Ara ens arriba una perfecta, magn¨ªfica edici¨® antol¨°gica de les cartes de James Joyce (de 1901 a 1940), a c¨¤rrec de D¨ªdac Pujol: James Joyce, Cartes. Antologia, Santa Coloma de Queralt, Obrador Ed¨¨ndum, 2013. La traducci¨® ¨¦s molt bona, el pr¨°leg tamb¨¦, la tria ¨¦s equ¨¤nime, i hi ha molt bons ¨ªndex i bibliografia. Per¨° all¨° millor d¡¯aquesta antologia ¨¦s el fet que l¡¯autor de l¡¯edici¨® no hagi descartat, ans al contrari, les cartes en qu¨¨ Joyce esbravava la seva sexualitat assedegada quan passava una temporada lluny de la seva amiga, despr¨¦s companya, molt m¨¦s tard muller: Nora Barnacle.

F¨®ra avinent parlar de les cartes que envia als seus editors (per exemple, sobre les dificultats que va tenir per publicar un dels millors reculls de narracions del segle XX, Dubliners), de la seva cr¨ªtica del folklore i del nacionalisme de la Irlanda dependent (¡°L¡¯Irish Independent ¨¦s realment horror¨®s; no he pogut llegir cap de les nadales c¨¨ltiques...¡±) i d¡¯altres aspectes que surten en aquest llibre incomparable. Per¨° el millor ¨¦s trobar-hi el Joyce guarro, el Joyce marrano, el Joyce que escriu procacitats desmesurades (totes ho s¨®n). Les cartes que parlen d¡¯aix¨° van ser escrupolosament obviades pels primers editors de la correspond¨¨ncia de Joyce, potser perqu¨¨ encara vivia algun dels seus fills. Amb els anys, tant als anglesos com a les lleng¨¹es de traducci¨® va aflorar la rotunda veritat del llenguatge de Joyce adre?at a Nora Barnacle. El 2 de desembre de 1909, per exemple, li escriu: ¡°El meu amor per tu em permet pregar a l¡¯esperit de la bellesa eterna i de la tendresa que s¡¯emmirallen en els teus ulls o posar-te a sota meu amb la teva panxa tan suau i follar-te per darrere, com un porc que munta una truja, glorificant-me en la pudor i en la suor que t¡¯emana del cul [...], o b¨¦ capicular-nos notant com els teus dits em toquen i fan pessigolles als collons o est¨¤s clavada amb mi per darrere i els teus llavis calents em mamen la cigala mentre tinc el cap falcat entre les teves cuixes grasses [...] i la meva llengua llepa vora?ment el teu cony vermell i pudent¡±. I el 8 de desembre del mateix any: ¡°Dius que quan torni me la mamar¨¤s i que vols que et llepi el cony, petita canalla depravada. Espero que em sorprenguis alguna hora quan dormi vestit, t¡¯abalancis sobre mi amb l¡¯escalfor d¡¯una puta, a poc a poc em descordis bot¨® rere bot¨® de la bragueta i lentament agafis la titola grossa del teu amant [¨¦s cert que la tenia enorme; m¡¯ho va dir el seu n¨¦t], l¡¯encerclis amb la teva boca humida i la mamis fins que es faci m¨¦s grossa i m¨¦s dura i s¡¯escorri a la teva boca¡±. Com se l¡¯estimava!, hem de concloure. ?s clar que Joyce, prudent, li havia dit dies abans: ¡°?T¡¯he escandalitzat per les coses porques que t¡¯he escrit? Potser penses que el meu amor ¨¦s una cosa bruta. Ho ¨¦s, estimada, en certs moments¡±. Per¨° el cert ¨¦s que un llenguatge com aquest no es troba ni a les p¨¤gines m¨¦s obscenes de l¡¯Ulisses.

I ¨¦s aix¨ª, lectors: per a Joyce l¡¯amor tamb¨¦ era una cosa bruta, com ho ¨¦s per a la majoria dels humans, els d¡¯avui i els de fa cent anys i els de en fa dos mil, com llegim a la poesia er¨°tica romana. Els escriptors catalans, ¨¦s cert, s¨®n m¨¦s decorosos, o, almenys, no han deixat un epistolari amb expressions tan erectes com les que llegireu en aquesta correspond¨¨ncia. Per exemple, no em puc afigurar Salvador Espriu escrivint coses d¡¯aquesta llei, encara que espero que, amb el dineral que s¡¯ha destinat a celebrar el seu centenari, un estudiant becat trobi, en un o altre bagul, cartes encara m¨¦s porques que les de Joyce del nostre gran poeta nacional: aix¨° li daria una dimensi¨® m¨¦s humana i menys pura que la que ens ha estat presentada per al nostre mortal avorriment.