Eixint a poc a poc del gueto

Versi¨® optimista: despr¨¦s d¡¯un reeixit proc¨¦s de diversificaci¨® estil¨ªstica, la m¨²sica en valenci¨¤ comen?a a ocupar espais insospitables fa nom¨¦s uns quants anys, amb grups com ara Orxata i Aspencat, capa?os d¡¯omplir sales de grans dimensions, arribar a un p¨²blic transversal i, fins i tot, omplir el buit de la manca de grups en castell¨¤ amb la popularitat dels que hi havia als anys 80 i 90. Tot i ser certa, aquesta lectura admet molts matisos: malgrat la voluntat de conviure amb altres escenes i ampliar la base, moltes bandes i artistes de qualitat continuen tenint problemes per a eixir del gueto i eixamplar el seu nivell de coneixement.

Carles Biano, d¡¯Orxata, reconeix que al principi trobaren ¡°molts handicaps, com ara el tema de l¡¯idioma. Per¨° el primer pas per a v¨¦ncer aix¨° ¨¦s creure-ho. Si fas una proposta pensant en inferioritat, pensant en el gueto, ¨¦s molt dif¨ªcil. Si t¡¯ho creus, tens la meitat del cam¨ª recorregut¡±. ¡°Hi ha una escena i un circuit en valenci¨¤ com una manera d¡¯autoafirmaci¨® i de fer pinya, que est¨¤ molt b¨¦, per¨° estem arribant al punt de caure en la caricatura¡±, adverteix Biano. ¡°El que intentem ¨¦s no refor?ar aqueix gueto, nosaltres actuem amb molts grups que no canten en valenci¨¤, perqu¨¨ all¨° normal ¨¦s que totes les lleng¨¹es interactuen¡±.

Fet aix¨°, el repte ¨¦s arribar a tot tipus de p¨²blic. ¡°Encara falta un poc. Pot ser un problema d¡¯estructura mental. I tamb¨¦ que es veja que musicalment hem millorat molt, que a la gent que li agrade l¡¯electr¨°nica puga agradar-li el que fem en Orxata¡±. Mirant-ho des de fora, Biano tamb¨¦ apunta que ¡°falten grups mainstream en valenci¨¤¡±. Tot i que, ben mirat, tampoc n¡¯hi ha en castell¨¤. ¡°Ja no hi ha grups com Presuntos Implicados, Rev¨®lver o Seguridad Social perqu¨¨ s¡¯han carregat la ind¨²stria. I a mi ja em va b¨¦ perqu¨¨ estic a l¡¯altre costat: aqueix espai l¡¯hem copat, per¨° d¡¯una manera autogestionada¡±, argumenta.

La visi¨® d¡¯Albert Ortega (Bertomeu) ¨¦s interessant, perqu¨¨ ¨¦s un m¨²sic amb una traject¨°ria ben llarga en diferents escenes. Per ell, una de les claus de la normalitzaci¨® ¨¦s la qualitat. ¡°Anem normalitzant l¡¯escena a poc a poc, per¨° cal posar una l¨ªnia de qualitat; sembla que pel fet de cantar o escriure en valenci¨¤ tingues la porta oberta. I hi ha molta difer¨¨ncia entre qui es dedica a la m¨²sica i qui ho fa com una activitat l¨²dica¡±, adverteix. Sobre l¡¯escena, diu que ¡°el fet de cantar en valenci¨¤ o catal¨¤ no ¨¦s important per als qui ens dediquem a la m¨²sica, per¨°, com que la cosa va com va, veure concerts en la nostra llengua fa la sensaci¨® d¡¯estar a casa, arreplegadets¡±. En tot cas, ¡°sembla que la gent jove comen?a a apreciar els grups en valenci¨¤, que aprecien Orxata o Aspencat quan ixen de festa, no cal que vinga ning¨² de Madrid. Hi ha molta m¨¦s normalitat que l¡¯¨¨poca en qu¨¨ comen?aren Obrint Pas o Munlogs ¡±, al principi dels anys 90.

Ortega, d¡¯altra banda, ¨¦s cr¨ªtic amb l¡¯actitud del p¨²blic generalista. ¡°Hi ha gent que encara ens veu [els m¨²sics en valenci¨¤] com una cosa ex¨°tica, estranya, no ho entenen ni s¡¯esforcen per entendre-ho, hi ha molt d¡¯esnobisme¡±, apunta, mentre que, de certs grups en castell¨¤, ¡°no de tots¡±, en reprotxa ¡°la falta de consci¨¨ncia de pa¨ªs. El seu negoci el veuen com molt m¨¦s gran del que hi ha ac¨ª, no entenen que Obrint Pas hagen triomfat arreu del m¨®n cantant en valenci¨¤¡±.

Tubal Perales reuneix la triple condici¨® de m¨²sic (El Trineu Tanoka), editor (M¨¦sdemil) i programador (Feslloch), una cadira girat¨°ria que li proporciona perspectiva. ¡°La m¨²sica en valenci¨¤ t¨¦ manca de p¨²blic. Com a programador puc dir que la gent es mou per la festa. Els grups de qualitat que fan aix¨° arrasen, com ara Aspencat o Orxata, que poden omplir llocs de 2000 o 3000 persones i fer 40 o 50 bolos a l¡¯estiu perqu¨¨ s¨®n m¨¦s rendibles i porten m¨¦s gent que una orquestra. Per¨° hi ha un altre sector, que fa m¨²sica de qualitat, que encara no ha trobat el seu p¨²blic majoritari. S¨®n bandes que podrien interessar la gent que es mou per les modes i va a La Rambleta a veure un grup finland¨¦s, per¨° falta la connexi¨® amb els grups en valenci¨¤ que han treballat molt b¨¦ els directes. Arthur Caravan o Senior no tenen res a envejar a les bandes del mateix estil que canten en un altre idioma¡±. ¡°Falten oportunitats¡±, prossegueix Perales, ¡°per¨° tamb¨¦ ambici¨® i ganes de descobrir coses pel p¨²blic¡±.

Mentrestant, com a editor, el seu segell, M¨¦sdemil, ha fet una aposta per diversificar i editar grups en castell¨¤, com ara Desechos, la banda de Lavapi¨¦s. ¡°Ens agradaria fer-ho encara m¨¦s, la llengua no pot ser una barrera, ni en una direcci¨® ni en l¡¯altra. Ho fem de la mateixa manera que editem grups de Tarragona o de Lleida. Com a segell, ens agrada la bona m¨²sica¡±, conclou, sense renunciar a la condici¨® de plataforma que ha ajudat durant els primers cinc anys de vida a editar els grups en valenci¨¤.

Tanmateix, i ¨¦s un factor for?a curi¨®s perqu¨¨ ¨¦s assenyalat de vegades per m¨²sics valencianoparlants de soca-rel, com el mateix Pau Alabajos, que ho va dir sense embuts en la taula redona de la passada edici¨® de Trovam! a Castell¨®, la tradicional deixadesa de funcions de les nostres institucions envers la creaci¨® local en valenci¨¤ encara pot tindre un efecte perversament negatiu (i no desitjat, cal dir) sobre aquells que conreen el castell¨¤ o l¡¯angl¨¦s. El menyspreu de les institucions fa que molts dels m¨²sics en valenci¨¤ gaudisquen del suport de les plataformes c¨ªviques i pro normalitzadores en favor de l¡¯¨²s de la llengua, que duen a terme la faena que les nostres institucions haurien de fer i no fan. Un suport que no tenen les bandes que empren el castell¨¤ o l¡¯angl¨¦s, que nom¨¦s compten amb una feble xarxa de magazins electr¨°nics i blogs, en la majoria dels casos.

Pocs m¨²sics hi ha m¨¦s adients per a opinar sobre el fenomen que els que s¡¯han expressat, al llarg de diferents etapes de la seua carrera (o fins i tot compatibilitzant projectes), en totes dues lleng¨¹es. O fins i tot en angl¨¦s.

?scar Briz n¡¯¨¦s un: castellanoparlant amb Banderas de Mayo, angloparlant amb The Whitlams i valencianoparlant en gran part del seu trajecte en solitari, ¨¦s el m¨¦s madur, per¨° tamb¨¦ el m¨¦s guardonat, amb molta difer¨¨ncia. El de l¡¯Alc¨²dia reconeix que ¡°¨¦s m¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ es treballa en un ¨¤mbit molt petit i redu?t en qu¨¨ p¨²blic i artistes es coneixen personalment en molts casos; perqu¨¨ hi ha certs programadors amb la sensibilitat i la valentia de portar algunes d¡¯aqueixes propostes als teatres ¡ªa on en castell¨¤ tampoc no ¨¦s tan f¨¤cil accedir¡ª; perqu¨¨ en alguns casos, si comuniques una s¨¨rie de missatges potser trobes aqueixa part del p¨²blic m¨¦s militant¡±. Amb tot, potser la milit¨¤ncia, tal com han insinuat altres veus d¡¯aquest recull d¡¯opinions, tamb¨¦ t¨¦ uns l¨ªmits molt m¨¦s clars: ¡°ara b¨¦, d¡¯altra banda tamb¨¦ ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil arribar a tocar el sostre de les teues expectatives i r¨¤pidament, la qual cosa fomenta el desenc¨ªs. El mur de prejudicis en contra que un troba constantment davant seu ¨¦s enorme per comparaci¨® al que es trobaria si triaria altres opcions¡±.

Davant d¡¯aix¨°, caldria preguntar-se si ens trobem, doncs, amb un p¨²blic tan limitat que nom¨¦s consumeix m¨²sica en valenci¨¤. Perqu¨¨ si ¨¦s aix¨ª, caldria q¨¹estionar si els prejudicis que esmenta Briz funcionen per una via amb dos sentits. ¡°El ben cert ¨¦s que no hi ha prou p¨²blic que senta can?¨® en valenci¨¤ i encara es pot fer una subdivisi¨® m¨¦s reduccionista entre el que ho fa amb l¡¯¨¤nim de donar suport a una de les expressions m¨¦s populars de la cultura i la llengua pr¨°pies, i qui ho fa simplement perqu¨¨ ¨¦s un mel¨°man sense prejudicis o un gran aficionat a la m¨²sica, en maj¨²scules. Quin poder de difusi¨® musical tenen les plataformes c¨ªviques que has anomenat davant dels centenars d¡¯emissores de r¨¤dio i televisi¨® en qu¨¨ potencialment pot sonar un cantant o un grup que empra el castell¨¤, o l¡¯angl¨¦s ¡ªper no parlar d¡¯altres eixides, com ara sentir temes inclosos en publicitat, cinema, ficci¨® televisiva pr¨°pia, etc.? Cap¡±.

El problema s¡¯agreuja, a parer de l¡¯autor de L¡¯estiu, amb la lamentable situaci¨® del teixit audiovisual valenci¨¤, abocat ara mateix a un carrer¨® fosc i sense eixida aparent gr¨¤cies a l¡¯execuci¨® de RTVV que el Consell auton¨°mic dirigit pel Partit Popular va arredonir divendres passat: ¡°En televisi¨® ¨¦s on es generen drets d¡¯autors de veres i ac¨ª, per no tindre, ja no tenim ni televisi¨® ni r¨¤dio en valenci¨¤ i, quan en ten¨ªem, mai no es va apostar per prestigiar els productes culturals propis mitjan?ant qualitat d¡¯espais i regularitat de pres¨¨ncia, sin¨®, ben al contrari, per pagar obscenament qualsevol mediocritat vinguda de fora en els camps de la cuina, el xafardeig i el fem televisiu, per exemple. De la F1 que en parle Bernie si vol, que per aix¨° cobra¡±.

No molt lluny dels arguments de Briz es mou Miquel ?ngel Landete, aix¨° ¨¦s, Senior (i el Cor Brutal). El cantautor folk rock, que ja va emprar l¡¯angl¨¦s quan capitanejava Landy, al comen?ament del 2000, troba a faltar all¨° que anomena ¡°la transversalitat de l¡¯eco¡±, ja que pensa que ¡°et pots afartar de tocar en el circuit valencianoparlant sense eixir-ne mai. De fet, un cas perfecte per a il¡¤lustrar-ho ¨¦s del de Pau Alabajos¡±. Tornem a la q¨¹esti¨® dels prejudicis, tant els dels uns com els dels altres: ¡°Nosaltres, quan toquem en festivals valencianoparlants, ens sentim com si f¨®rem marcians. Molta gent pensa ¡®a on van estos tios amb eixes jaquetes i caputxes¡¯? Mentre que a uns altres, fora d¡¯aquests espais (posem per cas, els fans de Wilco), tampoc no els atrauria a priori la nostra proposta¡±. De fet, si hi ha una cosa per la qual sent certa enveja ¨¦s la situaci¨® de grups com els catalans Mishima. Catalanoparlants que es poden permetre el luxe de traure Robert Forster (The Go-Betweens) a l¡¯escenari per a fer una col¡¤laboraci¨® conjunta. Una mica el que passa amb Manel o els Ant¨°nia Font (que fa poc n¡¯anunciaven la dissoluci¨®). Una altra lliga, la que encara juguen els catalans i els mallorquins. Fet i fet, una q¨¹esti¨® d¡¯objectius, perqu¨¨ ¡°tot dep¨¦n d¡¯all¨° a qu¨¨ aspires¡±, diu Landete.