Jugant amb el futur

Dijous passat, el president Artur Mas anunciava p¨²blicament que els partits a favor d¡¯una consulta sobre el futur pol¨ªtic de Catalunya havien arribat finalment a un acord. La consulta tindr¨¤ lloc ¨Csi pot ser- el 9 de novembre del 2014 i no es far¨¤ una sola pregunta, sin¨® dues. Es consultar¨¤ al ciutad¨¤ si vol que Catalunya esdevinga un Estat i, en cas de resposta afirmativa, si vol que aquest estat siga independent. Com calia esperar, la not¨ªcia ha revifat immediatament un dia a dia pol¨ªtic que semblava encallat en discussions de detall i espesse?t per la reiteraci¨® de declaracions contradict¨°ries dels uns i dels altres. I mentre la pol¨ªtica catalana tornava a agitar-se, a Madrid la resposta no s¡¯ha fet esperar tampoc. Tant Rajoy com Rubalcaba estaven d¡¯acord a recordar que la consulta proposada per Mas ¨¦s inconstitucional i que no es celebrar¨¤ de cap manera. Pel seu costat, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, que est¨¤ molt bel¡¤lic¨®s ¨²ltimament, no en tenia prou amb aix¨° i reclamava una ¡°reacci¨® proporcionada¡± al desafiament catal¨¤.

De moment, amb la data i la formulaci¨® de les preguntes, la cotitzaci¨® pol¨ªtica d¡¯Artur Mas ha pujat de colp molts enters. No solament ha resolt un impasse que erosionava la seua posici¨® dia a dia, sin¨® que ha aconseguit posar d¡¯acord en el punt essencial un conjunt de partits que tenen ben poc en com¨²: Converg¨¨ncia i Uni¨® ¨Cuna federaci¨® barallada precisament sobre aquest punt-, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya ¨Cque ¨¦s l¡¯equivalent catal¨¤ d¡¯Esquerra Unida- i els contestataris radicals de la CUP. Ara, la pilota passa als altres terrats. La consulta es far¨¤ o no, probablement no, per¨° seran uns altres els que la faran impossible, i no les vacil¡¤lacions dels partits sobiranistes catalans.

Per parlar com ho fan els entesos en aquesta ci¨¨ncia altament inexacta que ¨¦s la politologia (i vost¨¦s em disculparan), hi ha dues hip¨°tesis de molt dif¨ªcil verificaci¨® ara com ara, per¨° gens descartables: que la majoria dels catalans estiguen a favor d¡¯una revisi¨® important de l¡¯actual ordenament de l¡¯estat de les autonomies, i que aquest no siga un estat d¡¯¨¤nim passatger, sin¨® consolidat. Cas que les dues hip¨°tesis foren certes, la prohibici¨® de la consulta per l¡¯Estat dispararia la frustraci¨® col¡¤lectiva i abocaria Catalunya a unes eleccions plebiscit¨¤ries, que tindrien lloc el 2016 o abans. I si els partits que defensen la consulta obtenien una majoria considerable, la pressi¨® a favor d¡¯aquesta augmentaria en comptes de disminuir. Com que el 2016 no queda tan lluny, si els catalans, majorit¨¤riament, volen modificar les regles de joc, l¡¯Estat central haur¨¤ d¡¯oferir alguna cosa m¨¦s que la doble negativa sistem¨¤tica. Aix¨ª, almenys, ho veia l¡¯editorial del Financial Times de dilluns passat. Si el govern espanyol no canvia d¡¯actitud, el problema, en comptes de dissoldre¡¯s, se li agreujar¨¤.

El PSC es mou amb dificultats entre dos perills: el la fractura amb el PSOE i el del trencament intern,

Potser per aix¨°, Artur Mas se sent m¨¦s segur ara que fa una setmana. Ho va demostrar en l¡¯entrevista ¨Cmassa deferent- de dilluns passat a TV3. Se¡¯l veia tranquil, confiat i ferm, com no ho estava des de les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques. La doble pregunta, sens dubte, ¨¦s m¨¦s complicada i m¨¦s ambigua que una pregunta simple, per¨° l¡¯enunciaci¨® ¨¦s prou clara i inclusiva. Apareix el terme independ¨¨ncia, com volia ERC i, alhora, permet votar aquells que estan a favor d¡¯una soluci¨® federal (s¨ª en la primera pregunta, no en la segona). El fet ¨¦s que Mas ha obtingut l¡¯acceptaci¨® expl¨ªcita de Duran i Lleida a aquesta formulaci¨®. Quant a Oriol Junqueras, ha afirmat que ¨¦s millor que la que proposava el seu partit. Per tant, cal esperar un suport sense fissures tamb¨¦ per aquest cant¨®. Mentre que Joan Herrera, l¨ªder d¡¯Iniciativa, comen?a a preguntar per qu¨¨ els federalistes del PSC no se sumen al suport d¡¯una consulta que els inclou.

I aquesta ¨¦s una altra de les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯anunci, no solament defineix i relliga el bloc sobiranista (de fet, ¨¦s ara quan comen?a a ser un bloc) i situa el govern central en una posici¨® inc¨°moda, tamb¨¦ exacerba les contradiccions del PSC. El federalisme de Pere Navarro i de la c¨²pula directiva del PSC ¨¦s una posici¨® perfectament leg¨ªtima, per¨° t¨¦ pocs avals externs (ni tan sols ¨¦s massa entesa dins del PSOE), i la seua actitud contr¨¤ria a la consulta no ¨¦s compartida per molts membres i votants del partit. El disseny de la doble pregunta no far¨¤ m¨¦s que ampliar aquesta fissura interna. El PSC sempre ha sigut un partit catalanista i el seu electorat est¨¤ sotm¨¦s a les mateixes derives que la resta de la societat. Ara es mou amb dificultats entre dos perills: el la fractura amb el PSOE i el del trencament intern, i va perdent votants i parcel¡¤les de poder a la carrera. Tot fa pensar que continuar¨¤ perdent-ne en un futur immediat. La radicalitzaci¨® i el naufragi graduals dels dos grans partits de l¡¯autonomia catalana s¨®n a hores d¡¯ara el principal espectacle pol¨ªtic d¡¯aquesta part del m¨®n i responen a una crisi de fons de m¨¦s calat. La consulta ¨¦s una pedra de toc molt exigent, i el 2014 ser¨¤, sens dubte, un any interessant.