La nau Gaud¨ª de Matar¨®

Matar¨® ha presentat solemnement la primera obra projectada per Antoni Gaud¨ª, una antiga nau de blanqueig de cot¨®. Un fet que ha estat aprofitat per batejar-la com Gaud¨ª km 0, tot col¡¤locant-la d'aquesta manera a l'inici de la seva traject¨°ria com a projectista, i posant Matar¨® en el veritable quil¨°metre zero de l'itinerari per l'obra de Gaud¨ª. L'acte de la inauguraci¨® de la nau com a seu de la col¡¤lecci¨® Bassat ha servit per donar a con¨¨ixer la Declaraci¨® de Matar¨® a favor de la conservaci¨® i divulgaci¨® del patrimoni arquitect¨°nic de Gaud¨ª. De l'edifici reconstru?t es poden fer algunes observacions, per¨° una d'inexcusable ¨¦s que d'una o altra manera les obres de Gaud¨ª han sofert intervencions que han suposat, amb la millor de les intencions, modificacions substancials i que l'¨²nica cosa que cal reclamar ¨¦s que, si s'han de fer, es facin amb intel¡¤lig¨¨ncia. Aix¨° inclou les realitzades a la Pedrera, tant a les golfes com al soterrani, al Parc G¨¹ell, a la porta de la Sagrada Fam¨ªlia, a l'escola d'aquest temple (que es va despla?ar i reconstruir), al Palau G¨¹ell, que ara ¨¦s un palau sense xemeneies de deb¨° i sense cuines, o a les fa?anes de vidre d'aquesta nau. Resulta almenys un motiu de debat de cert inter¨¨s observar en quina mesura aquestes modificacions han hagut de dur-se a terme en canviar l'¨²s de l'edifici. En la major part dels casos es tracta d'edificis muse?tzats.

Ha calgut calcular noves sol¡¤licitacions de les estructures, acomodar el confort t¨¨rmic a l'actual normativa i acoblar els accessos a les exig¨¨ncies dels bombers, i fins i tot modificar les obertures per aconseguir m¨¦s il¡¤luminaci¨®. Quan els edificis gaudinians que continuen sent privats -cases particulars o convents, com les Teresianes- i que encara tenen bona salut caiguin en la muse?tzaci¨®, no tinguin cap dubte que se'ls infringir¨¤ un sever correctiu normatiu i seran derrotats arquitect¨°nicament, i perdonin el s¨ªmil b¨¨l¡¤lic. Aix¨ª ¨¦s que, paradoxalment, quan un edifici de Gaud¨ª, o de qualsevol altre, ¨¦s "recuperat", molt sovint una part d'ell es modifica substancialment.

Un altre aspecte de debat que aquesta nau ressuscitada posa sobre la taula ¨¦s una q¨¹esti¨® purament arquitect¨°nica -i en especial del seu vessant t¨¨cnic-, la m¨¦s enginyosa en el cas que ens ocupa. El sistema estructural de la nau ¨¦s sens dubte el m¨¦s notable: particularment, els arcs s¨®n fets de taulons de fusta de mides relativament petites, i aconsegueixen la continu?tat i la resist¨¨ncia adequades fent un s¨¤ndvitx amb tres d'aquests taulons, de manera que el despla?ament des del centre permet anar-los enlla?ant consecutivament. Nom¨¦s cal anar tallant els extrems amb la inclinaci¨® adequada per poder-los acoblar els uns amb els altres. ?s prodigi¨®s, perqu¨¨ es poden construir plans al terra i enlairar-los despr¨¦s. Fa uns anys vam proposar fer als estudiants una petita construcci¨® amb arcs fets amb aquesta t¨¨cnica i encara recordo les cares de sorpresa en veure que aquelles fustetes es podien convertir en uns arcs tan elegants i esvelts. Per¨°, tot i aix¨ª, aix¨° no treu que l'arquitectura sigui alguna cosa m¨¦s, i en aquest sentit la nau no posseeix la unitat ni la idea de ser una cosa acabada, o si ho prefereixen, de tenir un final, com qualsevol obra d'art. ?s un espai, efectivament, per¨° els seus extrems s¨®n aquests com podrien ser uns altres; podria tenir tres arcs menys o quatre m¨¦s i seria igual. Aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s important, ja que les altres obres posteriors de Gaud¨ª no tenen aquest problema, i tot i l'enginy constructiu d'aquesta, li manca "l'esperit" d'obres posteriors.

La coincid¨¨ncia ha fet que a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona es pugui veure aquests dies una exposici¨® de dibuixos del Gaud¨ª estudiant. Espl¨¨ndids dibuixos, alguns dels quals s¨®n seccions d'edificis; en ells, els gruixos de parets, sostres o c¨²pules estan acolorits d'una manera neutra, sense cap indicaci¨® de com estan formats constructivament. Tan sols hi ressalta l'espai arquitect¨°nic, el gran interior; aquest, decorat amb profusi¨® d'acabats i formes, representa l'arquitectura, relativament escindida del detall constructiu. S¨®n uns dibuixos als ant¨ªpodes de la nau de Matar¨®.

Comparats amb les seccions que els nostres estudiants realitzen avui als seus projectes de fi de carrera, amb tant¨ªssima informaci¨® constructiva, resulten almenys sorprenents. Conservar i protegir el patrimoni de Gaud¨ª est¨¤ molt b¨¦ i necessita quantioses despeses, per¨° invertir tamb¨¦ en l'estudi, un estudi que lligui Gaud¨ª amb el present i doni perspectives de futur, estaria encara millor. Amb un paup¨¨rrim pressupost com el que actualment t¨¦ l'Escola d'Arquitectura, una ajuda intel¡¤ligentment invertida cap al futur seria un bon regal gaudini¨¤ per a l'escola que el va formar.