¡°No som tan importants perqu¨¨ Brussel¡¤les no se¡¯n pugui estar de nosaltres¡±

Jordi Vaquer (Barcelona, 1974) ¨¦s director de l¡¯Open Society Initiative for Europe, instituci¨® que vetlla pel compliment dels drets civils a Europa. Vaquer la dirigeix des de la seva creaci¨®. Analista internacional per a EL PA?S, des de la seva posici¨® observa amb perspectiva el proc¨¦s que viu Catalunya.

Pregunta. L¡¯any 2014 hi ha eleccions europees. ?s un any decisiu per a la UE?

Resposta. ?s important saber si l¡¯euroescepticisme ser¨¤ majoritari en algun pa¨ªs, i la participaci¨®. El resultat condicionar¨¤ sobretot l¡¯estat d¡¯¨¤nim: uns diuen que pot ser el principi de la fi de la il¡¤lusi¨® del projecte europeu. Altres diuen que seran les eleccions on la gent s¡¯adonar¨¤ que Europa ¨¦s important.

P. I vost¨¨ qu¨¨ creu?

R. Sabrem si la crisi ¨¦s el que defineix el futur d¡¯Europa o si de la crisi en sortim amb una Uni¨® m¨¦s polititzada. Abans hi ha eleccions molt importants. Hongria determinar¨¤ si acaba en via autorit¨¤ria. A les municipals de Fran?a i el Regne Unit sabrem si la societat bascula cap a la ultradreta. I les de Su¨¨cia, l¡¯¨²nic pa¨ªs escandinau que ha resistit al populisme antieuropeu, fins fa poc.

P. Hi ha risc que la gran dreta europea es contamini del populisme i la xenof¨°bia?

R. Passen diverses coses: es normalitzen discursos que abans estaven fora del sistema. Aix¨ª, els partits que se¡¯n veuen directament afectats van cap a aquestes posicions, i discursos que abans eren raonables passen a ser extremistes, com per exemple la cobertura sanit¨¤ria universal. I l¡¯esquerra, o s¡¯hi confronta o intenta no quedar tan tolerant, com ha passat a Fran?a. T¨¦ molt a veure amb el desencant amb les elits. A l¡¯Europa d¡¯aquests moments qui t¨¦ m¨¦s ¨¨xits a l¡¯hora de capturar el desencant ¨¦s el populisme xen¨°fob.

P. I amb els maldecaps que t¨¦ Europa, el cas catal¨¤ hi t¨¦ espai?

R. No crec que hi hagi una gran sintonia dels caps d¡¯Estat amb el que est¨¤ passant a Catalunya. En un altre nivell de debat es veu la q¨¹esti¨® catalana com una derivada molt secund¨¤ria de la crisi de legitimitat democr¨¤tica a Europa. I despr¨¦s hi ha les persones; aqu¨ª les simpaties van per barris.

P. El Consell Europeu s¡¯hi pronunciar¨¤?

R. El missatge ¨¦s que aquest conflicte s¡¯ha de resoldre en la legalitat espanyola. El Govern espanyol diu que aix¨° vol dir que la consulta no es pot fer. Jo ho interpreto m¨¦s com que demanda que es dialogui i se solucioni. Els Estats, davant la creaci¨® d¡¯un altre Estat, s¨®n actors conservadors.</CS>

P. Mas diu que Europa no pot deixar perdre Catalunya. ?s aix¨ª?

R. Interpretar que perqu¨¨ tu siguis europeista aix¨° ser¨¤ rec¨ªproc... No som tan importants perqu¨¨ Brussel¡¤les no se¡¯n pugui estar de nosaltres. Se n¡¯est¨¤ de Su?ssa, que ¨¦s al mig de la UE i t¨¦ una economia m¨¦s gran.

P. Creu que hi haur¨¤ consulta? Europa la facilitar¨¤?

R. Europa mirar¨¤ de prop el que passi per¨° no la facilitar¨¤. Si es fa i hi ha una participaci¨® gran, per molt que sigui il¡¤legal, no podran dir que no ha existit.

P. Qu¨¨ li sembla una possible candidatura unit¨¤ria catalana a Brussel¡¤les?

R. Plantejar les eleccions europees en clau nacional sempre ¨¦s un error. Ja ¨¦s prou frustrant que no es diferenci?n els grups pol¨ªtics: els d¡¯ERC acabaran als Verds, Uni¨® amb el PP i CDC al grup liberal. Posa que quatre dels 54 escons espanyols v¨¦nen d¡¯una llista unit¨¤ria: tampoc seria una gran cosa.

P. Ens hem convertit en una Europa de creditors i deutors?

R. Hi ha molts nivells de fractura: creditors i deutors, democr¨¤cies m¨¦s assentades i menys... Tamb¨¦ hi ha divisi¨® entre les elits i la gent. Hi ha una gran desconfian?a cap a la pol¨ªtica, que a Brussel¡¤les s¡¯agreuja perqu¨¨ Brussel¡¤les ¨¦s nom¨¦s pol¨ªtic i no identitari.

P. Tamb¨¦ afectaran les retallades. A Catalunya ens hem carregat l¡¯Estat del benestar?

R. No es pot llegir nom¨¦s en clau local. El que ¨¦s important a Catalunya ¨¦s que hi ha diversos debats sobre la taula: el sobiranista, els repartiments dels costos de la crisi i la qualitat democr¨¤tica. Cap dels tres pot esperar.

P. Creu que el 2014 notarem la sortida de la crisi?

R. Hi ha hagut una millora substancial el 2013: la sensaci¨® que no tot se¡¯n va en orris. I la gran not¨ªcia ¨¦s que no hi ha un sol diputat auton¨°mic d¡¯extrema dreta a tot Espanya. ?s sorprenent.

P. Amb la crisi han sorgit moviments com el 15-M o la PAH.

R. S¨®n reaccions que han constru?t capital social. A Espanya hi ha un divorci grav¨ªssim amb els mecanismes de la democr¨¤cia, per¨° hi ha elements de resist¨¨ncia de la societat. Aix¨° d¨®na un dibuix de la societat que ¨¦s encoratjador.