¡°Viatjar segueix valent la pena¡±

Entro a la cafeteria de Laie i no veig Xavier Moret (Barcelona, 1952) en cap de les taules, i llavors apareix caminant pel passad¨ªs i, a banda d¡¯aquest petit batre de m¨¦s que sents al cor en retrobar-te amb un amic, em dic que, com a qualsevol dels grans viatgers, ¨¦s aix¨ª com de fet esperava veure¡¯l: dret, caminant, en tr¨¤nsit. L¡¯¨²ltima vegada que ens vam trobar, crec recordar, va ser a S¨ªria, i des de llavors ell ha estat en tants indrets que fa basarda: el cap em gira com un globus terraq¨¹i nom¨¦s de pensar-hi. Qu¨¨ es pot esperar d¡¯un tipus que ha estat tres vegades a Zanz¨ªbar! I que, com si res, et deixa anar ¡ªcrueltat innecess¨¤ria¡ª que el mes que ve se¡¯n va a... Bhutan! (¡°Crec que far¨¤ fred¡±). Reconec en ell el p¨°sit dels nous viatges, una aroma de Mong¨°lia, el centelleig d¡¯?frica. I no obstant aix¨°, emana la seva calma i bonhomia caracter¨ªstiques.

Sempre ¨¦s agradable i enriquidor parlar amb Moret, de com ha canviat Arusha o de la publicaci¨® de Viaje al T¨ªbet de Robert Byron (Abada), per¨° actualment l¡¯escriptor viatger ¨¦s tamb¨¦ not¨ªcia. S¡¯ha reeditat el seu llibre sobre Isl¨¤ndia La isla secreta (Tushita Edicions), que el 2002 va guanyar el premi Grandes Viajeros, i aquesta mateixa tarda (19 h) presenta a Casa ?sia el seu D¨ªas de Hong Kong (Alta?r), cr¨°nica dels dos mesos que va passar a la ciutat convidat per participar en un taller literari universitari. ¡°Un chollo, s¨ª¡±, admet rient per sota del seu esp¨¨s bigoti, en mirar la meva cara d¡¯enveja insana, ¡°encara que la meva tasca tenia les seves dificultats, no et pensis: explicar el Mediterrani i la seva cultura a estudiants xinesos que no coneixien Homer. Mentrestant, recorria Hong Kong. El llibre va sortir sense haver-lo planejat. ?s el primer que dedico espec¨ªficament a una ciutat¡±.

La seva visi¨® de Hong Kong ¡ªen la qual cap un atac de taurons, el relat de la seva visita al sorprenent subm¨®n de les Chungking Mansions a Kowloon i el record a Macau d¡¯Indiana Jones i Eduard Tod¨¤ (que va ser c¨°nsol)¡ª inclou una gran documentaci¨® i una bona lectura dels escriptors que l¡¯han precedit ¡ªLanchester, Theroux, Richard Mason¡ª. Per¨° se centra en l¡¯experi¨¨ncia personal de primera m¨¤ i en aquesta mirada que ¨¦s la seva signatura, i que es caracteritza per una mena d¡¯assossegada felicitat barrejada amb intel¡¤lig¨¨ncia i inter¨¨s per la gent, el ¡°factor hum¨¤ del viatge¡±, com diu ell. Entre els personatges inoblidables que va con¨¨ixer, locals o del f¨¨rtil club dels expatriats, figura David McKirdy, el poeta i mec¨¤nic de Rolls Royces, el qual sembla una s¨ªntesi perfecta en aquesta ciutat, en qu¨¨ conviuen Confuci i el fengshui amb els gratacels i el shopping compulsiu. Quan li dic que jo mateix vaig acumular en una curta visita a la vella perla asi¨¤tica un carregament de compres digne de Sardan¨¤pal, incl¨°s un petit helic¨°pter de control remot, riu comprensiu.

Li assenyalo que ell no ¨¦s un viatger rom¨¤ntic. ¡°En quin sentit?¡±. B¨¦, hi ha el viatger que somia i el que veu, el que observa la realitat. ¡°?s veritat, m¡¯identifico amb el que veu. El romanticisme d¡¯imaginar un passat que s¡¯esvaeix potser no el tinc¡±. Hi ha viatgers que viatgen per confirmar la seva idea d¡¯un lloc, per recon¨¨ixer els seus somnis i lectures. ¡°?s aix¨ª, jo prefereixo anar amb tots els sentits alerta, ben documentat, per¨° disposat a deixar-me contradir, a posar en q¨¹esti¨® les meves idees pr¨¨vies. Em sembla una forma m¨¦s rica de viatjar. El viatge ¨¦s una gran m¨¤quina per combatre els teus prejudicis¡±.

Aprofito per interrogar-lo sobre la seva posici¨® respecte al sobiranisme catal¨¤. ¡°T¡¯ho dir¨¦ fredament: el m¨¦s senzill seria que es vot¨¦s i a veure qu¨¨ passa. A fora es parla poc del tema, et trobes que ning¨² et pregunta, ni a Arm¨¨nia, on semblaria l¨°gic que hi estiguessin interessats¡±.

Quins han estat els viatges m¨¦s recents del viatger Moret? ¡°Al desembre vaig estar al Ngorongoro¡±, diu escurant la Coca-cola. ¡°En el marc d¡¯un viatge per l¡¯?frica dels grans exploradors. Vaig anar des de Nairobi per terra fins al llac Vict¨°ria, vaig visitar l¡¯illa Lukuba i vaig baixar per Tanz¨¤nia fins al Serengueti. Abans d¡¯aix¨° vaig estar a Mong¨°lia, un lloc fascinant¡±. Li demano que m¡¯ofereixi alguna de les seves impressions d¡¯?frica. ¡°Cada vegada em sembla m¨¦s radical el contrast entre el m¨®n tur¨ªstic i el dia a dia real dels africans. D¡¯altra banda, hi ha els baobabs, aquestes veritables catedrals africanes, sempre que en veig un...¡±. El viatger segueix amb els seus relats, i jo m¡¯arrepapo a la cadira escoltant com un prosaic Kublai Khan. ¡°A Massai Mara vaig con¨¨ixer un massai que havia estat a Andorra. La seva visi¨® era curiosa: va dir que havia observat un isard i un ¨¤guila, ¨¦s el que li havia interessat m¨¦s. I que en circular des de Barcelona per les autopistes es preguntava com les creuarien els animals, tot recordant l¡¯atribolat encreuament del riu Mara pels nyus i les zebres durant les grans migracions¡±.

No el cansa viatjar? ¡°Em cansaria si an¨¦s a llocs poc interessants. Per¨° tinc el luxe de poder escollir. En si, viatjar ¨¦s cansat, per¨° tamb¨¦ meravell¨®s. ?s un par¨¨ntesi en qu¨¨ trenques amb tot, trenques amb la monotonia de la vida quotidiana, est¨¤s despert i viu, absorbint-ho tot com una esponja. Veus que, de fet, moltes de les coses de les quals et queixes aqu¨ª a casa s¨®n irrellevants en el context del que passa al m¨®n. Viatjar segueix pagant la pena, encara que ¨¦s cert que potser abans el viatge era m¨¦s pur. Amb les noves tecnologies s¡¯ha perdut una cosa essencial: la sensaci¨® d¡¯a?llament. En fi, jo segueixo viatjant, sense urg¨¨ncies, a poc a poc. L¡¯any passat vaig estar a Groenl¨¤ndia i Nova Zelanda. On m¡¯agradaria anar? A l¡¯Ant¨¤rtida, ho tinc previst pel desembre vinent¡±.

Deu haver tingut viatges fallits. ¡°Alguns. Dubai i Qatar em van semblar llocs massa artificials, fets per enlluernar, amb molts diners, per¨° rasques i a sota no hi ha res. I cada vegada fujo m¨¦s de les ciutats, totes s¡¯assemblen molt, sobretot a Europa, les mateixes botigues, les mateixes franqu¨ªcies. El factor hum¨¤, de nou, ¨¦s el que salva aquests llocs¡±.

Malgrat que dissenteix de l¡¯opini¨® de Colin Thubron, que els mals moments donen per a cap¨ªtols interessants quan escrius ¡ªprefereix no tenir-ne¡ª, Moret, que prepara un llibre sobre Gr¨¨cia, no ha pogut deslliurar-se de tr¨¤ngols perillosos. ¡°Un cop, a Pemba, a Mo?ambic, fotografiava un baobab, precisament, i un tipus en uniforme em va apuntar amb una pistola tot qualificant-me d¡¯espia, perqu¨¨ darrere de l¡¯arbre hi havia una base militar. Va ser un moment molt complicat, fins que, com sol passar a ?frica, es va dissoldre en tragicom¨¨dia: l¡¯individu em va dir que tenia l¡¯arma descarregada i que m¡¯esper¨¦s all¨¤ mentre anava a buscar les bales. Vaig sortir volant¡±.

Es viatja per escapar d¡¯alguna cosa? ¡°?s probable. Crec que era Freud qui associava el viatge amb la mort. D¡¯alguna manera, ¨¦s una fugida. Per¨° ara ¨¦s una fugida controlada. Marco Polo va ser fora 26 anys, Ibn Batuta, 29. Avui dia el viatge ¨¦s m¨¦s un par¨¨ntesi que una fugida. Saps que tornar¨¤s a trobar el que vas deixar enrere. Per¨° mentre ets fora coneixes moltes coses, i a tu mateix¡±.