Una altra poesia

L¡¯incansable Rafael Roca acaba de publicar l¡¯edici¨® cr¨ªtica de l¡¯Obra valenciana completa de Teodor Llorente. Fins ara, els lectors de poesia que quedem ens apany¨¤vem prou b¨¦, almenys pel que fa a Llorente, amb la Poesia valenciana completa que Llu¨ªs Guarner va editar l¡¯any 1983. Aquella era una recopilaci¨® molt merit¨°ria, que va servir perqu¨¨ alguns comen?¨¤rem a apreciar de veritat la qualitat de la poesia de Llorente en termes estrictament literaris; una apreciaci¨® que havia quedat segrestada per altres consideracions, perfectament leg¨ªtimes, per descomptat, per¨° que entelaven i al remat distorsionaven la comprensi¨® d¡¯una figura complexa i poli¨¨drica i d¡¯una literatura, la seua, que no t¨¦ res de banal.

La poesia del segle XIX a casa nostra ha envellit, en general, malament, molt m¨¦s que la barroca o la (millor) medieval. Ens resulta fada, pl¨²mbia i reiterativa. No defuig, sin¨® que s¡¯estima rebregar fins a l¡¯extenuaci¨® tots els t¨°pics possibles, sol ser narrativa o d¡¯enc¨¤rrec, prosaica i exacerbadament convencional. Queda molt lluny del que els lectors d¡¯ara entenem que ¨¦s la poesia i li exigim. Cal dir que, en bona part, aix¨° no ¨¦s culpa seua. Els poetes, casolans o no, del segle XIX no escrivien per a nosaltres, o no en primera inst¨¤ncia. Els seus pressup¨°sits i objectius eren molt diferents, fins al punt que molts dels que ara ens semblen vicis ¨Cla rimbomb¨¤cia ret¨°rica, la profussi¨® abusiva de clitx¨¦s, la facilitat de les rimes, la proclivitat al didactisme i l¡¯orat¨°ria o l¡¯enuig sentimental- llavors eren considerats com les majors virtuts. Cal adaptar-s¡¯hi i, en alguns casos, val la pena de fer-ho. Si condescendim a acceptar que, llavors, la poesia era aix¨°, comen?arem a veure que, aix¨°, hi havia gent que ho sabia fer molt b¨¦.

En catal¨¤, hi ha autors que, llegits aix¨ª, recobren el valor que tenien. Verdaguer, sens dubte, i tamb¨¦ Rubi¨® i Aguil¨®, i algun poema de Mil¨¤ i Fontanals. I alguns m¨¦s, per¨° no massa. Els millors eren gent erudita i competent. Coneixien de cap a cap la poesia espanyola, s¡¯havien llegit piles de balades alemanyes (i alguna d¡¯anglesa) i els havia enlluernats Victor Hugo i Lamartine. En el rerefons, encara quedaven ecos d¡¯Ossian. De tot aix¨°, se¡¯n diu Romanticisme. Un moviment o, millor, un trasbals que a la pen¨ªnsula arrib¨¤ tard i d¡¯aquella manera i que don¨¤ els seus millors fruits (B¨¦cquer, Rosalia, Augusto Ferr¨¢n) m¨¦s tard encara, ja ben entrada la segona meitat del segle. Quan, el 1855, Teodor Llorente escrigu¨¦ el seu primer poema en valenci¨¤, amb 19 anyets, tot aix¨° encara era innovador i excitant. S¨®n qualificatius que no casen amb la imatge que ens hem fet del provecte patriarca de la Renaixen?a valenciana, per¨° la cronologia no enganya i els nostres prejudicis s¨ª que ho poden fer. En el seu temps, Llorente va poder ser un capdavanter perqu¨¨ innovava. Era un modern.

Manuel Ardit, a qui tant trobarem a faltar, el va definir b¨¦: Llorente era ¡°un rom¨¤ntic sense crits¡±. En el seu primer poema, mai publicat, encara s¡¯exalta una mica. Renuncia a l¡¯amor c¨¤ndid i decor¨®s d¡¯una jove innocent perqu¨¨ l¡¯¨¤nima del poeta, lluny de la terra i sense tocar el cel, viu en l¡¯agitaci¨® de la tempesta (caram, senyor Llorente!). ?s cert que aquesta actitud de poeta tenebr¨®s li dura poc. Un gran poema de vell, ¡°?ntima¡±, expressa la posici¨® estrictament contr¨¤ria en una versi¨® hortolana del Beatus ille que Horaci no hauria trobat gens malament. Els seus contemporanis m¨¦s atents captaren de seguida aquest to tan d¨°cil i saberen valorar-lo. Subratllaren la sonoritat i l¡¯eleg¨¤ncia del vers, el romanticisme sentimental atenuat pel sentit cl¨¤ssic de la forma, un gust per l¡¯harmonia i la moderaci¨® salpebrat per un pessic de sensualitat pagana, que atribu?en a la seua inconfusible mediterraneitat i que no deixava de ser el p¨°sit d¡¯un hedonisme amable, equilibrat i pl¨¤cid, feli? d¡¯acontentar-se amb els petits i grans plaers de l¡¯aurea mediocritas. De fet, el pas del temps, i amb ell l¡¯amena?a o la pres¨¨ncia de la mort, ¨¦s una de les poques ombres que angoixen de tant en tant la sempiterna pau d¡¯idil¡¤li que s¡¯escampa per la poesia llorentina (amb un dring melanc¨°lic en ¡°Vora el barranc dels Algadins¡± i amb un to m¨¦s convuls en ¡°Mal ensomni¡±).

Hem hagut d¡¯aprendre a poc a poc que Llorente era un dels millors poetes del seu temps

El que els seus contemporanis sabien i nosaltres hem hagut d¡¯aprendre a poc a poc ¨¦s que Llorente era un dels millors poetes del seu temps. En realitat, nom¨¦s inferior a Verdaguer. I ho era precisament per aquella eleg¨¤ncia mesurada que aleshores saberen apreciar, per l¡¯extraordin¨¤ria destresa t¨¨cnica del vers ¨Caix¨° impressiona encara ara-, per la varietat de la imatgeria i, sobretot, per la s¨¤via modulaci¨® de la llengua. En aix¨°, el domini musical i pl¨¤stic de l¡¯idioma, fa molta enveja. Sobta, francament, que a partir del valenci¨¤ depauperat del cap i casal alg¨² poguera escriure aix¨ª. Llorente tenia sens dubte un instint ling¨¹¨ªstic fin¨ªssim i un bon gust a prova de bombes. Quan aprenem a llegir-lo com el llegiren els millors dels seus contemporanis, a partir de les expectatives i les ambicions del seu temps, salta a la vista que, a m¨¦s d¡¯un orfebre de l¡¯idioma, Llorente podia, quan volia, ser un l¨ªric molt pur, contingut i commovedor, que amb uns altres referents est¨¨tics hauria arribat a estremir; tamb¨¦ tenia aptituds per al quadre pl¨¤stic convincent i encara m¨¦s per al poema narratiu poder¨®s i ben articulat. A m¨¦s, evolucionava. Josep Piera, que ¨¦s un lector d¡¯una intu?ci¨® inusual, ha detectat en la seua poesia de maduresa els ecos ¨Cmolt retinguts, aix¨° s¨ª: tampoc tocava espantar la clientela- de la poesia m¨¦s agosarada del moment, que Llorente tradu?a amb notable aplicaci¨® al castell¨¤; fins i tot de Baudelaire, ni m¨¦s ni menys. Lluny de ser un carcamal momificat, Llorente era receptiu a les est¨¨tiques que m¨¦s se li oposaven. Tamb¨¦ en aix¨° la cronologia ¨¦s important.

Aquestes qualitats, i algunes altres, expliquen la llarga perviv¨¨ncia de la poesia llorentina i el seu valor de cl¨¤ssic, i justifiquen de sobres l¡¯aparici¨® d¡¯una edici¨® cr¨ªtica de la seua obra. Aquesta ho ¨¦s tant com es puga desitjar. Hi ha una aclaridora introducci¨® de Rafael Roca i acompanya cada poema un davantal que n¡¯explica la perip¨¨cia editorial, de vegades intricada, a m¨¦s de tot l¡¯aparat de variants i correccions, sovint molt interessants, que permeten seguir com es componia un poema en el segle XIX, i en algun cas per qu¨¨. Hi ha poemes in¨¨dits que fins ara havien escapat a totes les percaces i tamb¨¦ s¡¯inclouen els textos en prosa que Llorente havia redactat en catal¨¤, cosa que, de passada, esvaeix el t¨°pic segons el qual havia recuperat l¡¯idioma nom¨¦s per a fer versos. Tamb¨¦ ¨¦s significatiu que la majoria d¡¯aquests textos en prosa anaren destinats a publicacions de Catalunya. Es posen de relleu, una vegada m¨¦s, les limitacions i les incomprensions amb qu¨¨ hagueren de topar, a sa casa, els ap¨°stols de la Renaixen?a valenciana. Finalment, l¡¯ordenaci¨® cronol¨°gica dels textos permet copsar millor l¡¯evoluci¨® d¡¯aquesta poesia, i de les intencions del seu autor, al llarg d¡¯un proc¨¦s complex que va durar m¨¦s de 60 anys.

L¡¯Obra valenciana completa s¡¯obri amb una presentaci¨® intel¡¤ligent i ajustada del besn¨¦t del poeta, Joan Teodor Corb¨ªn Llorente, qui tamb¨¦ va escriure¡¯n una altra per a l¡¯edici¨® de Llu¨ªs Guarner, en 1983. Joan Teodor va servir sempre la mem¨°ria del seu il¡¤lustre antecessor col¡¤laborant amb els estudiosos, oferint dades i materials, ajudant en tot. El movia l¡¯admiraci¨® i l¡¯estima per l¡¯obra del seu avantpassat i per la literatura valenciana. Tot un exemple de continu?tat i de civilitzaci¨® que ¨¦s molt rar de trobar en el nostre pa¨ªs. Joan Teodor Corb¨ªn Llorente no va viure prou per a veure editat aquest volum que tanta il¡¤lusi¨® li feia. Ara ¨¦s tamb¨¦ un homenatge al seu exemple de const¨¤ncia i al seu treball callat.