El cabirol de la Pegunta

Anant cap a la Banyadera, pel sender de la Pegunta, al bell cor del Parc Natural del Penyagolosa, descobrisc un cabirol. Abans l¡¯havia entrevist, fugint entre els pins rojos, altius i solemnes, deixant el rastre fog¨®s de la cueta blanca. Ara el torne a veure, pels prats de gram¨ªnies daurades, amb una gr¨¤cia i eleg¨¤ncia que sembla de Disney. Aquesta esp¨¨cie ha anat estenent-se pels boscos del Penyagolosa i ha ocupat els indrets m¨¦s ombrius i inaccessibles. Les cabres salvatges ib¨¨riques tresquen pels penyals, pels trencacolls m¨¦s inimaginables, mentre els cabirols s¡¯amaguen en l¡¯espessor del bosc, entre falgueres i heures, com una mena de faunes esquius. La cabra ¨¦s ruda i una mica esbojarrada, el cabirol ¨¦s exquisit i t¨ªmid. Per aix¨° ha estat una alegria descobrir-lo, un d¡¯aquells detalls que justifiquen el passeig, la pulsi¨® anecd¨°tica que estimular¨¤ la conversa posterior. El cabirol de la Pegunta, vet ac¨ª la cosa. Moss¨¦n Cavanilles quedaria impressionat de la bellesa d¡¯aquest barranc, i seria el primer a lloar aquella m¨¤gia del bosc aut¨¨ntic: ¡°En aquest barranc corren les aig¨¹es per algun tros i desapareixen de sobte entre les penyes per a eixir de nou i ocultar-se una altra vegada en les entranyes del bosc. All¨¤ es veuen, entre espessos pins, troncs monstruosos estesos per terra, els quals foren arrancats pels vents o van perdre la vida de vellesa¡­¡±. El barranc de la Pegunta deu el nom a un forn de visc, amb el qual es feia la subst¨¤ncia apegalosa (?o ¨¦s, viscosa) que antigament s¡¯emprava per a capturar ocells. Tamb¨¦ s¡¯hi obtenia la pega amb qu¨¨ es marcaven les ovelles: les ovelles de les raberes del mas de la Cambreta, del mas de Xiquetes, de Pomeres, de Benages, de Montoliu, dels masos m¨¦s alts del Pa¨ªs Valenci¨¤. Ara ja no queda quasi res d¡¯aquella activitat ramadera, i unes poques raberes recorden el que fa menys de cent anys fou l¡¯activitat principal del lloc. El forn de la Pegunta ¨¦s una ru?na i els masos s¡¯ensorren a poc a poc: primer de tot cau la teulada i despr¨¦s el mas se¡¯n va avall, que rebenta com una magrana. Hi ha una pregona tristesa en la desaparici¨® de tot aquest m¨®n, els assagadors perduts, els bancals guanyats pel bosc, les eres abandonades, els vells camins plens d¡¯esbarzers i gavarreres. Per¨° gr¨¤cies a aix¨°, al lent avan? del bosc, el cabirol ha regressat, i amb ell ¡ªamb aquell faune esquiu¡ª el barranc de la Pegunta ¨¦s una mica m¨¦s m¨¤gic. I aix¨° em consola un poc.