Quan Val¨¨ncia esdev¨¦ objecte

A les sis de la vesprada, l¡¯Oficina de Turisme situada al carrer de la Pau de Val¨¨ncia ja est¨¤ tancada. En l¡¯aparador, fosc, nom¨¦s s¡¯intueixen uns fullets i unes garbes d¡¯arr¨°s a manera de decoraci¨®. ¡°Tancat. Aix¨° ¨¦s incre?ble en una ciutat que es diu tur¨ªstica¡±, lamenta el dissenyador Xavi Calvo, que hem convidat a fer una volta per la ciutat per a analitzar els articles t¨ªpics o souvenirs, els productes que es venen com a record d¡¯un viatge. Quina ¨¦s la imatge que ofereix Val¨¨ncia als forasters?

Pel cam¨ª en trobarem uns quants exemples: figures de bous, gitanes andaluses i toreros, i entre la imatgeria m¨¦s local: paelles, falleres, hortolans de l¡¯Albufera, senyeres coronades, alguna de taronja. I tres fites arquitect¨°niques: el Micalet, les torres de Serrans i la Ciutat de les Arts i les Ci¨¨ncies (CAC). Motius que es repeteixen en imants per a la nevera, pins, clauers, misteres, davantals, palmitos i samarretes.

¡°D¡¯una banda, aquests objectes mostren una imatge molt tradicional de Val¨¨ncia i, de l¡¯altra, els que inclouen el perfil de la CAC no s¨®n gens innovadors¡±, opina Calvo. ¡°Entenc que aix¨° ho fan empreses particulars, per¨° l¡¯Administraci¨® hauria de plantejar-se quina imatge de la ciutat es ven¡±. D¡¯objectes m¨¦s refinats n¡¯hi ha en l¡¯Oficina de Turisme municipal de la pla?a de la Reina, que s¨ª que roman oberta a aqueixes hores. A les figuretes de falleres i hortolans que ¡°tenen l¡¯est¨¨tica de ninots de Secci¨® Especial de les falles¡±, ironitza Calvo, i que s¨®n produ?des per empreses privades, s¡¯hi afigen algunes reproduccions de socarrats distribu?ts pel Centre d¡¯Artesania de la Comunitat Valenciana. ¡°Aix¨° dels socarrats ja em sembla m¨¦s interessant¡±, apunta, ¡°perqu¨¨ tenim un fons hist¨°ric i cultural molt m¨¦s potent que continuar venent falleretes¡±.

¡°Hi ha un problema estrat¨¨gic¡±, adverteix el dissenyador. ¡°Si em preguntaren pel record perfecte contestaria: qu¨¨ ¨¦s el que volem vendre? Les falles? Els grans esdeveniments com la F¨®rmula 1? La Ciutat de les Arts i les Ci¨¨ncies? No ho tenim clar, i l¡¯Administraci¨® no demana assessorament als professionals¡±. T¨¦ Val¨¨ncia una crisi d¡¯imatge? Calvo posa l¡¯exemple de Nova York i el celeb¨¨rrim I LOVE NY. ¡°A la fi dels 70, la crisi financera repercutia negativament en el turisme i el Departament de Comer? va contractar Milton Glaser per desenvolupar una campanya de m¨¤rqueting¡±. Va triomfar tant que es va copiar arreu del m¨®n. ¡°Veure r¨¨pliques com I LOVE VLC o altres adaptacions sense cap identitat valenciana em pareixen productes sense cap valor que ens eixiran cars a llarg termini¡±. ¡°Falta cultura, falten propostes¡±, subratlla el dissenyador.

Aquesta opini¨® ¨¦s compartida pel ge¨°graf Josep Vicent Boira, que tamb¨¦ hem convidat a fer la mateixa volta. En veure que els perfils del Micalet, de les torres de Serrans i de la CAC es barregen en un mateix objecte, adverteix: ¡°Passem del segle xiv al xxi sense soluci¨® de continu?tat¡±. ¡°Tots aquests elements estan deixats caure, superposats, sense connexi¨® amb el paisatge i la hist¨°ria¡±. ¡°La imatge de Val¨¨ncia es construeix sobre dos pols, la ciutat medieval i la contempor¨¤nia, i falta una narrativa que lligue aquests elements¡±. Per a l¡¯autor d¡¯estudis com La ciudad de Valencia y su imagen p¨²blica, ¡°en aquesta an¨¤lisi s¨®n tan significatius els objectes que hi s¨®n com els que hi manquen¡±. ¡°Si, en realitat, la ciutat per la qual passegen els turistes ¨¦s la Val¨¨ncia del segle xix i xx, on estan representats el modernisme, l¡¯arquitectura racionalista dels anys 30, la Val¨¨ncia, diguem-ne, castissa i popular i la burgesa?¡±, es pregunta Boira. ¡°On estan l¡¯Estaci¨® del Nord, els mercats Central i de Colom, les drassanes modernistes del port?¡±. ¡°Tots aquests elements es podrien cosificar, per¨° no ho trobem¡±. Per al ge¨°graf, qualsevol detall de l¡¯Estaci¨® del Nord, com ara les estrelles caracter¨ªstiques o el trencad¨ªs, ¡°aix¨° s¨ª que seria un bon record t¨ªpic, i jo no parle d¡¯est¨¨tica, sin¨® de representativitat de la ciutat¡±, aclareix. ¡°Entenc que els records estan lligats a la producci¨® massiva, per¨° la imatge de Val¨¨ncia no es pot deixar tan sols en les mans de la iniciativa privada¡±.

Per a Boira, en els objectes que es venen falta un element primordial: la mar. I ens fa veure que en cap, i el que ¨¦s m¨¦s sorprenent, tampoc en la imatge que promocionen les institucions, hi ha una de les fites paisatg¨ªstiques i urbanes m¨¦s singulars de Val¨¨ncia: el barri mar¨ªtim del Cabanyal-Canyamelar. Nom¨¦s en una bossa decorada amb r¨¨tols de colors figura el nom de la Malva-rosa juntament amb altres llocs emblem¨¤tics com el Carme, la CAC, la pla?a Redona, les torres de Serrans¡­ I emprant el llenguatge taur¨ª, Boira explica: ¡°la denominaci¨® Malva-rosa, que ¨¦s nom¨¦s la denominaci¨® d¡¯un tros de platja, ¨¦s en realitat un quiebro entre el nom i la cosa¡±. ¡°El Cabanyal no existeix per a les institucions tur¨ªstiques, no s¡¯esmenta gens, ni tan sols el bus tur¨ªstic hi fa un recorregut¡±. ¡°I aix¨°¡±, afig, ¡°contrasta amb l¡¯inter¨¦s creixent que tenen els forasters per visitar-lo¡± .

¡°La pol¨ªtica comunicativa i de promoci¨® necessita un ajust, perqu¨¨ Val¨¨ncia t¨¦ un gran potencial d¡¯objectes simb¨°lics¡±, opina Boira, ¡°i perqu¨¨ les imatges que s¡¯hi projecten, com la de les taronges, ja fa temps que ni tan sols formen part de la percepci¨® pr¨°pia dels ciutadans, com hem pogut demostrar en diverses enquestes i estudis¡±. I coincideix amb Xavi Calvo en el fet que ¡°caldria que l¡¯Administraci¨® es plantejara una an¨¤lisi de continguts i encarregara un bon disseny¡±.

Boira descriu els records t¨ªpics amuntonats en els aparadors de les botigues com un ¡°garbuix¡±. Per a Joan Manuel Mar¨ªn, professor d¡¯Est¨¨tica i Teoria de les Arts en la Universitat Jaume I de Castell¨®, aquest mateix garbuix ¡°el podem trobar a Barcelona o a Pontevedra¡±. ¡°Per tot arreu podem comprar aqueixa miniatura imantada per a la nevera amb forma de pitxer de sangria, per¨° en lloc de posar-hi ¡®Val¨¨ncia¡¯ hi posar¨¤ ¡®Tenerife¡¯ o ¡®Sevilla¡¯¡±, assenyala. ¡°En quasi totes les ciutats del m¨®n trobar¨¤s el mateix davantal, segurament fabricat a la Xina, per¨° a Val¨¨ncia portar¨¤ impresa la recepta de la paella, a N¨¤pols la de la pizza i a Casablanca la del cusc¨²s¡±.

En arribar a la rodalia de la pla?a Redona, augmenta la quantitat de botigues de records t¨ªpics en proporci¨® inversa a la qualitat que ofereixen. I en alguns carrers, ciutadans xinesos han pres possessi¨® de baixos comercials on les geperudetes, els micalets i les paelles comparteixen espai amb bous i toreros i tot tipus de productes quotidians de fabricants i materials desconeguts. ?s una de les conseq¨¹¨¨ncies de la turistitzaci¨® del centre, com ha passat igualment a Barcelona. Mar¨ªn opina que el resultat d¡¯aquest proc¨¦s ¡°¨¦s culturalment empobridor, una evid¨¨ncia que no canvia molt pel fet que en una ciutat pugues comprar reproduccions del Micalet i de la Geperudeta i en una altra de la Sagrada Fam¨ªlia i de la Moreneta¡±.