Preferirien no fer-ho

Tot pintor t¨¦ una guerra dintre seu. Els valors enfrontats del figuratiu i l¡¯abstracte, el comprom¨ªs social i la solitud, el literari i el pl¨¤stic, el frac¨¤s i l¡¯¨¨xit, planegen sobre el seu crani com un estol de voltors. Al llarg de la seva vida, V¨ªctor Mira (Saragossa, 1949-2003) va lliurar les seves batalles dins de l¡¯estudi amb una profunditat poc comuna avui en un artista. Dram¨¤tic i intens, la seva obra va ser una cont¨ªnua protesta contra els que la veien equivocadament com un simple producte de la imaginaci¨® formalista, ¨¦s a dir, desfiguraci¨®, fragmentaci¨® o distorsions hipertr¨°fiques (tan comunes en la pintura alemanya de postguerra). Amb tot, mai no buscaria la complicitat de l¡¯audi¨¨ncia.

Deu anys despr¨¦s de la seva desaparici¨® (una mort miserable sobre les vies d¡¯un tren a Breitbrunn am Ammersse, a prop de Munic, on des de feia anys havia fixat la seva resid¨¨ncia), les galeries Ignacio de Lassaletta, Eude i N2 li reten homenatge amb una s¨¨rie de treballs en diversos suports: teles, paper, obra gr¨¤fica i escultures.

Les obres que donen una idea m¨¦s ¨ªntegra i rotunda del seu llegat les trobem a la mostra de Lassaletta. No ¨¦s gaire extensa, per¨° resumeix fidelment la seva ¨¨poca m¨¦s madura, que recorre els anys vuitanta. En total, 38 peces, entre pintures i escultures (dos bronzes), amb freq¨¹ents al¡¤lusions al¡¤leg¨°riques o religioses que cobren formes ressonants i f¨²nebres.

Una primera ullada a l¡¯obra de Mira ens parla d¡¯una pintura plena d¡¯ansietat i d¡¯esperances ¨ªntimes fracassades. Els seus motius, gaireb¨¦ emblemes ¡ª¨¤guiles, creus, filatures, cors¡ª, realitzats amb tra? nervi¨®s, cobreixen la superf¨ªcie de la pintura amb lluminositat per subministrar sensacions m¨¦s que relats, i en la seva paleta els negres tenen un enorme poder crom¨¤tic. Els ¨¦ssers que habiten les teles ¡ªestilites, personatges crucificats, animals contorsionats o convulsionats¡ª no demanen pietat, i tampoc intenten introduir-nos en el seu espai: s¨®n nom¨¦s figures que retenen una integritat obstinada enmig d¡¯espais des¨¨rtics o desolats. La mesura del gest apropiat a cada imatge, sumada a un sentit de la composici¨® massa conscient, acosten l¡¯artista, m¨¦s que a la f¨²ria del romanticisme (neo)expressionista, a la riba on aquest mor.

Mira mai no va ser un gran pintor. Tampoc un talent for?at ni un transavantguardista f¨¤cil. El que el va salvar de ser considerat un artista ret¨°ric (estil Schnabel, Clemente, Chia o Cucchi) va ser la seva autenticitat. D¡¯aqu¨ª que el seu treball hagi generat m¨¦s afecte que admiraci¨®. S¡¯agraeix aquesta retrospectiva, feta amb un alt sentit del dec¨°rum. Enmig de la necessitat que t¨¦ la ind¨²stria de l¡¯art d¡¯exposicions que engrandeixen la remor del mite, ¨¦s d¡¯esperar que el p¨²blic vagi a veure-la amb la mateixa mirada discreta amb la qual l¡¯artista va portar la seva vida.

Un altre pintor ¡ªaquest cop d¡¯imaginaci¨® m¨¦s austera¡ª ¨¦s Vicen? Viaplana, de qui aquests ¨²ltims dies del mes encara es poden veure les seves s¨¨ries d¡¯acr¨ªlics sobre fusta. A la Carles Tach¨¦ contemplem un artista m¨¦s despreocupat que en la seva obra de fa uns anys, quan les seves pintures semblaven invocar les variacions de les ones de llum i les transpar¨¨ncies c¨°smiques, com si visqu¨¦s immers en espais de boira verdgrisa, atent a la sorpresa de la seva dissoluci¨® en el llen?.

La pintura et¨¨ria

Ara, absort en el medi natural del Montseny, el pintor i dissenyador valles¨¤ (1955) torna a interrogar-se sobre els l¨ªmits entre imatge i realitat. Les seves respostes s¨®n a les s¨¨ries Diari d¡¯agost i Tot ¨¦s possible; en elles, Viaplana sembla delectar-se amb la descripci¨® i classificaci¨® de formes vegetals (no gaire diferents de les formes del cel).

Artista i obra estan units permanentment en la impossibilitat l¨°gica de la representaci¨®; per aquest motiu, el que veiem en aquesta pintura ¡ªet¨¨ria, falsament sublim¡ª s¨®n actes d¡¯atzar, tra?os d¡¯indifer¨¨ncia o pura fenomenologia de l¡¯impacte del color sobre la superf¨ªcie. Aquestes obres, fetes contra corrent, s¨®n per a Viaplana el resum de ¡°tot el que ¨¦s possible¡±, potser per no voler vociferar la seva desconfian?a en el m¨®n de l¡¯art. Assenyalen correctament, com en el cas de Mira, la naturalesa secreta del pintor que, igual que Bartleby, preferiria no fer-ho.

?