Pol¨ªtica de llengua cremada

El 21 de gener d¡¯enguany, el final de les emissions de Catalunya R¨¤dio al nostre pa¨ªs va vindre a sumar-se a la impossibilitat de veure TV3 i al tancament de Canal 9. Com ha dit el portaveu dels rectors de les universitats valencianes, Vicent Climent, avui ¡°no hi ha cap emissi¨® audiovisual, ni p¨²blica ni privada, que cobresca tot el territori valenci¨¤ i emeta en la llengua pr¨°pia¡±. ?s molt greu. En poc de temps, la llengua dels valencians ha perdut tota pres¨¨ncia, m¨¦s enll¨¤ d¡¯un grapat d¡¯emissions locals, en els mitjans de comunicaci¨® m¨¦s seguits i m¨¦s influents, la r¨¤dio i la televisi¨®.

El vicepresident de la Generalitat Valenciana, Jos¨¦ C¨ªscar, va al¡¤legar que el nostre govern no tenia res en contra de Catalunya R¨¤dio, per¨° s¨ª contra la il¡¤legalitat de les emissions ¨C¨¦s a dir, de la seua recepci¨® entre nosaltres. Una il¡¤legalitat que existeix, principalment, perqu¨¨ el nostre govern ha fet tot el que ha pogut, durant d¨¨cades, perqu¨¨ aquesta recepci¨® no poguera legalitzar-se, igual com va fer amb TV3, posant pals a les rodes de qualsevol possible soluci¨® sensata. D¡¯altra banda, al Pa¨ªs Valenci¨¤, a hores d¡¯ara, hi ha 300 emissores en situaci¨® il¡¤legal o al¡¤legal, i no n¡¯han suprimit cap. Amb Catalunya R¨¤dio no s¡¯ha tingut tanta m¨¤nega ampla. Tamb¨¦ va dir el senyor C¨ªscar que, naturalment, de r¨¤dios en llengua valenciana, nom¨¦s n¡¯hi pot haver en la Comunitat Valenciana, que ¨¦s on es parla valenci¨¤. Amb la mateixa l¨°gica, com que on es parla espanyol ¨¦s en Espanya, els llibres, les pel¡¤l¨ªcules i les s¨¨ries de televisi¨® sudamericanes s¡¯haurien de prohibir, perqu¨¨ ¨¦s impossible que estiguen en l¡¯idioma dels espanyols. Per¨° quan es tracta de la Hispanidad, els senyors del PP entenen perfectament que una cosa s¨®n les fronteres i els estats i una altra les lleng¨¹es. En canvi, admetre que els catalans i els balears parlen en llengua valenciana, com qualsevol ve¨ª de Teulada, aix¨° s¨ª que no. Fa la impressi¨® que aquests arguments no s¨®n m¨¦s que exemples de manual de mala fe ¨Ccosa que en el cas de Jos¨¦ C¨ªscar no seria gens inconcebible- i que del que es tracta en realitat ¨¦s d¡¯eliminar la nostra llengua de les ones.

Tamb¨¦ en el cas de Canal 9 es van proferir arguments dubtosos. El mateix president de la Generalitat, Alberto Fabra, assegur¨¤ que calia tancar Canal 9 per a evitar tancar escoles. Per¨° les escoles, les han tancades igual, i molt especialment les escoles que tenien l¨ªnies en valenci¨¤. ?s a dir, que ni televisi¨®, ni r¨¤dio i cada vegada menys educaci¨® en valenci¨¤. Aix¨ª ¨¦s com el nostre govern compleix el manament constitucional de prestar especial respecte i protecci¨® a les lleng¨¹es pr¨°pies de cada comunitat auton¨°mica. Ja fa temps que el respecte i la protecci¨® que la Generalitat presta al valenci¨¤ no t¨¦ equivalent, ni de lluny, en cap altra autonomia de l¡¯Estat, i per aix¨° la nostra autonomia ¨¦s l¡¯¨²nica en qu¨¨ l¡¯¨²s de la llengua pr¨°pia no fa m¨¦s que recular. Al contrari del que passa amb la nostra llengua en Catalunya o les Balears (o en Gal¨ªcia, Euskadi i Navarra amb les lleng¨¹es respectives), ac¨ª i nom¨¦s ac¨ª el valenci¨¤ corre un evident perill d¡¯extinci¨®, i la responsabilitat del nostre govern en aix¨° ¨¦s absoluta. Nom¨¦s que ara, el maltractament sistem¨¤tic que les nostres institucions infligeixen a la llengua dels valencians s¡¯ha agreujat molt¨ªssim. Tamb¨¦ cal dir que el PP, ¨²ltimament, ha comen?at a (des)valencianitzar les Balears a la carrera, amb els mateixos m¨¨todes a qu¨¨ ac¨ª estem acostumats, i tamb¨¦ la franja valencianoparlant de l¡¯Arag¨® ¨Con, com vost¨¦s deuen recordar, la nostra llengua ha quedat convertida oficialment en un trist lapao.

Admetre que els catalans i els balears parlen en llengua valenciana, com qualsevol ve¨ª de Teulada, aix¨° s¨ª que no

Llavors, ¨¦s inevitable preguntar-se que els ha fet el valenci¨¤ a aquesta gent; per qu¨¨ li tenen tanta mania que no han parat fins a esborrar-lo del mapa audiovisual i van cam¨ª d¡¯esborrar-lo del mapa escolar i de tots els altres mapes. Hi ha qui sospita que aquesta campanya de desvalencianitzaci¨® accelerada ¨¦s una reacci¨® al creixement del sobiranisme catal¨¤. Eradicada la llengua, el virus separatista tamb¨¦ quedaria desactivat. No ¨¦s impossible que hi haja alguna cosa d¡¯aix¨° (amb aquesta gent no es pot descartar res). Amb tot, fa segles que parlem en valenci¨¤ i, en canvi, ¨¦s evident que l¡¯independentisme entre nosaltres sempre ha sigut una opci¨® ¨ªnfimament minorit¨¤ria. Tamb¨¦ la marginaci¨®, l¡¯ocultaci¨® i els esfor?os per a aconseguir l¡¯eliminaci¨® del valenci¨¤ s¨®n molt anteriors a aquestes ¨²ltimes modes pol¨ªtiques. Hi ha d¡¯haver alguna altra cosa m¨¦s profunda en el menyspreu i la fero? malvolen?a que tenen a la nostra llengua. Per qu¨¨ els molesta tant? Una possible explicaci¨® ¨¦s que, en la idea d¡¯Espanya que aquesta gent t¨¦ impresa en el cervell ¨Cdiametralment oposada al model su¨ªs, per exemple-, aquestes lleng¨¹es mereixedores del respecte i la protecci¨® constitucionals en realitat no haurien d¡¯existir, i com m¨¦s prompte desapareguen, millor. Una llengua, una naci¨®. Aquesta ¨¦s l¡¯esquema que tenen dins del cap. La sucursal valenciana ha demostrat ser m¨¦s papista que el papa, i cal recon¨¦ixer que treballa per imposar l¡¯esquema amb una tenacitat i una efic¨¤cia extraordin¨¤ries. El valenci¨¤ els sobra, i el silencien.