Paisatges Le Corbusier

Ha obert les portes a Barcelona una gran exposici¨® sobre Le Corbusier produ?da pel MoMA de Nova York. No ocupa pas m¨¦s superf¨ªcie que d¡¯altres muntades tamb¨¦ a CaixaForum, per¨° s¨ª que ¨¦s on m¨¦s material original i desconegut podrem veure sobre l¡¯obra d¡¯aquest arquitecte. El paisatge es converteix en l¡¯argument central d¡¯aquesta mise en sc¨¨ne de l¡¯obra de l¡¯arquitecte su¨ªs; la idea no ¨¦s nova, per¨° el material aportat ¡ªdibuixos i maquetes originals (algunes que cr¨¨iem desaparegudes, com la del Palau dels Soviets), fotografies i pel¡¤l¨ªcules¡ª i els vincles suggerits entre el paisatge i l¡¯arquitectura s¨®n molt elaborats i la fan imprescindible.

Amb aquesta idea, el comissari Jean Louis Cohen ha endre?at un conjunt de materials en el quals podem veure la pres¨¨ncia del paisatge de diverses formes. Apareix a l¡¯inici com l¡¯element que el jove Jeanneret assaja de copsar a la seva Chaux-de-Fonds natal, retratant en esbossos i aquarel¡¤les ¡ªalguna desconeguda fins al moment¡ª el paisatge de les muntanyes que el van veure n¨¦ixer, que ell dibuixa i pinta com un mitj¨¤ per formar-se.

M¨¦s endavant, la pres¨¨ncia del paisatge es deixa sentir per abs¨¨ncia en les pintures reunides aqu¨ª, malgrat que, en la seva composici¨®, la idea del fons i de la base que la sustenta anticipa l¡¯horitz¨® real. Per¨° on ¨¦s innegable ¨¦s en el conjunt d¡¯apunts de viatge, en els quals l¡¯Acr¨°polis d¡¯Atenes, el nord d¡¯?frica, l¡¯Am¨¨rica Llatina o Nova York s¨®n dibuixats de manera sistem¨¤tica. Aquests dibuixos de coses aparentment allunyades de l¡¯arquitectura s¨®n essencials per als que la volen comprendre, ja que mostren generosament no pas la seva obra, sin¨® all¨° de qu¨¨ ell va aprendre.

Una manera de mostrar aquesta pres¨¨ncia protagonista a l¡¯obra de Le Corbusier ¨¦s esquitxar l¡¯exposici¨® amb una s¨¨rie de fotografies de Richard Pare, que dissolen l¡¯arquitectura en el paisatge o la tornen pr¨°piament paisatge, al mateix temps que legitimen sense embuts la seva actualitat. Aquestes fotos, moltes d¡¯elles situades de manera que les veiem en enlairar la vista, actuen com una pres¨¨ncia innegable. Per¨° ¨¦s en els projectes reunits on el paisatge ens permet descobrir-lo. Aix¨ª, com els mel¨°mans que gaudeixen buscant la melodia del fons de l¡¯obra, els convido a anar-lo descobrint al fons de perspectives i esbossos, aportant una realitat terrenal que s¡¯obre pas entre finestres, p¨°rtics o carrers dels diversos dibuixos dels projectes mostrats.

La idea de reconstruir quatre habitacions a escala natural (molt ben reprodu?des), la sala de la casa projectada pels seus pares el 1912, l¡¯estudi-biblioteca de la Villa Church a Ville d¡¯Avray el 1927, la sala de la Unit¨¦ d¡¯Habitation de Marsella el 1945-1952 o la petita cabana de vacances feta per a la seva dona i per a ell a Cap Mart¨ªn el 1955, s¨®n posades en com¨² a trav¨¦s de la vista des de les seves finestres. Aquesta idea ¨¦s molt efica? a l¡¯exposici¨®; la decisi¨® de grafiar amb una l¨ªnia clara el paisatge, en lloc de fer-ho amb una fotografia i col¡¤locar-la a les quatre finestres, ¨¦s molt intel¡¤ligent i for?a la comparaci¨® entre elles, tot fent-les veure com dispositius per mirar.

Entre aquest conjunt de projectes, representats pels dibuixos i les maquetes originals (tan sols una de les maquetes de la mostra ¨¦s feta nova), destaquen especialment els projectes urbans. ?s aqu¨ª on el component paisatg¨ªstic es torna m¨¦s evident, fins a fondre fons i figura de manera exemplar. ?s la ciutat mateixa la que sembla transformar-se en paisatge, com es pot veure en els seus dibuixos d¡¯Istanbul o de Moscou. De la mateixa manera, en les seves propostes urban¨ªstiques, representades molts cops a trav¨¦s dels objectes i monuments, aquests semblen voler-se dissoldre entre els arbres, com ell mateix anota al marge d¡¯un dibuixet a partir del gravat de Pirro Ligorio Antiquae urbis Romae image accuratissima del 1561, que poden veure a l¡¯inici de la mostra.

Els convido que vagin a veure-la, no pas per extreure¡¯n una idea o verificar cap teoria com un historiador, sin¨® per sorprendre¡¯s com el que observa un paisatge, i no oblidin que de paisatges n¡¯hi ha tants com d¡¯espectadors.