La resurrecci¨® de Joan Ro¨ªs de Corella

La posteritat no fa presoners. S¨®n coses sabudes, per¨° inevitablement injustes. Hi ha qui en gaudeix d¡¯una tra?ada en places i avingudes magnes, com hi ha qui sobreviu entre arxius lluny de tot record. Per¨° la mem¨°ria no ¨¦s atzar, sin¨® conseq¨¹¨¨ncia. I les raons de l¡¯oblit de Joan Ro¨ªs de Corella (1435-1497) han estat m¨²ltiples.

Val¨¨ncia, mitjan segle XV. Corella ¨¦s una estrela p¨²blica, total: literat, creador i traductor, te¨°leg, docent i predicador comprom¨¦s, s¡¯erigeix com una figura sense la qual no es poden entendre els carrers d¡¯una capital en efervesc¨¨ncia. Llig, escriu i ¨¦s llegit. Eleva la mitologia amb l¡¯anomenada valenciana prosa, per¨° sense abandonar mai la literatura religiosa. L¡¯amor i la fe, en una barreja intensa. Els seus versos i proses, sempre matem¨¤ticament mil¡¤lim¨¨trics, van de m¨¤ en m¨¤. Tradueix, tamb¨¦, o almenys s¡¯ho proposa mentre la llibertat creativa se li escapa per les m¨¤nigues de la camisa. Corella viu.

L¡¯escriptor mor, la seua obra roman, diuen. Per¨° el temps passa i les modes tamb¨¦. Corella esdev¨¦ antiquat. Les seues lectures dels mites cl¨¤ssics deixen de llegir-se, aix¨ª com tamb¨¦ les obres religioses, amb el magne Cartoix¨¤ com a estendard. A poc a poc, a m¨¦s a m¨¦s, esdev¨¦ herm¨¨tic en tant que orfebre de la paraula. Per a confirmar el silenci, la Inquisici¨® no dubta a consumir unes obres sempre massa originals. Perillosament originals. Corella cau en l¡¯ombra.

Impenitentment, passeja l¡¯oblit durant pr¨¤cticament tres segles. Sobreviu a dures penes entre arxius eclesi¨¤stics i refer¨¨ncies puntuals, com la de Vicent Ximeno en el seu Escritores del Reyno de Valencia (1747-1749). M¨¦s tard, la Renaixen?a el redescobreix, per¨° sense fastos. Almenys, aix¨° s¨ª, comen?a la g¨¨nesi d¡¯una recuperaci¨® que durant el segle XX el veu dibuixat entre plomes mestres, de Riquer a Fuster, que l¡¯absolen en ¨²ltima inst¨¤ncia. Per¨° ¨¦s una superviv¨¨ncia entre erudits, encara. Nom¨¦s. I continua sent-ho, a trav¨¦s dels estudis d¡¯altres asc¨¨tics investigadors i de les publicacions que solquen els anys noranta. Les avingudes, est¨¤tues, mitjans, edicions cr¨ªtiques, i tot l¡¯¨¤mbit p¨²blic que la societat reserva als literats il¡¤lustres, continuen reservats a uns altres.

Fins ara. I ¨¦s que el bienni 2013-2014 est¨¤ sent testimoni d¡¯un inter¨¦s renovat per Corella, m¨¦s ecl¨¨ctic, consistent i amb m¨¦s voluntat popular que tots els anteriors. Va quedar ben clar fa pocs mesos, quan el programa Dossiers, de RTVV, emet¨¦ ¡°Descobrint Corella¡±, un documental a l¡¯al?ada del personatge, potser per a demostrar el que podia haver produ?t una televisi¨® tancada covardament poc despr¨¦s.

En el fons, el que tots els valencians podien veure en la pantalla era la met¨¤fora d¡¯una resurrecci¨®. No debades, els reconeixements han comen?at a ploure en m¨²ltiples formes: documentals, congressos, publicacions, estudis. La figura de Corella torna a al?ar-se; la seua veu, a ser escoltada. Els estudis s¡¯han succe?t al voltant del Congr¨¦s Internacional Joan Ro¨ªs de Corella, celebrat el setembre passat, que anunciava ja una altra gran fita: el nomenament de Corella com a Escriptor de l¡¯Any 2014 per l¡¯AVL, instituci¨® que prepara l¡¯edici¨® cr¨ªtica imminent de Lo Cartoix¨¤, que s¡¯afegir¨¤ a la del Salteri, a c¨¤rrec de l¡¯IAM. Aparicions que se sumaran a la del C¨¤ntic novell de Corella, d¡¯Antoni L¨®pez, i una biografia nova, Joan Ro¨ªs de Corella (1435-1497). S¨ªntesi biogr¨¤fica i aportaci¨® documental, en preparaci¨® per Abel Soler.

Les publicacions peri¨°diques tampoc no li han escamotejat l¨ªnies. Per als especialistes o altres amables vianants de la via p¨²blica amb voluntat de detall, la reconeguda revista Afers ofrena a Corella el n¨²mero 76, ¡°Joan Ro¨ªs de Corella. Noves aportacions¡±, amb un seguit d¡¯articles que canvien la pols per la certesa. L¡¯escriptor guanya, fins i tot, les planes m¨¦s generalistes. Fa uns quants mesos, el n¨²mero 2 de la revista Lletraferit publicava un article sobre la seua vida i obra, mentre que la revista Sa¨® dedica a Lo Cartoix¨¤ el monogr¨¤fic del mes de gener. La llista, tot plegat, no ¨¦s gens decebedora.

En l¡¯epitafi final de la seua Hist¨°ria de Le¨¤nder i Hero, Corella escrivia: ¡°Amor cruel que els has units en vida i amb gran dolor el viure els has fet perdre, despr¨¦s de morts, tanca¡¯ls al sepulcre¡±. Acabava aix¨ª una hist¨°ria que, com la seua pr¨°pia, contava un amor gran¨ªtic, un final certament tr¨¤gic i un silenci entre tombes. Llegit i admirat primerament, incompr¨¦s i oblidat despr¨¦s, Corella esperava que alg¨² obrira el seu sepulcre, potser resignat ja a l¡¯oblit parcial. La hist¨°ria, ja sabem, sempre guarda un ¨²ltim instant de just¨ªcia, un moment que esborra del tot les ombres possibles i les frustracions passades. Per a Corella, aqueix moment acaba d¡¯arribar.