El poeta i la hist¨°ria

Per al lector o escoltador, la lli?¨® moral, la reflexi¨® sobre la hist¨°ria, o el m¨¦s elemental plaer de la lectura, poden vindre a trav¨¦s de la contemplaci¨® d¡¯escenes directament evocades, o per un proc¨¦s d¡¯associaci¨®, traslladant les coses de lloc i de camp: aquest trasllat o transport que, en grec, es diu metafor¨¤. Amb el poder de la qual, l¡¯escena evocada, les imatges, les paraules, esdevenen alguna cosa de m¨¦s valor o de valor diferent: ens transporten a un altre territori emocional, est¨¨tic, ideol¨°gic o moral. Fins i tot, o sobretot, quan el poeta t¨¦ la pretensi¨® de produir directament hist¨°ria amb el poema, quan el poema ¨¦s instrument d¡¯una visi¨® de la hist¨°ria. Incloses les visions ideol¨°giques i m¨¦s o menys ?propagand¨ªstiques?, l¡¯exemple m¨¤xim de les quals podria ser l¡¯Eneida de Virgili, on el poeta exposa des del principi el seu projecte i comen?a amb aquells versos que em feien aprendre de mem¨°ria en el meu remot batxillerat: ?Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris / Italiam fato profugus laviniaque venit / litora, multum ille et terris iactatus et alto?. O sia, ens explica que vol cantar els fets d¡¯armes d¡¯aquell home que, partint de Troia i fugint del dest¨ª, arrib¨¤ el primer a les costes d¡¯It¨¤lia, perseguit pels d¨¦us per mar i per terra. El projecte ¨¦s clar¨ªssim: explicar que l¡¯heroi va patir el que calia patir, fins i tot contra la gran deessa Juno, a fi de fundar la ciutat, i que d¡¯ac¨ª v¨¦nen la ra?a llatina, els pares antics, i ?les altes muralles de Roma?. No enganya ning¨²: la propaganda est¨¤ servida, la grandesa hist¨°rica de Roma t¨¦ un origen m¨ªtic que la justifica, i la missi¨® imperial d¡¯August ¨¦s completar aquest dest¨ª i aquesta hist¨°ria. L¡¯alt¨ªssima poesia de l¡¯Eneida tindria ben poc sentit sense aquesta missi¨®, assumida per l¡¯autor. Que al final de la vida el poeta dubtara de tot, com voldria Hermann Broch en La mort de Virgili, ¨¦s una altra q¨¹esti¨®. Potser dubtava del sentit de tot plegat, de la seua vida mateixa, de les raons d¡¯August, o de la perfecci¨® del seu poema. Per¨° dubtar aix¨ª ¨¦s tamb¨¦ propi dels grans poetes. En qualsevol cas, quin ¨¦s el gran poeta que, a pesar de tots els dubtes, dedicaria una Eneida a aquesta miserable hist¨°ria nostra que en diem contempor¨¤nia¡­?

P.S. Vista la reacci¨® oficial (plena d¡¯estupidesa i de cinisme) contra una definici¨® del terme ¡°valenci¨¤¡± tan amable i acomodat¨ªcia com la de l¡¯AVL, em privar¨¦ de dedicar-li cap article: no podria evitar omplir-lo d¡¯adjectius insultants i d¡¯improperis. Fa mal de viure, un pa¨ªs governat per una gent com aquesta: fa mal al cos, i mal a l¡¯esperit, i no s¨¦ qu¨¨ n¡¯hauria dit Virgili.