L¡¯enigma escrit a Sueca

Per als lectors, pocs o molts, que anem quedant, saber que hi ha una nova novel¡¤la de Manuel Baixauli als aparadors de les llibreries ¨¦s ja, d¡¯entrada, un signe d¡¯esperan?a i de m¨¦s que probable congratulaci¨®. Tamb¨¦ per a aquesta literatura que, amb el perm¨ªs del senyor Fabra i de tutti quanti, tenim el dret d¡¯anomenar valenciana o catalana, al nostre gust. En aquesta llengua nostra de nom tan disputat est¨¤ escrita la novel¡¤la, i de literatura ¨Cd¡¯aix¨° que en diem literatura i que t¨¦ a veure amb l¡¯aud¨¤cia exploradora i la temperatura verbal- en t¨¦, sens dubte. Fins ara, tots els llibres de Baixauli n¡¯han tingut. El t¨ªtol estrictament enunciatiu, La cinquena planta, i la il¡¤lustraci¨® de la portada, alhora di¨¤fana i inquietant, ja ens avisa que aquest llibre no deu ser una excepci¨® i que participar¨¤ de l¡¯agosarada, i sovint enrevessada, manera que t¨¦ l¡¯autor de concebre-la.

No ¨¦s Baixauli un escriptor mandr¨®s, per¨° tampoc ¨¦s massa pr¨°dig, potser perqu¨¨ li agraden les trames abstruses i tensament imaginatives, amb molts de rerefons encavalcats, i trames aix¨ª no brosten en un dia. Fa ben fet, doncs, de prendre¡¯s el seu temps i coure-les a foc lent. Com a escriptor, es va estrenar el 1998 amb Espiral, un volumet de microrelats, alguns dels quals extraordinaris, que reedit¨¤ amb modificacions m¨¦s tard. Cal dir que Baixauli t¨¦ un talent fora del com¨² per a l¡¯ap¨°leg enigm¨¤tic, i en aquesta novel¡¤la ho torna a demostrar. Hi ha molts microrelats espargits al llarg del llibre, com tessel¡¤les soltes d¡¯un mosaic quim¨¨ric o com revolts laterals d¡¯un laberint rococ¨®, ja prou perdedor per ell mateix. El 2002 public¨¤ la seua primera novel¡¤la, Verso, que va ser rebuda amb divisi¨® d¡¯opinions, probablement perqu¨¨ la narrativa de Baixauli exigeix un esfor? d¡¯aclimataci¨® del lector, una habituaci¨® als seus reptes, per dir-ho aix¨ª, i aquestes coses tamb¨¦ demanen temps. La seua consagraci¨® -en la mesura que el terme t¨¦ cap sentit, quan parlem de les nostres lletres- va arribar amb el seu tercer llibre, L¡¯home manuscrit, que era un sorprenent exercici de fantasia alhora ll¨°brega i sentimental i tamb¨¦ una reflexi¨® molt interrogativa sobre l¡¯estrany ofici d¡¯escriure. Un joc molt arriscat dins una construcci¨® molt s¨°lida, ¨¦s a dir, un llibre cent per cent Baixauli. La novel¡¤la que ara acaba d¡¯escriure tamb¨¦ ho ¨¦s.

La narrativa de Baixauli exigeix un esfor? d¡¯aclimataci¨® del lector, una habituaci¨® als seus reptes

La l¨ªnia principal de l¡¯argument de La cinquena planta es podria explicar amb senzillesa. Un escriptor no gaire afortunat pateix una rara malaltia que el deixa completament imm¨°bil, amb respiraci¨® assistida, durant quaranta-dos dies (¡°quaranta-dos dies que no caben en una frase, ni en una p¨¤gina, ni en un llibre¡±). Despr¨¦s d¡¯aquest horror, inicia els exercicis de recuperaci¨® en un sanatori atrotinat on passen coses ben ins¨°lites, al darrere de les quals el nostre convalescent sospita que hi ha alguna altra cosa de m¨¦s ins¨°lita encara. Hi ha qui sap captar les incongru¨¨ncies d¡¯aix¨° que en diem realitat i hi ha qui no. El nostre protagonista ¨¦s dels que s¨ª, siga per predisposici¨® art¨ªstica o perqu¨¨ la malaltia li ha agusat la percepci¨®. En tot cas, s¡¯esfor?ar¨¤ tant com puga a descobrir el secret. Resumit aix¨ª, ¨¦s un esquema t¨ªpic de les novel¡¤les de misteri. La cinquena planta tamb¨¦ ho ¨¦s. Per¨° aquest esquema ¨¦s massa simple per a fer just¨ªcia a la complexitat del llibre. Hi ha salts en el temps; hi ha intervencions, opinions i matisacions dels altres personatges; hi ha hist¨°ries paral¡¤leles i hist¨°ries convergents; hi ha, ho hem dit ad¨¦s, nombrosos microrelats solts que complementen el relat principal i a voltes el posen en q¨¹esti¨®. Hi ha reflexions metaliter¨¤ries, i metaart¨ªstiques, molt significatives (¡°escriure ¨¦s transgredir, viatjar a l¡¯imprevisible, extraviar-se en el desconegut¡±) i tamb¨¦ jocs amb la pseudoautobiografia. El protagonista de la novel¡¤la ¨¦s diu B. (com el protagonista de El proc¨¦s de Kafka es diu K.) i ha escrit una novel¡¤la titulada L¡¯home manuscrit. A estones, el lector est¨¤ temptat de dir que hi ha massa coses en La cinquena planta: una bigarrada profusi¨® de punts de fuga multiplicats fins al deliri. Per¨° aquesta impressi¨®, al meu modest parer, seria enganyosa. Al llarg de la novel¡¤la, Baixauli sens dubte estira i multiplica els fils, per¨° no es traeix mai a ell mateix. La novel¡¤la ¨¦s, en efecte, desbordadament imaginativa, profusa, barroca i a estones delirant (i alguna escena, com la de la casa ambulant, s¡¯allarga m¨¦s del compte), per¨° totes les l¨ªnies s¡¯entretexeixen en un ordit molt dens, ple de sentit, sense defallences i quasi sense error. Importa poc saber quins descobriments, de qui, han convocat aquest espai esmunyed¨ªs per on deambulen els personatges o si tot plegat no ¨¦s m¨¦s que una barreja de malsons del malalt, encara sotm¨¦s als quaranta-dos dies d¡¯immobilitat for?osa, o encara la trepidaci¨® forassenyada d¡¯un (fictici) novel¡¤lista massa solitari que malviu de l¡¯aire en una ciutat subalterna. El que compta ¨¦s que, al llarg de tot el llibre, cada explicaci¨® obri nous interrogants, perqu¨¨, en aquest m¨®n, l¡¯enigma hi ¨¦s, i la funci¨® de la literatura no ¨¦s aclarir-lo, sin¨® revelar-lo. La cinquena planta ¨¦s una novel¡¤la que es pot llegir d¡¯una tirada, amb fascinaci¨® creixent, fins al final. I com les estranyes notes del violinista del relat, deixa un ress¨° de m¨²sica ino?da en la mem¨°ria que estic segur que tardar¨¤ a esvanir-se.

Ad¨¦s he esmentat, de passada, Franz Kafka. Parlant de Baixauli ¨¦s una refer¨¨ncia habitual i obligada, per¨° crec que aquesta lib¨¨rrima novel¡¤la hauria complagut tamb¨¦ Jorge Luis Borges, i a mi em recorda l¡¯art narratiu de Gustav Meyrink, on el meravell¨®s simplement succeeix i on les explicacions, quan n¡¯hi ha, s¨®n m¨¦s inquietants que les preguntes. El notable poder evocador de la novel¡¤la ens recorda tamb¨¦ que Baixauli ¨¦s pintor, a m¨¦s de novel¡¤lista. Les seues arquitectures tenen la quim¨¨rica perplexitat de Piranesi o d¡¯Escher, mentre que els seus paisatges poden fer-nos pensar en surrealistes ominosos, com Magritte o Max Ernst, o m¨¦s encara en els espais estranyament inh¨°spits del primer De Chirico. S¨®n, tots ells, transfiguradors de la mirada, exploradors del revers del dia a dia. En La cinquena planta hi ha tamb¨¦ unes quantes citacions cin¨¨files: Els proscrits de Sj?str?m, L¡¯hora del llop de Bergman (un malson solapat i estremidor) i aquella obra mestra absoluta que ¨¦s Andrei Rublev de Tarkovski, on la vocaci¨® de l¡¯artista ¨¦s concep, literalment, com una passi¨® cristiana. El lector no pot deixar de preguntar-se qu¨¨ arribar¨¤ a escriure Baixauli quan s¡¯apassione pel cinema expressionista dels anys 20. El fet ¨¦s que tot aix¨°, ecos literaris, art¨ªstics i cin¨¨fils, vocaci¨® passional i bulliciosa fantasia, la reflexi¨®, la quimera i el somni, configura un m¨®n extraordin¨¤riament coherent: el m¨®n de Manuel Baixauli. Un dels experiments m¨¦s intrigants i m¨¦s captivadors que hi ha a hores d¡¯ara en curs en aquesta literatura nostra, de nom improcedent.