(Sense t¨ªtol)

Un t¨ªtol, per m¨¦s potent que siga, no aconsegueix tot sol que un llibre mediocre esdevinga un best-seller, per¨° contribueix, segons el resultat, a dissuadir el lector o a captar la seua atenci¨® entre l¡¯oferta quasi infinita que t¨¦ a l¡¯abast. Hi ha obres liter¨¤ries que es construeixen senceres a partir d¡¯una escena, d¡¯una imatge o d¡¯una frase, que ser¨¤ des del primer minut, abans fins i tot d¡¯iniciar-ne l¡¯escriptura, el t¨ªtol inq¨¹estionable, indissociable i final. Altres vegades, per¨°, l¡¯obra ja acabada nom¨¦s troba el nom adequat en el vertigin¨®s instant en qu¨¨ est¨¤ a punt d¡¯entrar en impremta. Com es resol, aquest proc¨¦s?

Una de les novel¡¤les fonamentals de la literatura nord-americana podria haver-se titulat Among Ash-Heaps and Millionaires, i avui dia (potser) ens seria igual de familiar que El Gran Gatsby amb el qual finalment F. Scott Fitzgerald la va designar per a la posteritat. Hi va accedir despr¨¦s de mesos de c¨¤bales. Primer de tot es va conv¨¦ncer que Trimalchio in West Egg seria massa cr¨ªptic i dif¨ªcil de pronunciar, per¨° amb les proves ja revisades i a un mes de la publicaci¨® encara va intentar convertir-lo en Under the Red, White, and Blue. Ja era tard per a canvis, i finalment es va imposar el criteri de l¡¯editor de Scribner, Maxwell Perkins, tot i que Fitzgerald no en va acabar del tot satisfet. No ¨¦s un cas excepcional. En els preliminars de Dies d¡¯ira, de Vicent Josep Escart¨ª, trobem una nota ben il¡¤lustrativa d¡¯aquest estira-i-arronsa que no sempre t¨¦ un final feli?: ¡°Aquesta novel¡¤la s¡¯hauria titulat, senzillament i per voluntat expressa de l¡¯autor, Dies Irae¡±.

I ¨¦s que quan l¡¯autor dubta (o el fan dubtar, amb un ventall divers i potser contradictori d¡¯arguments) ¨¦s l¡¯editor (o la versi¨® moderna corresponent en la qual de vegades es confon o es mimetitza, el director de m¨¤rqueting) qui bateja la criatura. Si ¨¦s possible (alguns no ho consideren imprescindible), amb la benedicci¨® de l¡¯escriptor. George Orwelles debatia l¡¯any 1948 entre The Last Man in Europe i 1984 per a la seua dist¨°pia genial, i l¡¯editor Fredric Warburg decant¨¤ la balan?a atenent arguments comercials. ?s el mateix que deu haver motivat Pushkin Press a llan?ar fa uns dies al mercat anglosax¨® La mala dona de Marc Pastor amb un contundent Barcelona Shadows en la coberta.

I ¨¦s que quan l¡¯autor dubta ¨¦s l¡¯editor qui bateja la criatura

Hi ha cert¨¤mens literaris en qu¨¨ l¡¯editor lluita contrarellotge, entre la reuni¨® del jurat i l¡¯anunci p¨²blic del guard¨®, per modificar un lema del qual discrepa. I aleshores arriba la temuda pluja d¡¯idees, amb provatures inacabables i paraules que no lliguen i frases pretensioses i consultes i votacions i un colp de taula final de qui acaba imposant el t¨ªtol, amb el temor d¡¯equivocar-te per falta de perspectiva cr¨ªtica. Despr¨¦s d¡¯obtenir el premi dels lectors de l¡¯Odissea, el gr¨¤fic Podridura d¡¯Esperan?a Camps arribaria a les llibreries transmutat en El cos deshabitat; mentre que el suau Seient de seda amb qu¨¨ ?ngels Moreno es va presentar al Ciutat d¡¯Alzira l¡¯any 2000 es convert¨ª en un contundent Malson. Finalment, entre les criatures no nades trobem alguns enigmes irresolts, com aquell El secret del misteri que anys enrere es va presentar sota pseud¨°nim a un guard¨® literari juvenil. Mai no ha vist la llum (si m¨¦s no, amb aquest t¨ªtol impossible).

La correspond¨¨ncia entre l¡¯editor Joan Sales i Merc¨¨ Rodoreda ens ha deixat testimoni de les retic¨¨ncies de l¡¯autora a canviar el t¨ªtol de l¡¯original Colometa al definitiu La pla?a del Diamant. ¡°No ¨¦s un t¨ªtol que fa la novel¡¤la sin¨® que ¨¦s la novel¡¤la que fa el t¨ªtol¡±, li deia al fundador de Club Editor, que ¨¦s qui finalment va guanyar aquesta partida. ?s l¡¯avantatge, com en l¡¯exemple de Fitzgerald, d¡¯haver conservat aquella rica relaci¨® epistolar. Dissortadament, l¡¯edici¨® actual no llegar¨¤ a la posteritat m¨¦s que algunes emoticones creuades entre autors i editors (o comercials, ja ho hem dit) a prop¨°sit d¡¯aquestes q¨¹estions. Far¨ªem b¨¦ de conservar c¨°pies de seguretat dels xats del m¨°bil, o les decisions clau sobre algunes obres que temps a venir podrien formar part del corpus literari en catal¨¤ cauran en l¡¯oblit del ciberespai fugisser.