No voler escriure

El mal de no voler escriure ni una sola ratlla ¨¦s relativament modern: podria situar-se en plena crisi rom¨¤ntica, quan els te¨°rics de la literatura van postular el rebuig de les ret¨°riques i po¨¨tiques de la tradici¨® cl¨¤ssica i van defensar una massa laxa barreja dels g¨¨neres literaris. Damunt, tot bandejant el lema igualment cl¨¤ssic de l¡¯ut pictura poesis, van endinsar-se en una indecorosa exposici¨® del jo ¡ª¨¦s clar que primer aquest jo s¡¯havia de trobar, quelcom que John Keats, per exemple, va considerar del tot impossible: ¡°El poeta no t¨¦ identitat¡±¡ª i, en definitiva, van dipositar en la subjectivitat tot all¨° que el classicisme sempre havia delegat en l¡¯objectivitat, la realitat i les coses palpables, preespirituals elles mateixes, si es pot dir aix¨ª. Afegim-hi un factor, de gran import¨¤ncia: l¡¯ascens de la classe burgesa tant a l¡¯obrador de l¡¯art com als salons de lectura va fer que s¡¯inici¨¦s un dinamisme editorial com no s¡¯havia vist d¡¯en?¨¤ de la impressi¨® de llibres pietosos als segles XVI i XVII, o de pamflets pol¨ªtics (Voltaire) al XVIII.

La literatura, est¨¤lvia de perills durant tot el XIX a causa del seu ancoratge en la mat¨¨ria verbal, va sobreviure en uns par¨¤metres realistes que avui encara ens sorprenen i ens donen satisfacci¨®. L¡¯art pict¨°ric, per contra, va iniciar una carrera ¡ªpotser inaugurada per Turner, i multiplicada despr¨¦s per tots els ismes que ja sabem, des dels intencionals fins als expressius¡ª, i va acabar, com sap tothom, participant sense mesura, fins als nostres dies, en una mena de jocs ol¨ªmpics que es poden resumir amb poques paraules: ¡°A veure qui salta m¨¦s lluny¡±. Com hem dit, la literatura, malgrat avantguardismes i superrealismes, no va deixar de sotmetre¡¯s a les lleis de la mimesi tan estimada per Eric Auerbach: Thomas Mann o Franz Kafka, enmig de les turbul¨¨ncies de la modernitat del primer quart de segle, no van deixar de vinclar-se davant el prestigi, respectivament, de Theodor Fontane o de Charles Dickens: aquests convidaven, i encara conviden, tothom a la taula de la creaci¨®.

Per¨° ¨¦s cert que la literatura, ella tamb¨¦, estava tocada des d¡¯inici del XX pel deler de fer alguna cosa ¡°mai vista¡±. Aix¨ª van n¨¦ixer les grans obres de Proust, de Virginia Woolf, de Robert Musil o de Joyce: els anglesos els anomenen modernists en al¡¤lusi¨® a aquest afany d¡¯estar al dia. Llavors, en vista de la producci¨® de tots aquests monstres, els escriptors ho van tenir pelut. Com un eco d¡¯una frase de Melville que val per a una altra cosa, m¨¦s aviat lligada a la burocr¨¤cia i al capitalisme ¡ªI would prefer not to¡ª, a molts escriptors se¡¯ls va tallar, literalment, la llet d¡¯alma mater, o mare nutr¨ªcia de l¡¯esperit.

Els casos de silencis anunciats, desitjats, profetitzats o autoimposats van proliferar: des de Hofmannsthal (Carta de lord Chandos) fins a Marcel B¨¦nabou (Per qu¨¨ no he escrit cap dels meus llibres), Jacques Vach¨¦ o F¨¦licien Marboeuf, passant per Gide (Paludes), Val¨¦ry (Monsieur Teste) i fins i tot Thomas Mann (Tonio Kr?ger, Doktor Faustus); tamb¨¦ per Marcel Duchamp, emblema de l¡¯artista que s¡¯estimava m¨¦s limitar-se a respirar l¡¯aire que sol trobar-se pertot, de franc, abans que cremar-se les celles inventant una o altra Mari¨¦e mise ¨¤ nu...

D¡¯aquest fenomen parla un llibre magn¨ªfic de Jean-Yves Jouannais, amic d¡¯Enrique Vila-Matas (et pour cause!), que acaba d¡¯editar Acantilado: Artistas sin obra. ¡°I would prefer not to¡±, traducci¨® de Carlos Ollo Razquin, Barcelona, 2014. El llibre de Jouannais podria induir els nostres escriptors hamletians a deixar d¡¯escriure, per¨° m¨¦s aviat mour¨¤ els futurs escrivents a reflexionar sobre les exig¨¨ncies de l¡¯art en un moment hist¨°ric en qu¨¨ sobren escriptors, falten lectors, tanquen editorials i llibreries, i, en general, tothom s¡¯ha tornat tecnol¨°gic i electr¨°nic. Per dir-ho en paraules de Heidegger, el repte ¨¦s ara ¡°reespiritualitzar-se¡±. El terreny de l¡¯art ¡ªescrit, musical o pict¨°ric¡ª ¨¦s el camp ideal per a una tasca aix¨ª, per deixar, prudents, la religi¨® de banda. Doncs, aquest llibre, que queda resumit a la perfecci¨® en el pr¨°leg de Vila-Matas, m¨¦s ha de ser considerat un est¨ªmul a la creaci¨® que una trava. Aix¨° s¨ª: l¡¯art, avui m¨¦s que mai, est¨¤ obligat a perseguir la perfecci¨®.

?