La cultura treu PIB

Cine, teatre, m¨²sica, dansa, llibres... I molt m¨¦s: disseny gr¨¤fic, continguts digitals, producci¨® audiovisual, ag¨¨ncies creatives de publicitat, mitjans de comunicaci¨®, manufactures de moda, disseny d¡¯arquitectura, el m¨¦s in de la gastronomia... La llista es podria ampliar per moltes bandes. Qu¨¨ s¡¯ent¨¦n avui dia per sector cultural ¨¦s una de les q¨¹estions a debat, tot i que des del 2009 es defineix per la classificaci¨® que va elaborar la Unesco. Segons aquesta organitzaci¨®, tamb¨¦ s¡¯hi podria afegir com a sectors relacionats el del turisme i el dels esports. Un estudi recent realitzat a Fran?a sobre qu¨¨ aporta la cultura ¡ªels sectors culturals tradicionals, a m¨¦s de mitjans de comunicaci¨®, publicitat i manufactures de disseny en moda, arquitectura i interiorisme¡ª, ha revelat que representa el 8,70% del PIB del pa¨ªs, amb una facturaci¨® el 2011 de 174.000 milions d¡¯euros. El Departament de Cultura de la Generalitat est¨¤ ultimant un estudi amb el mateix sistema que l¡¯utilitzat a Fran?a amb el nom de Mapeig de les Ind¨²stries Culturals i Creatives a Catalunya, que ja t¨¦ un avan? dels resultats. Les primeres aproximacions apunten a un PIB que ha deixat enrere el 4%.

Els sectors culturals m¨¦s els mitjans de comunicaci¨® i publicitat de Catalunya van facturar 11.450 milions d¡¯euros el 2011, xifra que va representar un 5,89% del PIB catal¨¤. Per¨° si s¡¯amplia el focus al disseny ¡ªen moda i interiorisme¡ª, la xifra gaireb¨¦ va arribar als 18.000 milions d¡¯euros, amb un pes en l¡¯economia catalana del 9,11%. Molt lluny de Fran?a per¨° amb un dinamisme important, malgrat la crisi que l¡¯ha castigat, que va provocar que l¡¯atur en el sector es dispar¨¦s del 4,4% el 2008 ¡ªl¡¯any en qu¨¨ es van comen?ar a notar els s¨ªmptomes de la recessi¨® en la cultura¡ª al 11,3% del 2012.

Al principi de la crisi, a Catalunya treballaven en el sector 184.000 persones. El 2012 eren 158.000, i les xifres de l¡¯¨²ltim trimestre del 2013 revelen que el panorama est¨¤ millorant i que hi ha ocupades 178.000 persones. ?s a dir, que en un any s¡¯han creat 20.000 llocs de treball. No est¨¤ malament pels temps que corren. A poc a poc, a Catalunya, el percentatge de les persones que treballen en el sector cultural va creixent, i en l¡¯¨²ltim trimestre del 2013 ja representava el 6,2% de la poblaci¨® ocupada. Una mica per sobre de la mitjana d¡¯Espanya, que es queda en un 4,8%, tot i que lluny de l¡¯11% del turisme, segons les dades de l¡¯Idescat, que utilitza els mateixos grups que la Unesco va fixar el 2009 per computar les ocupacions en cultura. En nombre de llocs de treball, el turisme va donar feina a 314.000 persones en l¡¯¨²ltim trimestre del 2013, el doble de les vinculades a la cultura.

Ramoneda: ¡°La cultura d¡¯un pa¨ªs la marca el pensament cr¨ªtic,no la creativitat¡±

En l¡¯elaboraci¨® de l¡¯estudi del Departament de Cultura s¡¯han identificat m¨¦s de 10.000 empreses culturals i creatives amb seu a Catalunya, en les quals treballen una mica m¨¦s de 90.000 persones. Tanmateix, no s¡¯hi inclouen les que ho fan en el sector p¨²blic, ni tampoc les que tenen la seu fora de Catalunya; d¡¯aqu¨ª la difer¨¨ncia amb les dades de l¡¯Idescat, que eleva la poblaci¨® ocupada a 178.000.

L¡¯an¨¤lisi que ultima Cultura pret¨¦n ser exhaustiva a fi de disseccionar qui ¨¦s qui en l¡¯aportaci¨® cultural de Catalunya i quins sectors s¨®n els que creixen m¨¦s, per despr¨¦s fixar objectius. ¡°Qualsevol activitat industrial t¨¦ una idea clara de com van les coses. En la cultura aix¨° no ha estat aix¨ª excepte en els sectors tradicionals. ?s m¨¦s, si s¡¯insisteix en el costat econ¨°mic de la cultura, com a ind¨²stria, de seguida es llancen cr¨ªtiques a la mercantilitzaci¨® del coneixement. Crec que ¨¦s un error¡±, sost¨¦ el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Amic de posar xifres a les idees, Mascarell recorre a les dades de la mem¨°ria de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria del 2011. Segons aquestes dades, Catalunya va aportar entre 2.500 i 3.500 milions d¡¯euros de la suma de diversos impostos: patrimoni, renda i IVA. Per contra, el conseller sost¨¦ que, si se sumen totes les aportacions p¨²bliques ¡ªGeneralitat, Estat i ens locals¡ª, els fons aportats no van passar dels 1.330 milions d¡¯euros. ¡°No es pot mantenir la tesi que la cultura ¨¦s un sector fortament subvencionat perqu¨¨ aquestes xifres demostren que no ¨¦s aix¨ª¡±, afegeix.

¡°S¨®n segments econ¨°mics diferents, i per aix¨° funcionen de manera diferent. Se subvenciona una part perqu¨¨ hi ha un nivell que necessita ajudes, com el teatre, els museus o la m¨²sica. Per¨° de la despesa cultural total, el 70% ¨¦s aportat per les fam¨ªlies, els turistes i la publicitat, i l¡¯altre 30% ¨¦s el que va a c¨¤rrec de les administracions¡±, apunta Xavier Cubeles, de l¡¯empresa de gesti¨® cultural Barcelona Media. El fet que Catalunya hagi identificat com un dels set sectors estrat¨¨gics de la seva economia les ¡°ind¨²stries culturals i basades en l¡¯experi¨¨ncia¡± tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies, segons l¡¯opini¨® d¡¯aquest gestor, perqu¨¨ es podr¨¤ veure beneficiada de fons europeus. Cubeles considera que el tradicional sector art¨ªstic de la cultura i el sector lligat a la creativitat ¡ªen tot tipus d¡¯expressions, des de la moda i el disseny fins a la gastronomia¡ª generen, a m¨¦s, un poder d¡¯atracci¨® tur¨ªstica molt important. De fet, en totes les enquestes de valoraci¨® d¡¯oferta i serveis que es fan als turistes que visiten la capital catalana la cultura i l¡¯arquitectura reben les notes m¨¦s altes, que no solen baixar del 8. No obstant aix¨°, per a aquest gestor una de les q¨¹estions que est¨¤ pendent de resoldre ¨¦s el finan?ament a la innovaci¨® i a les ind¨²stries creatives: ¡°Entrar en el mercat del finan?ament habitual resulta molt complicat, perqu¨¨ sovint es tracta d¡¯intangibles¡±.

Una altra q¨¹esti¨® que es planteja ¨¦s com s¡¯incardina la creativitat en els sectors tradicionals de la cultura. ¡°La creativitat no ¨¦s una ind¨²stria o un sector, ¨¦s una capacitat. El disseny i la creaci¨® de videojocs, per exemple, no tenen res a veure amb el que entenem tradicionalment com a expressi¨® cultural. I no funcionen de la mateixa manera en cap dels sentits. No tenen lobbies que els representin o que pressionin l¡¯administraci¨® per obtenir subvencions i es busquen la vida per si mateixos¡±, afirma Xavier Fina, de l¡¯empresa de gesti¨® cultural ICC. ?s m¨¦s, Fina no es creu la bondat del discurs de la creativitat com a motor econ¨°mico-cultural en boca de les administracions ni tampoc dels programes d¡¯ajuda.

Els videojocs van facturar

¡°El programa Europa Creativa de la Uni¨® Europea est¨¤ dirigit, aparentment, a la creativitat, per¨° quan el llegeixes amb deteniment no ¨¦s aix¨ª, i els ajuts es defineixen per a les expressions culturals tradicionals¡±, sost¨¦. I opina una cosa semblant sobre el tractament des del sector p¨²blic: ¡°Per qu¨¨ no hi ha subvencions per als creadors de videojocs?¡±. ¡°Perqu¨¨, per molt que es parli de la ind¨²stria cultural i de la creativitat, el que se subvenciona ¨¦s el que tradicionalment es considera que t¨¦ inter¨¨s p¨²blic¡±, afegeix. Per posar unes xifres al pes econ¨°mic: l¡¯any 2013, les sales de teatre de Catalunya van facturar poc m¨¦s de 50 milions d¡¯euros; el sector de la venda de videojocs, una mica m¨¦s de 54 milions. Les arts esc¨¨niques compten amb ajudes p¨²bliques, el videojoc, no. En conseq¨¹¨¨ncia, Fina creu que, ara per ara, hi ha m¨¦s de ¡°discurs de cara a la galeria que realitat¡±. I afegeix que el desitjable seria que les administracions fessin un cert acompanyament als sectors emergents que ara es consideren tamb¨¦ culturals: ¡°Probablement, a ning¨² se li ocorre pensar en ajudes directes, per¨° s¨ª en m¨¦s facilitats¡±.

Josep Ramoneda, gestor cultural, adverteix de la banalitzaci¨® al voltant del debat de la cultura i la creativitat. ?s ind¨²stria o ¨¦s cultura? On s¨®n els l¨ªmits?, es pregunta. Considera que amb el discurs actual es corre el risc de fer passar per cultura activitats productives que no ho s¨®n, per¨° que ara es defensen perqu¨¨ les expressions tradicionals culturals estan en crisi. ¡°I probablement no es tracta nom¨¦s d¡¯una crisi econ¨°mica, sin¨® d¡¯un canvi d¡¯¨¨poca i de tend¨¨ncies¡±, postil¡¤la.

Ramoneda admet que la cultura, com la resta d¡¯¨¤mbits, ha evolucionat, cosa que considera positiva, per¨° sense perdre el sentit de la jerarquitzaci¨®. Davant del discurs ¡°purament mercantilista¡± que, segons ell, s¡¯ha est¨¨s a les administracions, Ramoneda contraposa que la dimensi¨® cultural d¡¯un pa¨ªs ¨¦s una altra cosa. ¡°La cultura d¡¯un pa¨ªs la defineix el seu pensament cr¨ªtic¡±, subratlla, tot i que no veu per cap banda l¡¯aportaci¨® en aquest sentit dels creatius en el disseny de moda o arquitectura. On s¡¯imputa la creativitat de la gastronomia, en l¡¯¨¤mbit cultural o antropol¨°gic? El debat sobre les l¨ªnies divis¨°ries sembla no tenir fi.

?