Fragilitat moderna

Aquesta setmana passada s¡¯inaugurava al Macba una exposici¨® d¡¯arquitectura: El Grup R: motor de modernitat, comissariada per Fernando Marz¨¢. Una exposici¨® que recull obres d¡¯aquest grup d¡¯arquitectes que, juntament amb altres coetanis, van construir un dels conjunts m¨¦s enginyosos i optimistes de l¡¯arquitectura catalana dels darrers anys. Una arquitectura que va saber trobar un vocabulari distant del neoclassicisme del r¨¨gim dels anys quaranta i de l¡¯est¨¨tica Serra d¡¯Ordel ma¨® de la pobresa i la sinceritat d¡¯uns anys despr¨¦s.

L¡¯exposici¨® escampa en dues sales material divers, pel¡¤l¨ªcules, No-Do, escultures, peces cer¨¤miques, pl¨¤nols originals, llibres, revistes i, especialment, fotografies, la major part de Francesc Catal¨¤-Roca. La mostra torna a repassar all¨° que altres exhibicions ja van fer anteriorment el 1987 i 2001, que ara recordi, i a les quals podr¨ªem afegir la secci¨® d¡¯arquitectura que es va poder veure a l¡¯exposici¨® de Catal¨¤-Roca el 2011 a la Pedrera. Podria pensar-se que c¨ªclicament, m¨¦s o menys cada 13 o 14 anys, celebrem aquell per¨ªode de l¡¯arquitectura moderna i tornem a descobrir detalls que potser havien passat per alt. En aquesta ocasi¨® l¡¯inter¨¨s ¨¦s en la manera com es mostra el moment en sentit global, per la qual cosa el material que acompanya l¡¯arquitectura resulta essencial, en aconseguir una posada en escena prou completa, encara que es trobin a faltar algunes plantes m¨¦s per poder comprendre millor els edificis.

A la mostra destaquen els panells amb l¡¯ampliaci¨® dels contactes fotogr¨¤fics i els enquadraments triats per Catal¨¤-Roca, que tornen a mostrar renovadament la seva import¨¤ncia i la de la fotografia com a vehicle de difusi¨® d¡¯aquelles obres. Potser ara no les enquadrar¨ªem aix¨ª i no amagar¨ªem els edificis que envoltaven aquelles primeres construccions modernes, un gest que ens parla del temps que ha passat entre aquelles obres i l¡¯actualitat i del gust actual pel realisme.

La sostenibilitat d¨®na

Entre els edificis reunits trobem vells coneguts, com ara l¡¯editorial Gustavo Gili, la Facultat de Dret i l¡¯Escola d¡¯Estudis Mercantils, per¨° tamb¨¦ d¡¯altres els autors dels quals no van participar directament en aquest grup, com per exemple l¡¯edifici Mitre, els habitatges al carrer Compositor Bach proper al carrer Calvet, l¡¯edifici d¡¯oficines del carrer Rossell¨® entre el passeig de Gr¨¤cia i la rambla de Catalunya, i el de Proven?a amb Pau Claris. Tamb¨¦ molts d¡¯altres, especialment botigues, que el temps passat no ha perdonat i ha fet desapar¨¨ixer o b¨¦ s¨®n ara irreconeixibles, com el conjunt Seat de la pla?a Cerd¨¤.

La casualitat ha fet coincidir en el temps aquesta exposici¨® amb l¡¯anunci del concurs per a la restauraci¨® de la fa?ana del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes a la pla?a Nova, un dels edificis que, precisament, es troba entre els mostrats a l¡¯exposici¨®. Una restauraci¨® amena?ada per ajustar-se a les exig¨¨ncies d¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica actuals, amb la qual cosa es planteja de nou el debat entre sostenibilitat i arquitectura. S¨®n pocs els edificis d¡¯aquesta ¨¨poca que queden i que s¡¯han salvat de la tradicional temptaci¨® d¡¯operar sobre els edificis constru?ts per sotmetre¡¯ls a una reestilitzaci¨® amb l¡¯excusa d¡¯interpretar-los en clau contempor¨¤nia. Ara ¨¦s la sostenibilitat ¡ªque sovint ha esdevingut alguna cosa semblant a un argument moral¡ª la que presta l¡¯excusa definitiva i condiciona un debat intel¡¤ligent sobre la conservaci¨®, reparaci¨® i canvi d¡¯¨²s del fr¨¤gil patrimoni arquitect¨°nic modern.

Queden pocs edificis com el CoAC de la pla?a Nova. Potser ja ¨¦s hora que, tal com passa amb els autom¨°bils hist¨°rics (de m¨¦s de 30 anys), se¡¯ls apliqui una normativa diferent que no els desfiguri; condemnar-los per no poder complir les exig¨¨ncies actuals equival a condemnar-los per haver estat concebuts en una altra ¨¨poca.