El present

Les convalesc¨¨ncies s¨®n fruct¨ªferes. Quants artistes no ho s¨®n gr¨¤cies a aquestes, a l¡¯a?llament i l¡¯esmolat punt de vista que procuren al malalt? De fet, qu¨¨ ¨¦s un artista, sin¨® alg¨² que es reclou dins d¡¯un estudi i escruta el m¨®n des d¡¯una perspectiva l¨²cida? Incl¨²s les petites convalesc¨¨ncies ho s¨®n, de fruct¨ªferes. Despr¨¦s d¡¯una operaci¨® intranscendent, m¡¯he trobat la possibilitat de fer coses que durant bastant temps havia postergat, com ara veure un Tarkovski. No ¨¦s f¨¤cil, veure un Tarkovski avui dia. No ¨¦s f¨¤cil, si un t¨¦ fam¨ªlia i faena i compromisos, seure i, durant tres hores ininterrompudes, veure una pel¡¤l¨ªcula que requereix un especial estat d¡¯¨¤nim. Veure un Tarkovski suposa un xoc de tempos: el de la teua vida quotidiana, apressat, neur¨°tic, i el tempo del film, que avan?a al ritme mor¨®s amb qu¨¨ es desplacen els n¨²vols. Davant d¡¯aix¨°, poden passar dues coses: que un es desespere i envie a pastar fang la pel¡¤l¨ªcula, o que un s¡¯hi capbusse i s¡¯hi deixe endur. Val molt la pena, creieu-me, la segona opci¨®, per¨° ¨¦s dif¨ªcil trobar el moment d¡¯aplicar-la. Una convalesc¨¨ncia, per exemple. Ahir vaig veure Stalker, la hist¨°ria d¡¯un guia furtiu ¡ªun stalker¡ª que condueix dos homes per la Zona, ¨¤rea tancada i prohibida, on hi ha una habitaci¨® en ru?nes que fa complir-se els desitjos m¨¦s profunds ¡ªi desconeguts¡ª de les persones que la visiten. Contemplant-la, vaig recordar unes paraules que el poeta Antoni Vidal Ferrando ens va dir, a Ant¨°nia Vicens i a mi, una nit, en un hotel de Palma, mentre assabor¨ªem una cervesa i parl¨¤vem de literatura. ¡°Un llibre bo¡±, va dir, ¡°¨¦s aquell en qu¨¨ tu n¡¯obres una p¨¤gina a l¡¯atzar i, en llegir-ne un tros, qualsevol tros, t¡¯adones que all¨° ¨¦s art, independentment de la resta del llibre¡±. La frase qued¨¤ all¨¤, encadenada a la resta de frases d¡¯una flu?da tert¨²lia, i m¡¯ha vingut al cap, separadament, subratllada, uns anys despr¨¦s, mentre mirava Stalker. Cada instant d¡¯aquesta pel¡¤l¨ªcula, cada fotograma, t¨¦ valor art¨ªstic per si mateix. Tarkovski, m¨¦s que un cineasta narrador, ¨¦s un cineasta poeta, que d¨®na m¨¦s valor al detall i la sensaci¨® que no al ¡°qu¨¨ passar¨¤ despr¨¦s¡±. All¨° que passar¨¤ despr¨¦s, de fet, ¨¦s bastant secundari en la seua obra, tot i que els finals dels seus films s¨®n, potser, els finals m¨¦s colpidors de la hist¨°ria del cine. Dels que et roben l¡¯al¨¦ i et deixen mut, sense cobertura, durant una estona. Per¨° la frase de Vidal Ferrando, rescatada del meu pou de la mem¨°ria gr¨¤cies a Stalker, ¨¦s aplicable no solament a un llibre o una pel¡¤l¨ªcula, sin¨® tamb¨¦ a una pintura, a una composici¨® musical¡­, a tota obra d¡¯art, en definitiva, on cada fragment no ¨¦s ¡ªno hauria de ser¡ª nom¨¦s una part supeditada al tot, sin¨® tamb¨¦ un tot en si mateix. I vull creure que la idea que expressa la frase ¨¦s aplicable tamb¨¦ ¡ªper qu¨¨ no?¡ª a la vida mateixa. No viure la vida obsedits pel qu¨¨ passar¨¤, projectant gestes que es compliran o no, i que rebaixen el present a categoria de tr¨¤mit, sin¨® ben al contrari: assaborir intensament cada instant, car el present, l¡¯ara i ac¨ª, els successius presents, ¨¦s l¡¯¨²nic que, de veritat, tenim.