La cova de l¡¯artista

En una planta baixa del carrer del pintor Gisbert, en ple barri de Russafa, t¨¦ l¡¯estudi Anna Sanchis. Antoni Gisbert fou un pintor alcoi¨¤, no molt conegut, per no dir gens, que no obstant aix¨° va ser un home de gust i un artista selecte (el seu Afusellament de Torrijos ¨¦s tota una icona de la pintura rom¨¤ntica). De segur que ¡°El pintoret¡±, com el coneixien a Alcoi, estaria content de tindre al seu carrer una artista com Anna Sanchis, amb una obra tan suggeridora i pr¨°pia. Siga com siga, aquell estudi allargassat a l¡¯entrada ¨¦s molt fosc, per¨° al fons un parell de claraboies fan una mica de llum. Anna, amb una s¨¨rie d¡¯espills, redirigeix aquesta poca llum que hi entra, i aix¨ª aprofita tant com pot aquell doll zenital, tan preuat com esc¨¤s. Per tot aix¨°, quan t¡¯al?a la persiana d¡¯aquell baix (amb un soroll de carraca estrident), et fa la sensaci¨® d¡¯endinsar-te en una cova, i al fons d¡¯aquell t¨²nel veus la llum, i al final del tot el cavallet, sobre el qual va dirigit un raig de sol reenviat per un dels espills, situat estrat¨¨gicament. Altres espills dirigeixen la llum cap a una zona de plantes d¡¯interior, i aix¨ª Anna aconsegueix crear el seu bi¨°top natural en aquell cau: un univers sorprenent, ple a vessar de jocs i fantasies.

¡°Estic en la cova¡­¡±, em diu. Per¨° de seguida matisa: ¡°Per¨° en la cova oberta!¡±. Anna m¡¯explica que des de fa uns quants anys el barri de Russafa ¨¦s moda. Abans, per aquell carrer, perpendicular al carrer de Cuba, tan sols passaven ben pocs ve?ns (molts d¡¯ells xinesos dels comer?os del barri). Ara hi ha molt de turista, molt d¡¯estranger, que quan veu el taller hi entra encuriosit a fer-hi una ullada. El seu gos Bo, un golden preci¨®s i grandot, tamb¨¦ l¡¯acompanya, i li aporta seguretat. Per tant, m¡¯assegura que no es troba mai a soles en la cova, i que ara Russafa ¨¦s universal. En aquest sentit, els seus dibuixos sobre el barri s¨®n una meravella, que copsen la vida popular, els jocs dels xiquets al parc, els comer?os, i tantes altres coses del popular i multicultural rac¨® de Val¨¨ncia. En tot el que fa hi ha una vertadera passi¨®, un sentiment natural, una honestedat intel¡¤lectual. L¡¯art pot ser anorreador, i l¡¯artista pot caure en la reiteraci¨®, en el d¨¦j¨¤ vu, ser v¨ªctima del seu ¨¨xit i de les exig¨¨ncies del mercat. Anna Sanchis es mant¨¦ al marge de tot aix¨°; quan t¨¦ prou obra fa una exposici¨® (generalment, en la galeria Rosalia Sender) i, mentrestant, sobreviu com pot, fent la viu-viu, duent a terme algun enc¨¤rrec (com per al decorador Vicente Navarro) o venent alguna obra a un passavolant¡­

¡°Ni en tinc ni en dec¡±, em comenta. ¡°Per¨° cada mat¨ª, quan alce la persiana i veig l¡¯estudi, em dic: que b¨¦! Quina sort que tinc! Que afortunada que s¨®c de tindre tot a?¨° per a mi!¡±. I ¨¦s cert, Anna Sanchis ¨¦s feli? en aquell refugi russafer, duent a terme les seues invencions, els seus quadres escult¨°rics d¡¯edificis, amb els llums fosforescents, que omplin l¡¯obra de reflexos multicolors. Potser aquests quadres de ciutats siga la part m¨¦s original i creativa d¡¯aquesta artista: els trapezis que situa sobre una taula creant uns volums que s¡¯il¡¤luminen i que evoquen una ciutat de gratacels, i que prenen diferents coloracions en funci¨® de la llum. Algunes d¡¯aquestes obres s¨®n reivindicatives i critiquen l¡¯especulaci¨® urban¨ªstica, la destrucci¨® de l¡¯horta, les desigualtats socials. Anna construeix ciutats inhumanes i angoixants, immenses i laber¨ªntiques, on viuen col¨°nies d¡¯homes encabits en els seus caus: un aut¨¨ntic formiguer hum¨¤, on malgrat aix¨° la soledat ho encobeeix tot. M¡¯ensenya un dels seus ¨²ltims quadres, que ha titulat Les faveles, en qu¨¨ al costat de la gran ciutat de gratacels hi creixen al voltant un gavadal de barraques, i als seus peus un grup de persones despla?ades, expulsades de la gran urbs. A Anna Sanchis tamb¨¦ li agrada treballar el cos hum¨¤, i les seues escultures d¡¯homes i dones s¨®n delicades: per sobre de tot destaquen els trepadors, uns escaladors d¡¯escaiola que s¡¯enfilen per les parets, per¨° tamb¨¦ hi ha els voladors, figures humanes que semblen que han saltat al buit, i pengen d¡¯un fil, mostrant la seua anatomia atl¨¨tica.

A Anna li agraden totes aquestes coses, tots aquests divertiments, de vegades a mig cam¨ª entre la creaci¨® i l¡¯ocurr¨¨ncia, per¨° que lleven una mica de transcend¨¨ncia a la tasca creadora. No trobareu en ella una posa d¡¯artista, ni una actitud pedantesca, ni un desig d¡¯aparen?ar el que no ¨¦s. A l¡¯inrev¨¦s, el que menys s¡¯adiu amb el seu car¨¤cter ¨¦s precisament l¡¯univers petulant i esnob de les galeries, tota la parafern¨¤lia de les exposicions (li parle d¡¯ARCO i es posa a tremolar). I, tanmateix, crec que en ella hi ha una de les veus m¨¦s personals i originals de l¡¯art contemporani valenci¨¤, i que, potser, amb una mica m¨¦s de sort podria haver assolit un renom en el panorama art¨ªstic internacional. Tanta ¨¦s l¡¯originalitat, la delicadesa, la capacitat per a dir coses, per a introduir suggeriments, per a crear un univers propi, que trobe en els seus quadres escult¨°rics de ciutats, en les seues escultures i en els seus dibuixos.

De vegades pense que ¨¦s com una xiqueta gran i que en aquell espai covat, en aquella gruta d¡¯art, ¨¦s on es troba vertaderament tranquil¡¤la i que, al capdavall, no necessita m¨¦s. Em diu: ¡°Si quan entra un xiquet a l¡¯estudi no al¡¤lucina, malament! Els xiquets s¨®n sincers i naturals, i sempre em refie de les seues impressions. M¡¯agrada que vinguen, i que opinen!¡±. Anna riu: en els seus dibuixos els xiquets s¨®n molt presents, jugant, corrent, imaginant grans aventures, fent fabulosos projectes. Sovint pinta els somnis dels infants, plens de vida i de color, que contrasten amb la realitat que els envolta, grisa i tenebrosa. Nens solitaris al bell mig de la ciutat industrial o postindustrial, on es produeix la cruel dicotomia entre el que imaginen i el que de veres els envolta. Aquesta il¡¤lusi¨® i candidesa dels xiquets la sedueix plenament, la corpr¨¦n, ¨¦s com si ella recordara constantment la seua infantesa: el parad¨ªs perdut d¡¯un temps ple a vessar de somnis meravellosos.

El seu gos Bo lladra (un lladruc poder¨®s i cavern¨®s, que retrona en aquell cau) i apareix Jes¨²s C¨ªscar. Ha hagut de fer un enc¨¤rrec abans i arriba ara, quasi al final de l¡¯entrevista, amb la seua habitual bonhomia. Obliga Anna a posar i la veig nerviosa, inc¨°moda, enravenada davant de l¡¯objectiu fotogr¨¤fic. Jes¨²s vol fer algunes proves fotogr¨¤fiques, assajar el retrat, i l¡¯obliga a posar de cara, de perfil, mirant cap amunt, cap avall, fent aquest gest¡­ Uf! les exig¨¨ncies de la fama! Anna pateix i, per un moment, em fa la sensaci¨® que si f¨®ra per ella mai no al?aria la persiana, s¡¯amagaria en la seua cova per jugar, per viure el seu m¨®n, d¡¯art i fantasia.

A l¡¯entrada de l¡¯estudi hi ha un autom¨°bil aparcat, un vell Renault Gordini, que era propietat del seu sogre, el pintor Am¨¦rigo. Li pregunte per ell, per trencar el gel (el gel de la instant¨¤nia de C¨ªscar) i em diu que amb aquell cotxet el seu sogre se n¡¯anava a pintar pels camps dels voltants de Val¨¨ncia, de vegades acompanyat pels pintors Genaro Lahuerta i Francisco Sebasti¨¢n. Que si aquell cotxe parlara¡­ Quantes coses contaria! El mire i intente imaginar-me l¡¯escena campestre, en aquella antigalla, els tres pintors encabits amb tots els materials a la recerca del motiu. Quantes il¡¤lusions, quantes esperances! Quants somnis que han quedat en no res, o en quasi res¡­ Pense de nou en el pintor Gisbert, que ha deixat nom a aquell carrer, i que ning¨² (o quasi ning¨²) sap ben b¨¦ qui ¨¦s. Va morir a Par¨ªs, ¡°oblidat per una generaci¨® que havia admirat el seu talent i s¡¯havia entusiasmat amb les seues obres¡±, escriu el cr¨ªtic Agramunt. Potser Anna fa b¨¦, i no calga res m¨¦s per al seu art que aquell refugi, aquell indret de pau i concentraci¨®. La batalla de l¡¯art ¨¦s massa esp¨²ria, la foguera de les vanitats massa intensa perqu¨¨, de vegades, pague la pena. El sacrifici massa gran i les recompenses possibles massa incertes. All¨ª dins ¨¦s el seu m¨®n, que a poc a poc va donant fruits creatius, amb els quals t¨¦ prou per a pagar el lloguer de l¡¯estudi i una dieta d¡¯una frugalitat espartana. Tant se val: per a Anna Sanchis all¨°, poder viure senzillament del seu art, ¨¦s una meravella. I me la imagine cada mat¨ª al?ant la persiana i veient al fons del t¨²nel el doll de llum il¡¤luminant el fons de l¡¯estudi i dient-se, a si mateixa: ¡°S¨®c una afortunada! Treballe en el que m¡¯agrada!¡±. I entrant i abaixant sorollosament la persiana.