Quico

El passat 20 de febrer Francesc (Quico) Pi de la Serra va oferir dos concerts a la sala Jamboree, a la pla?a Reial de Barcelona, acompanyat a la guitarra per Amadeu Casas i a l¡¯harm¨°nica per Joan Pau Cumellas.

El Jamboree ¨¦s un local ja m¨ªtic de Barcelona que va obrir les portes, en els anys seixanta, als m¨²sics i als aficionats al jazz. No gaire gran, en un soterrani amb un sostre d¡¯arcades i de bona ac¨²stica, t¨¦ els elements t¨ªpics d¡¯un lloc que estima la m¨²sica de jazz. Hi van actuar mestres com ara Chet Baker, Lionel Hampton o Ella Fitzgerald. Ara, ¨¦s clar, ja no t¨¦ el fum del tabac que solia omplir-lo fa uns quants anys, per¨° s¨ª un taulell que ofereix begudes al p¨²blic. All¨ª solia anar un jove Pi de la Serra atent a les improvisacions de l¡¯organista Lou Benett o del guitarrista franc¨¦s Ren¨¦ Thomas, de qui va aconseguir la participaci¨® en el segon disc. Quico ho recordava la nit del concert: "Els m¨²sics de jazz no sabien qu¨¨ gravarien; preguntaven el to i el tempo del tema i solien resoldre l¡¯objectiu al primer intent." Ara, al cap de cinquanta anys de la gravaci¨® de ¡°L¡¯home del carrer¡±, el Quico ho ha celebrat al cau del Jamboree.

El concert va ser magn¨ªfic. Un veritable homenatge al blues nord-americ¨¤. La introducci¨® d¡¯una harm¨°nica, interpretada magistralment per Cumellas, pos¨¤ l¡¯ambient perfecte entre les guitarres de Casas (per descomptat, una Gibson) i de Pi de la Serra, que duia, per primera volta si no ho recorde malament, una Fender Stratocaster; regal dels seus m¨²sics, em va dir. Si hi ha un m¨²sic que destaca pel fet de ser-ho per damunt de qualsevol cosa, ¨¦s Francesc Pi de la Serra. I, segons la meua opini¨®, un gran poeta. Quan venia per Val¨¨ncia (o mores, o tempora!) ens costava molt¨ªssim entendre el seu catal¨¤ tancat, i disparat a gran velocitat; ple de girs i complicitats a causa de la censura. Per¨° hi an¨¤vem perqu¨¨ era un gust assistir a cada etapa de la seua traject¨°ria, perqu¨¨ acceptava la influ¨¨ncia de diversos estils amb els quals embolcallava les can?ons de sempre. Una mateixa pe?a la podies sentir amb un aire brasiler, o marcada pel swing, o directament pels ¨²ltims descobriments trets als cl¨¤ssics del blues. Aix¨ª va ser tamb¨¦ la nit del Jamboree. Preciosa la versi¨® de "L¡¯home del carrer". Per¨° tamb¨¦ va estrenar can?ons noves. Per exemple, "Mal de llengua": "Em fan por els teus ulls com taronges i el teu rictus de fan¨¤tic (...) Si m¡¯escoltes i no em dius: ¡®y en castellano, no sabr¨ªa una¡¯?". O una balada genial, "Quan un es torna gran", amb una lletra colpidora que t¨¦ rampells definitius: "Quan arribi el moment que tot es deslloriga / que tant se te¡¯n refot si ¨¦s de dia o de nit / em quedar¨¤ el consol d¡¯anar a buscar la figa / d¡¯una professional que et diu el preu, i al llit...".

Fa un quant temps J. M. Mill¨¤s, escrivint sobre Clint Eastwood, comentava el desgavell que comporta l¡¯exaltaci¨®, no desprove?da d¡¯interessos comercials, de la joventut des de l¡¯¨²nica perspectiva de l¡¯edat i posava com a exemple paradoxal les seues darreres pel¡¤l¨ªcules. Quan es gaudeix d¡¯un concert en qu¨¨ el risc, la recerca, l¡¯aposta, etc., es conjuguen perfectament, torna un tema superb, "Como la cigarra", de la poetessa, compositora i cantant Mar¨ªa Elena Walsh (Buenos Aires, 1930-2011) que comen?a aix¨ª: " Tantas veces me mataron, / tantas veces me mor¨ª, / sin embargo estoy aqu¨ª resucitando. / Gracias doy a la desgracia / y a la mano con pu?al / por qu¨¦ mat¨® tan mal, / y segu¨ª cantando. / Cantando al sol como la cigarra / despu¨¦s de un a?o bajo la tierra, / igual que sobreviviente / que vuelve de la guerra".