Leopardi, per Citati

Si no fos perqu¨¨ ¨¦s responsabilitat d¡¯un servidor escriure l¡¯article d¡¯aquesta secci¨® cada setmana, all¨° l¨°gic hauria estat que la ressenya del llibre d¡¯avui l¡¯hagu¨¦s fet Maria de las Nieves Mu?iz, la m¨¦s gran especialista de la Pen¨ªnsula en Leopardi: ¨¦s l¡¯autora de la imprescindible edici¨® dels Cantos del poeta de Recanati (Ediciones C¨¢tedra, 2a edici¨®, 2009), i d¡¯una llarga s¨¨rie d¡¯estudis leopardians insuperables.

El cas ¨¦s que Pietro Citati acaba d¡¯editar, en castell¨¤, el seu Leopardi (Barcelona, Acantilado, 2014). S¨®n 527 p¨¤gines de l¡¯estil biocr¨ªtic que ja coneix¨ªem en aquest autor itali¨¤, gens diferent del que hav¨ªem vist a les seves monografies sobre Goethe o Tolstoi (no tradu?des), Proust i Kafka, totes amb un segell inconfusible.

Amb Leopardi passa una cosa semblant al que passa amb Shakespeare: l¡¯obra ¨¦s infinitament (mai tan ben dit, pel poema L¡¯infinito) superior a tot all¨° que sabem de la seva vida; tant si no en sabem res, com amb Shakespeare, com si ho sabem tot, encara que sigui poca cosa, com amb el poeta d¡¯avui. Leopardi no va fer res m¨¦s, a la seva curta vida (1798-1837), que llegir, estudiar i escriure tancat a la biblioteca que el seu pare havia acumulat o comprat en diverses subhastes a It¨¤lia: amb aquest llegat, m¨¦s tot el que el progenitor gener¨®s va concedir al seu fill mimat, tubercul¨®s i deforme, Leopardi va disposar de tots els cl¨¤ssics grecs i llatins que necessitava, i de tota la literatura de patent dels segles moderns per fer una de les obres m¨¦s importants de la hist¨°ria de la literatura italiana, si no la m¨¦s important, despr¨¦s de Dante. No hi havia solament Homer i Virgili, Tuc¨ªdides i Titus Livi; tamb¨¦ hi havia Epictet i Montaigne, Plutarc i Petrarca, Madame de Sta?l (de les grans responsables de l¡¯expansi¨® del romanticisme alemany arreu d¡¯Europa), Byron i Chateaubriand. Rom¨¤ntics, molts, per¨° sobretot cl¨¤ssics.

Malgrat la seva malaltia ¨°ssia, Leopardi podria haver viatjat, ¨¤dhuc viscut, a Bolonya, Par¨ªs o Roma, lloc en qu¨¨ el seu pare, noble vagament arru?nat per¨° sempre amb un rac¨®, tenia molts coneguts. Per¨° Leopardi, a l¡¯estil dels eremites, de sant Jeroni, de Montaigne o dels homes d¡¯estudi de la modernitat ¡ª¨¦s un perfil que no ha canviat al llarg dels segles: ¡°una biblioteca i un jard¨ª¡±¡ª, va preferir, llevat d¡¯una estada de mesos a Bolonya, romandre a la casa de Recanati i llegir, estudiar i escriure sense aturador. La doble gepa que ostentava i la poca al?ada no van fer-li f¨¤cil les relacions amoroses, encara que el seu classicisme el va abocar, sense cap esfor?, a grans amors idealistes. La resta dels seus mals, com ara una ceguesa intermitent a causa de la mateixa malaltia, tampoc no va ser un obstacle perqu¨¨ dugu¨¦s a terme el seu empeny d¡¯una manera veritablement obsessiva. D¡¯aquest esfor? van sortir alguns dels m¨¦s grans poemes de la modernitat (cl¨¤ssica) de les lletres italianes, com en va sortir aquest fastu¨®s recull de reflexions, m¨¤ximes, glosses, apunts i escolis (veritable calaix sense fons d¡¯un sastre anacoreta) que ¨¦s el Zibaldone di pensieri.

Citati no fa pr¨°piament una biografia de Leopardi. Sense rec¨®rrer a la bibliografia ad usum dels estudis leopardians ¡ªni esmenta el llibre de Karl Vossler, Leopardi, de 1923, que el fil¨°leg alemany comen?a amb un cap¨ªtol molt oport¨² dedicat a comparar l¡¯itali¨¤ amb H?lderlin; tampoc l¡¯assaig de Sainte-Beuve¡ª, Citati parteix de les dades biogr¨¤fiques de qu¨¨ disposem, entra a fons en la lectura d¡¯una llarga s¨¨rie d¡¯obres, poemes i proses del poeta ¡ªno s¡¯oblida del Zibaldone, que ¨¦s alhora fill dels escrits de Giuseppe Antonio Vogel i av¨ªs del fabul¨®s projecte benjamini¨¤¡ª, i, a difer¨¨ncia del que hauria fet un bi¨°graf com Stefan Zweig, meticul¨®s i objectiu, farceix el llibre amb passatges trets de la butxaca de la pr¨°pia inspiraci¨®, com passa amb el llarg, exc¨¨ntric, herm¨¨tic excurs sobre ¡°El sol i la lluna¡± (cap. VI). A tot fil¨°leg aix¨° li semblar¨¤ una exageraci¨®. A tot historiador, sospit¨®s. A novel¡¤listes i lectors comuns els agradar¨¤ d¡¯all¨° m¨¦s.

Deixant aquestes min¨²cies a banda, el llibre es llegeix amb gust i gran profit. No s¡¯ha escrit enlloc que un cr¨ªtic literari no pugui ser una persona extravagant, pintoresca i imaginativa.

Giacomo Leopardi.

?