La ciutat de les mil hist¨°ries

S¡¯han publicat centenars de llibres que parlen de Barcelona i encara hi ha espai per a molts m¨¦s. No ¨¦s que la ciutat sigui molt gran ¡ª¨¦s m¨¦s aviat petita¡ª, per¨° s¨ª que est¨¤ molt viva. Barcelona ha despertat gran inter¨¨s als cronistes des del segle XI ¡ªquan apareix la primera descripci¨® de la ciutat¡ª i, des de llavors, no han parat. Hist¨°ries n¡¯hi ha mil.

Tamb¨¦ com si es tract¨¦s d¡¯un imant, la capital catalana ha aconseguit atraure la Sisena Flota dels Estats Units, nombroses prostitutes, anarquistes francesos i italians, artistes com John Lenon i escriptors com Hans Christian Andersen, entre d¡¯altres. De tots en parla Xavier Theros (Barcelona, 1963) a Barcelona a cau d¡¯orella, publicat per Comanegra i il¡¤lustrat amb fotografies de Consuelo Bautista, tots dos col¡¤laboradors d¡¯EL PA?S.

L¡¯enc¨¤rrec inicial era actualitzar la famosa Guia secreta de Barcelona de Josep Maria Carandell, per¨° l¡¯autor ha anat bastant m¨¦s enll¨¤. Tal com li agrada explicar a ell: ¡°Fer una nova versi¨® era impossible, perqu¨¨ Barcelona ha canviat massa¡±. De manera que va optar per sortir al carrer ¡°de la m¨¤ de Carandell¡± i fer la seva pr¨°pia obra.

El llibre t¨¦ 500 p¨¤gines i 400 parlen nom¨¦s de Ciutat Vella, de la Barcelona original. L¡¯obra ajuda a descobrir carrers nous ¡ªfins i tot als qui es pensen que ja els coneixen tots¡ª i sobretot explica moltes hist¨°ries humanes. Com Carandell, el llibre imita els guies tur¨ªstics: va passant pels carrers de la ciutat i, de tant en tant, s¡¯atura en un rac¨® per explicar alguna an¨¨cdota o donar algun detall. Per exemple, llocs on menjar cuina de mercat o locals on sortir de festa fins a altes hores ¡ªtot i que alguns van obrint i tancant en funci¨® dels controls de la Gu¨¤rdia Urbana. Aquest anecdotari fa m¨¦s agradable el llibre, ja que el recorregut pels carrers de Ciutat Vella ¨¦s interessant, per¨° tamb¨¦ dens. Les hist¨°ries dels carrers recorden, per exemple, per quin motiu la Via Laietana ¨¦s tan ampla. Theros explica que per construir-la, el 1908, es va ¡°esborrar tot un barri medieval¡±, per¨° les ganes d¡¯imitar les grans avingudes nord-americanes van compensar la p¨¨rdua. I tamb¨¦ la seva utilitat: la Via Laietana ¡°permetia despla?ar les tropes militars en cas de necessitat¡± i, a m¨¦s, era tan ampla ¡°que feia impossible aixecar-hi barricades¡±. Theros tamb¨¦ parla de comer?os emblem¨¤tics que ja no hi s¨®n ¡ªuna llista que, per cert, no para de cr¨¦ixer¡ª, de cases encantades on anaven els barcelonins per veure si hi havia fantasmes o de l¡¯edifici on hi havia la seu del Tribunal de la Inquisici¨®, al carrer dels Comtes. Theros explica que aquest tribunal va deixar de funcionar el mar? de 1820 ¡°quan una multitud enfurismada va assaltar la seva seu¡±.

A l¡¯obra tamb¨¦ apareixen els noms dels arquitectes i urbanistes responsables que Barcelona sigui com ¨¦s. Un d¡¯ells ¨¦s Adolf Florensa, que va ajudar que el barri G¨°tic tingu¨¦s cases g¨°tiques, ja que fins a mitjan segle XX no passaven de la categoria de velles. Aquest ¨¦s un dels episodis m¨¦s divertits de Barcelona: el pont del carrer del Bisbe ¡ªobjectiu de moltes fotos cada dia¡ª no ¨¦s que estigui ben conservat, ¨¦s que nom¨¦s t¨¦ 70 anys! Com la pla?a de Sant Felip Neri, que fa 75 anys no era ni una pla?a: es va construir despr¨¦s dels bombardejos feixistes del 1938. Les restauracions massives d¡¯edificis vells per convertir-los en neog¨°tics apareixen a la tesi doctoral d¡¯Agust¨ª C¨®cola, El Barrio G¨®tico de Barcelona: planificaci¨®n del pasado e imagen de marca.

A part de les fotografies de Bautista, un dels grans motius per llegir l¡¯¨²ltim llibre de Theros ¨¦s que, en realitat, no nom¨¦s ha agafat la m¨¤ de Carandell per sortir al carrer. Tamb¨¦ la de Cirici Pellicer, Manuel Angel¨®n, Josep Maria de Sagarra, Marc Viaplana, T¨ªsner... De la m¨¤ de tots ells, ha gaudit i explicat la Barcelona de tots.