Gr¨¨cia, N¨¤pols, Barcelona

La manca de pressupostos de les institucions culturals ha provocat que l¡¯any 2013 f¨®ra un any d¡¯activitat escassa i m¨¦s aviat rutin¨¤ria a Barcelona: festivals l¨¤nguids, ¨°peres i concerts previsibles, disminuci¨® dr¨¤stica de projectes audiovisuals i, en resum, molt poca gosadia pirot¨¨cnica en la producci¨® dels espectacles art¨ªstics. Tamb¨¦ l¡¯oferta d¡¯exposicions ha participat de l¡¯atonia general. I, pel que es va veient, el 2014 continuar¨¤ pel mateix cam¨ª. Una excepci¨® parcial a aquest pansiment han sigut les exposicions que organitza l¡¯Obra Social la Caixa ¨Centitat emparada en un banc que sembla immune a qualsevol sequera- en la seua seu, el CaixaF¨°rum, situada en l¡¯antiga f¨¤brica Casaramona, vora Montju?c, molt ben restaurada i condicionada per als seus nous usos culturals ja fa uns anys.

Des del 28 de febrer al 15 de juny d¡¯enguany l¡¯exposici¨® estrella est¨¤ dedicada a l¡¯art grecollat¨ª, i cont¨¦ un bon grapat d¡¯obres mestres, algunes molt conegudes, cedides temporalment per museus importants, sobretot el de N¨¤pols, i tamb¨¦ els de Madrid (tant del Prado com de l¡¯Arquel¨°gic), Roma, Tarent, Flor¨¨ncia, Atenes, Dresde, etc. En total, 165 peces de 32 museus. L¡¯exposici¨®, molt ben instal¡¤lada i publicitada (aquestes coses, els del CaixaF¨°rum les solen fer molt b¨¦), ¨¦s vistosa i fins ara ha atret molt de p¨²blic. Aix¨ª, els qui no disfrutem de l¡¯avantatge de posseir una targeta de cr¨¨dit de la Caixa ¨Cara CaixaBank- hem de fer una llarga cua abans d¡¯accedir a les sales de la mostra. A dins, l¡¯aglomeraci¨® de gent arriba a ser inc¨°moda i no deixa de sorprendre als aficionats a l¡¯art antic, que estem acostumats a passejar pels museus del ram en una soledat meditativa molt prop¨ªcia a l¡¯ubi sunt. No solament el Museu Arqueol¨°gic de Barcelona ¨Cque t¨¦ prou categoria- ¨¦s un dels menys visitats de la ciutat, sin¨® que fins i tot en els de m¨¦s renom, com la meravellosa Villa Giulia de Roma, la falta quasi absoluta d¡¯altres ¨¦ssers de carns i ossos, que es moguen i que parlen i que ens facen un poc de companyia vora la severa fixesa de les est¨¤tues dels d¨¦us i els emperadors, arriba que fa una mica de por i tot.

Algunes de les obres, molt conegudes, han estat cedides temporalment per museus importants

?D¡¯on ix llavors tota aquesta gernaci¨®, on predomina la tercera edat, que abarrota ara mateix les sales del CaixaF¨°rum? ?s clar que hi ha la possibilitat que la ciutadania s¡¯haja enamorat de sobte dels marbres del Pent¨¨lic i de la cer¨¤mica cor¨ªntia, per¨° tamb¨¦ pot ser que una publicitat ben dirigida haja contribu?t a aquest ¨¨xit, encara m¨¦s pel fet que es tracta, sens dubte, de la millor exposici¨® que es pot veure aquests dies a Barcelona, i que aix¨ª s¡¯ha fet valdre. D¡¯altra banda, s¡¯ha de dir tamb¨¦ que ¨¦s una exposici¨® relativament barata. Com que els museus arqueol¨°gic de N¨¤pols i d¡¯Atenes han tancat temporalment algunes sales per problemes pressupostaris (i la crisi no ¨¦s precisament aliena a aquesta situaci¨®) i el de Dresde ja porta un temps tancat per reformes, els responsables no han sigut massa reacis a l¡¯hora de prestar algunes de les seues peces m¨¦s belles. Almenys, que les puga admirar alg¨², durant un temps. El p¨²blic barcelon¨ª ¨¦s el beneficiari actual d¡¯aquesta generositat una mica for?ada.

L¡¯exposici¨® du el t¨ªtol de Mediterrani. Del mite a la ra¨®, que parafraseja de prop el d¡¯un llibre cl¨¤ssic de Wilhem Nestle sobre l¡¯evoluci¨® de la cultura grega, Vom Mythos zum Logos. L¡¯ordre expositiu segueix, a la seua manera, aquesta evoluci¨®, que tenia com a centre la mar que ens ha unit a tots a trav¨¦s dels mil¡¤lenis. De primer, hi ha el mite, plasmat en els periples mediterranis de gent com Ulisses o Heracles, tal com els va reflectir l¡¯art grecollat¨ª. Despr¨¦s, es dediquen espais als pensadors grecs i els seus esfor?os de comprendre el m¨®n i els homes; a la ciutat grega com a ¨¤mbit de la sociabilitat, el discurs i la pol¨ªtica; a la divinitzaci¨® dels nous valors ciutadans, com la pau, l¡¯abundor i la just¨ªcia; tamb¨¦ es presta atenci¨® als exclosos del discurs ciutad¨¤, els esclaus, els estrangers i les dones, tancades en l¡¯univers claustral del gineceu. Finalment, hi ha una sala que se centra en l¡¯aparici¨® d¡¯una nova espiritualitat, menys concernida amb els debats de l¡¯¨¤gora i m¨¦s amb l¡¯expressi¨® i la preservaci¨® d¡¯aquest h¨¤lit immaterial i transcendent que ¨¦s l¡¯¨¤nima. De l¡¯auge dels cultes mist¨¨rics es passa a les religions de salvaci¨®, Isis, Sabaci o Mitra, i d¡¯ac¨ª al triomf d¡¯una divinitat sorgida en la remota Galilea, el Crist. L¡¯exposici¨® conclou aix¨ª amb una nota un punt melanc¨°lica, que situa el cristianisme com a soterrador del m¨®n cl¨¤ssic, d¡¯acord amb la visi¨® d¡¯Edward Gibbon, quan, en el capvespre rom¨¤, va veure una legi¨® de monjos cantant lentes absoltes en les ru?nes imperioses del Capitoli.

Com a fil conductor, pot semblar lleugerament t¨°pic, per¨° no ¨¦s el pitjor possible. El que importa, al capdavall, s¨®n les peces exposades. Hi ha un delici¨®s mural pompei¨¤ amb el rapte d¡¯Europa, d¡¯extraordin¨¤ria delicadesa; hi ha un minuci¨®s mosaic de la millor escola romana que representa l¡¯acad¨¨mia de Plat¨®; hi ha un Eros arquer procedent de Dresde que hauria encantat Caravaggio i que per ell sol justifica la visita a l¡¯exposici¨®; hi ha els cr¨¤ters pintats de figures negres i roges, plens de mitologies d¡¯una bellesa clara i delimitada, com un axioma harm¨°nic, i sobretot els petits c¨ªlix i l¨¨cits de figures femenines, amb la placidesa i el prodigi¨®s encant en miniatura de les seues escenes d¡¯interior. Hi ha encara els relleus funeraris, on les sirenes que tempten l¡¯heroi Ulisses comencen a assemblar-se als monstres seductors dels capitells rom¨¤nics. Les cant¨²ries gregorianes, m¨¦s que abolir-lo, m¨¦s aviat preservaren tot aquest m¨®n antic, dotant-lo de nous usos. Potser per aix¨°, entre ells i nosaltres hi ha una continu?tat que no s¡¯ha trencat mai. En tot cas, ara podem contemplar almenys una part d¡¯aquest m¨®n de formes i sentits, d¡¯aquesta esplendidesa preservada, i nom¨¦s ens cal fer un curt viatge.