Una q¨¹esti¨® de fe

No s¨¦ dir D¨¦u ha mort, tal com alguns fil¨°sofs alemanys afirmaven a finals del segle xix, i alguns fil¨°sofs francesos a finals del XX. En tot cas, si va morir quan deien els fil¨°sofs, la defunci¨® divina degu¨¦ produir-se en algun punt d¡¯Europa occidental, i la resta del planeta no se¡¯n trob¨¤ gaire afectada. ?s cert que infinitat de persones amb estudis, cient¨ªfics i lletrats, i els seus lectors, van decidir fa temps que la religi¨® era una etapa superada de la hist¨°ria humana, que la ra¨® per fi havia despla?at la fe, i que els moviments individuals o col¡¤lectius del nostre temps i del temps futur ja nom¨¦s eren q¨¹esti¨® de c¨¤lcul d¡¯interessos: economia, control territorial, poder, pol¨ªtica. Qui havia de pensar en la fe com a motor de la hist¨°ria, quina infantil bestiesa. I tanmateix, la hist¨°ria i els seus motors successius ens havien d¡¯haver ensenyat alguna cosa, per¨° no la vol¨ªem veure: no era acceptable, no entrava en els sistemes i en els m¨¨todes. Que la gent poguera emprendre grans empreses criminals o glorioses mogudes per la fe, era cosa del tot inacceptable. La fe, per als historiadors, era nom¨¦s un accident, una excusa, un vern¨ªs, un no res. Com la cultura o civilitzaci¨®, com les nacions i els pobles, com tot all¨° que no encaixe en l¡¯esquema. No cal ser seminarista isl¨¤mic, talib o semblant, per a saber que la guerra contra l¡¯infidel no s¡¯acaba mai (guerra interior per la puresa personal, guerra exterior per a purificar la terra), i que, arribat el cas, els morts en aquesta guerra s¨®n m¨¤rtirs de la fe i van directes al cel. Sobretot si s¨®n morts voluntaris. Setanta verges els esperen alegres al parad¨ªs, i setanta parents seus tenen tamb¨¦ el cel assegurat pels m¨¨rits del m¨¤rtir. Una bonica festa familiar, convidar els ve?ns a te i a pastissets de gl¨°ria. No ¨¦s un sarcasme meu, no ¨¦s broma: ¨¦s l¡¯explicaci¨® de coses altrament inexplicables. Aix¨° que la premsa denomina ¡°terrorisme isl¨¤mic¡±, est¨¤ arrelat en la religi¨®, no en l¡¯economia. No ¨¦s un tema de pobres i rics, nord i sud, explotadors i explotats, com encara algun retardat doctrinal creu i vol fer creure, ¨¦s una q¨¹esti¨® de fe. I els diners els posa qui els t¨¦: musulmans molt piadosos i molt rics. Petrod¨°lars, tecnologia, teologia: aquest ¨¦s, de moment, el motor de la hist¨°ria. ?s bo de tenir-ho present, aquests dies que recordem l¡¯horrible atemptat de fa deu anys a Madrid.