Illa de joia i pesta

La llum i el dol ¨¦s un recull d¡¯assajos i articles de Gesualdo Bufalino (1921-1996), prestigi¨®s autor que va debutar als anys vuitanta amb la novel¡¤la Diceria dell¡¯untore (El sembrador de pesta, publicada el 1989 a Edicions 62), que parlava de Sic¨ªlia des d¡¯un pavell¨® de tuberculosos. De Thomas Mann a Blai Bonet o Camilo Jos¨¦ Cela, el llibre remetia a les grans novel¡¤les de sanatoris.

Bufalino, des del petit observatori del poble sicili¨¤ de Comiso, no era un autor que ansieg¨¦s publicar (aquella novel¡¤la s¡¯havia escrit cap als anys cinquanta, quan el neorealisme era hegem¨°nic, i havia quedat en un calaix), per¨° la insist¨¨ncia de Leonardo Sciascia, que reconeixia en Bufalino un talent veritable, va fer possible l¡¯edici¨®.

Aqu¨ª a Catalunya s¡¯ha mostrat un inter¨¨s relatiu per l¡¯obra de Bufalino, i molt centrat en la cru?lla dels anys vuitanta i noranta, en qu¨¨ es van publicar tres novel¡¤les; des de llavors, res m¨¦s. Ara arriba aquest sorprenent volum a Adesiara, els textos del qual, estructurats en cinc cap¨ªtols, miren sobretot d¡¯escandallar la identitat siciliana, ¡°terra de grecs, cartaginesos, romans, ¨¤rabs, normands, catalans, els quals han estat tots assimilats¡±. Encreuaments i intercanvis, gresol cultural i mestissatge¡­ per¨° al bell mig de tot aix¨°, dades fixes: el dol ¡°com a festa tr¨¤gica i passi¨® col¡¤lectiva, tenyida de fatalitat¡±, i la llum com a ¡°joia de l¡¯exist¨¨ncia i focus d¡¯eternitat que fa inconcebible el pessimisme¡±, ens diu Bufalino, tot establint una dial¨¨ctica que serveixi per atermenar all¨° vol¨¤til de la identitat.

M¨¤fia, llei del silenci, honor, gattopardisme, pirandellisme, insularitat¡­ El llibre matisa tots aquests apriorismes, i Bufalino hi aporta tant la seva ¨¤mplia cultura, que viatja s¨¤viament per tots els segles, com una escriptura de gran nivell conceptual, molt ben vessada pel traductor.

Com moltes compilacions de textos (i aqu¨ª l¡¯arc temporal abasta des d¡¯algun article dels anys quaranta fins a la majoria dels escrits, que s¨®n dels anys vuitanta), el llibre es dispersa en altres temes, m¨¦s enll¨¤ del camp sem¨¤ntic de la solaritat i la finitud. Es pot llegir com una guia de viatge siciliana, sobretot de la part del sud, entre Agrigent i Siracusa, i amb Comiso, poble de l¡¯autor, com a epicentre. En la quarta i cinquena parts hi ha una mostra de fets culturals heter¨°clits i curiosos.

Aquests textos finals ens recorden l¡¯espurnejant llibre Col¡¤lecci¨® de sorra d¡¯Italo Calvino. Bufalino ens diu qu¨¨ hi ha de sicili¨¤ en la llegenda extraordin¨¤ria del Cola Pesce, sobre un home capa? de submergir-se for?a a ple pulm¨®; i ens parla tamb¨¦ de pintorescos personatges com Gioacchino Caruso o Carmelo Arezzo (el primer, com Lampedusa, era un ciutad¨¤ aparentment anod¨ª, que va agarbar milers de fotos dels seus consemblants; i el segon va ser un petimetre que ¨¦s visible en narracions del verista catani¨¤ Giovanni Verga).

El valor indubtable del llibre ¨¦s la dualitat conceptual que ens assenyala el t¨ªtol, mentre que el perill hauria estat caure en el simplisme de les generalitats, i aix¨° Bufalino no ho fa, cosa que ens satisf¨¤. Els seus valors est¨¨tics, la dicci¨® superba, el respecte pel lector, les c¨¤rregues de pensament, la gratificant abs¨¨ncia de vaguetats l¨ªriques i temptacions prof¨¨tiques, tot aix¨° fa d¡¯aquests assajos una bona mostra del treball del sicili¨¤, encara que en alguns moments ens sembli que han passat massa coses des dels anys en qu¨¨ es van escriure aquestes reflexions.

?