Iraila

Dijous passat vaig seguir el concurs de La Voz Kids, amb el cor en un puny cada vegada que apareixia sobre l¡¯escenari la xiqueta Iralia. La vaig seguir admirat de com d¡¯aquell cos esquifit i d¨¨bil s¡¯originava una allau de veu i de llum, una energia que encara era m¨¦s corprenedora perqu¨¨ ja ens havien anunciat que la petita Iralia no havia pogut superar la malaltia, i havia mort com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un neuroblastoma (un c¨¤ncer infantil poc estudiat i que caldria invertir molt m¨¦s recursos a investigar-lo). Els pares varen consentir que s¡¯emetera el programa, i que el pols de la filla amb la malaltia f¨®ra conegut urbi et orbe, en una d¡¯aquelles hist¨°ries tr¨¤giques que impacten els homes i que tant parlen de la prodigiosa capacitat de superaci¨® de l¡¯esp¨¨cie humana. Iralia tenia una veu preciosa, un doll vocal que t¡¯agafava per dins, que et posava literalment la pell de gallina. Jo l¡¯havia escoltada cantar abans una can?¨® dedicada a la seua escola, La comarcal, on cursava 6 de prim¨¤ria (¡°La comarcal, ja fa anys!¡± http://www.youtube.com/watch?v=Xpe2IM6O0J4), deixant-s¡¯hi tota la veu i tota l¡¯¨¤nima. Una can?¨® preciosa que ella havia ajudat a compondre i que traspuava afecte per la seua escola i els seus professors, i en la qual demanava al m¨®n pau i conc¨°rdia. Iraila irradiava naturalitat, il¡¤lusi¨®, art i vida: les millors qualitats d¡¯una persona. I ara que escric aquestes ratlles, des del rep¨°s i la dist¨¤ncia, vull posar-me un moment en el lloc dels pares i agrair-los la seua valentia, la seua generositat, la seua profunda i espont¨¤nia bondat, per haver-nos deixat con¨¦ixer la seua filla, i per haver-la compartida una mica amb tots nosaltres. Crec que Iralia ens ha fet a tots una mica millors, perqu¨¨ l¡¯home es debat constantment entre les llums i les tenebres, per¨° quan hi apareix de colp, tan inesperadament, un esclat aix¨ª, tan pur i bell, no queda indemne. Ans al contrari, el marca intensament, i fa que el seu exemple, el seu poder¨®s record i el seu incre?ble valor, el portem per sempre en la profunditat del cor. I ens fa m¨¦s forts i molt m¨¦s lliures.