Hacad¨¨mies

Ja fa molts anys, Carraixet va tindre l¡¯oportunitat d¡¯actuar en directe a la televisi¨® espanyola. Aleshores nom¨¦s hi havia televisi¨® espanyola per¨°, temps al temps, hi tornarem. Era una esp¨¨cie de festival amb diversos actuants. Per fi aparegu¨¦, oh moment hist¨°ric, la banda de l¡¯Horta Nord. Quan vaig sentir una de les filles de Lleonard Giner anunciar la can?¨® aix¨ª: ¡°Y ahora vamos a cantar una cansi¨®n que le disen...¡±, amb un perfecte accent de Tavernes Blanques, vaig comen?ar a dubtar d¡¯all¨° que anomenen biling¨¹isme. Vaig estar a punt de comentar: ¡°La chicona lo ha lanzado a perder¡±.

Passa amb totes les lleng¨¹es. Un amic m¡¯explicava una an¨¨cdota amb un taxista. El tr¨¤nsit era dens i el conductor els va dir: ¡°Les llevar¨¦ por las peripecias, dando la vuelta¡±.

Un altre, que va contractar uns obrers per a construir una piscina, se¡¯ls trob¨¤ preocupats mirant el forat mentre un d¡¯ells li confess¨¤: ¡°Estar¨¢ dificil el asunto porque hemos topado con la capa fren¨¦tica¡±.

Tornem a casa. L¡¯¨¤via, orgullosa de la n¨¦ta, li diu: ¡°Ai, mare!, est¨¤s feta una s¨ªfilis¡±.

O aquest altre episodi del primer ter? del segle XX. La Panderola era un trenet, gaireb¨¦ de joguina, que passava per terres de Castell¨®. Els seients estaven enfrontats. A cada banda una mare amb la seua filla. Una de les xiquetes no parava de xarrar sobre els seus ¨¨xits a l¡¯escola, amb les amigues, etc., en castell¨¤. L¡¯altra comen?ava a afartar-se¡¯n i en un moment determinat i for?ant la llengua no materna li va llan?ar: ¡°Pues cuando yo era de bolqueros me crec¨ªan los quixalos¡±.

S¨®n aquests exemples dignes d¡¯entrar en els successius debats, discussions, diccionaris, de la ciutat de Val¨¨ncia? ?s una q¨¹esti¨® d¡¯estad¨ªstica? Quantes vegades s¡¯ha d¡¯emprar ¡°s¨ªfilis¡± per ¡°s¨ªlfide¡± perqu¨¨ siga considerat mot del m¨¦s pur valenci¨¤? Perqu¨¨ sembla que aquests s¨®n els criteris. M¨¦s a favor: la s¨ªfilis deu tindre tants mil¡¤lennis com l¡¯¡°idioma valenci¨¤¡± que ja parlaven en la prehist¨°ria.

Una cosa ¨¦s emprar un llenguatge col¡¤loquial ¨Cper exemple pensem en Julio Cort¨¢zar i els modismes portenys¨C en l¡¯escriptura que vol mostrar una parla local, i una altra de ben diferent ¨¦s convertir-lo en normativa, al marge de l¡¯idioma original.

Si ens posem estructuralistes, som presoners del llenguatge que ja ens envoltava fins i tot abans de n¨¤ixer. ?s a dir, ¨¦s al contrari. No es tracta de fer presoner el llenguatge per una q¨¹esti¨® de vots. L¡¯avorriment s¡¯allarga (quan creus que ja s¡¯acaba, torna a comen?ar) cada vegada que el reducte analfabet trau la llengua com a estendard. No tenen res m¨¦s important a fer? No, sembla que no. Pues ya hemos llegado adonde ¨ªbamos (doncs ja hem arribat on an¨¤vem, que li deia el cec al sord). I torna a comen?ar.