El contingut d¡¯un p¨¨l

Ho dec haver contat m¨¦s d¡¯una vegada en papers p¨²blics, i ¨¦s una hist¨°ria certa. Aix¨° era, doncs, que discutien dues senyores d¡¯all¨° que sol discutir-se tan sovint a Val¨¨ncia o en alguna poblaci¨® dels voltants. Discutien en pres¨¨ncia dels marits, i la q¨¹esti¨® era, ¨°bviament, si el valenci¨¤ ¨¦s catal¨¤ o no, i totes aquestes coses eternes i pat¨¨tiques. ?s una hist¨°ria exemplar, no apta per a p¨¤rvuls, per¨° magn¨ªfica per a il¡¤lustrar alguns segments de la cultura popular i del debat d¡¯idees. La senyora que mantenia la posici¨® diguem-ne il¡¤lustrada, raonable i ajustada al consens acad¨¨mic universal, al¡¤legava entre altres arguments una certa bibliografia de base per a la seua tesi, i el marit la defensava amb raonaments de solidesa cultural. Llavors el marit de l¡¯altra digu¨¦ all¨°, propi d¡¯alguns versos insignes d¡¯Estell¨¦s, i digne d¡¯entrar en el patrimoni del folklore: ¡°T¨¦ m¨¦s cultura la meua dona en un p¨¨l de la figa que la teua en tots els llibres que ha llegit¡±. Argument final, definitiu, inapel¡¤lable. Aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨® profunda, el tema, l¡¯arrel del problema: el contingut d¡¯un p¨¨l. Insoluble, per tant: els antagonistes no s¡¯oposen en el mateix camp, on els arguments tenen un pes en la mateixa escala. Ac¨ª no: en un costat hi ha els p¨¨ls, i potser alguns altres punts superficials o interns de l¡¯anatomia, i hi ha ¡°els llibres¡± en l¡¯altre. Se suposa que quan un pa¨ªs civilitzat pateix conflictes, divisions i pol¨¨miques (¨¦s a dir, pr¨¤cticament sempre: el conflicte forma part de la vida), es plantegen com a confrontaci¨® d¡¯unes raons enfront d¡¯unes altres, arguments contra arguments, idees enfront d¡¯idees. O almenys que es respecta el terreny de la ra¨® com a camp neutral. Se suposa, amb optimisme, que hauria de ser aix¨ª. B¨¦, doncs, al Pa¨ªs Valenci¨¤, aix¨° no passa sempre, i sembla que ni tan sols se suposa. Aquest deu ser l¡¯¨²nic territori de l¡¯Europa Occidental on una part notable i cridanera de la poblaci¨®, amb els partits pol¨ªtics que la representen, amb els seus ¨°rgans de premsa, amb la dreta institucional i el seu govern, quan senten paraules com ¡°ci¨¨ncia¡±, ¡°universitat¡±, ¡°cultura¡± o ¡°llibres¡±, autom¨¤ticament es col¡¤loquen en posici¨® de combat, trauen la porra i carreguen contra l¡¯enemic. L¡¯¨²nic pa¨ªs on, institucionalment (institucionalment: aquesta ¨¦s la ¡°cosa rara¡±, la difer¨¨ncia), hi ha temes en els quals determinats p¨¨ls hirsuts tenen m¨¦s cr¨¨dit que tota la bibliografia universal.