Quasi quaranta anys despr¨¦s

Aquesta setmana, com totes, han passat coses importants i coses reveladores. Per exemple, Raimon ha rebut el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes, i ens hem hagut de preguntar com pot ser que no el tinguera ja, perqu¨¨, a part de ser un escriptor competent per dret propi, ¨¦s tamb¨¦ la persona que m¨¦s ha fet per popularitzar el bo i millor de la nostra literatura, d¡¯Ausias March a Salvador Espriu, sense embastardir-la gens ni mica, ans al contrari: assenyalant amb encert el que els grans cl¨¤ssics tenen de vigor viu i d¡¯actualitat perenne. El cas ¨¦s que li l¡¯han donat, per fi, i els valencians n¡¯haur¨ªem d¡¯estar ¨Calguns ho estem- ben pagats i orgullosos, per ell i per nosaltres.

Per¨° no hi ha dubte que la not¨ªcia de la setmana ha sigut la de la mort d¡¯Adolfo Su¨¢rez. I aix¨ª havia de ser, a desgrat d¡¯alguns detalls penosos, com ara que el fill anunciara el luctu¨®s succe?t dos dies abans que es produ?ra. La mort d¡¯Adolfo Su¨¢rez ¨¦s tot un esdeveniment, tant perqu¨¨ es tracta del primer president de l¡¯actual democr¨¤cia espanyola com per les circumst¨¤ncies que agitaren la seua carrera pol¨ªtica. Que el ministre secretari general del Moviment f¨®ra l¡¯encarregat de pilotar la liquidaci¨® del r¨¨gim a qu¨¨ servia i la instauraci¨® de tot all¨° que aquell r¨¨gim abominava ¨CConstituci¨®, eleccions, llibertat d¡¯expressi¨®, legalitzaci¨® del Partit Comunista i un llarg etc¨¨tera- ¨¦s una d¡¯aquelles coses que s¡¯han de pair b¨¦ si es vol entendre, per poc que siga, qu¨¨ va ser i com va anar la Transici¨® espanyola.

Com ¨¦s natural, aquests han sigut dies de discursos laudatoris, alguns dels quals pronunciats pels mateixos que m¨¦s li amargaren la vida, a Su¨¢rez, quan encara exercia. ¡°Quan fou mort el combregaren¡±, que diu la dita. No deixa de ser el que cal esperar. En un article de El Pa¨ªs, Miguel ?ngel Aguilar ha criticat amb vehem¨¨ncia que Artur Mas se servira del nom de Su¨¢rez per a projectar una llum favorable sobre la seua pr¨°pia figura de suposat estadista. No ¨¦s l¡¯¨²nic que ha fet aix¨°. Tots els discursos que hem sentit agranaven cap a casa: parlaven d¡¯ara mateix amb l¡¯excusa del passat. Entre lloar l¡¯esperit dialogant, el sentit d¡¯estat i la voluntat de servei a Espanya de Su¨¢rez, com ha fet Rajoy, i lloar-ne l¡¯esperit dialogant i l¡¯aud¨¤cia pol¨ªtica, com ha fet Mas, ja em diran quina ¨¦s la difer¨¨ncia. Tots dos sabien qu¨¨ volien dir, a qui i per qu¨¨. Els pol¨ªtics no poden deixar de ser-ho, ni quan acomiaden un col¡¤lega. El present se¡¯ls imposa, i seria molt fr¨ªvol per part d¡¯ells, i irresponsable, que se¡¯n desentengueren.

Quan rememore els dies en qu¨¨ v¨¦iem Su¨¢rez per la tele, durant la Transici¨®, de seguida em ve al pensament l¡¯esperan?a, per¨° sobretot la tensi¨® d¡¯aquell temps. Van ser uns anys convulsos, de desenlla? llavors imprevisible. A l¡¯hora de governar el tr¨¤nsit cap a la democr¨¤cia, Su¨¢rez tenia un gran avantatge: que la societat espanyola s¡¯havia fet benestant i volia, o almenys acceptava, aquest canvi; per¨° tamb¨¦ un greu inconvenient: la seua figura no tenia cap credibilitat. La dreta franquista el considerava un tra?dor i la gent d¡¯esquerra, tant els dem¨°crates com els revolucionaris, desconfi¨¤vem absolutament d¡¯ell. Amb un panorama aix¨ª, calia ser molt h¨¤bil. Va sargir un partit de peda?os i va maniobrar un temps amb sorprenent destresa, en una fugida endavant cont¨ªnua, fins que no pogu¨¦ m¨¦s.

Quan rememore els dies en qu¨¨ v¨¦iem Su¨¢rez per la tele, em ve al pensament l¡¯esperan?a, per¨° sobretot la tensi¨®

He de confessar que la primera vegada que li vaig concedir cap m¨¨rit va ser el dia que va dimitir. Joan Gar¨ª ha recuperat molt b¨¦ aquella incerta sensaci¨®, que ara forma part de la mem¨°ria col¡¤lectiva, en un article del seu blog. Despr¨¦s, la seua gallarda actuaci¨® en l¡¯assalt al Congr¨¦s (juntament amb la de Guti¨¦rrez Mellado i Santiago Carrillo, sempitern fumador) contribu¨ª a amorosir-ne el record. Ara, crec que ning¨² amb dos dits de cervell pot ja regatejar-li la import¨¤ncia. Aix¨° no vol dir donar per bo tot el que va fer. Un conegut meu, socialista sincer, em digu¨¦ una vegada que un partit no ¨¦s un convent d¡¯ursulines. Tampoc hi ha dret a esperar que un pol¨ªtic efica? siga un ¨¤ngel de D¨¦u. Su¨¢rez era un pol¨ªtic maniobrer, possibilista i sovint maquiav¨¨lic. Calculava el seu joc. Alguns dels problemes que la democr¨¤cia espanyola arrossega encara s¨®n seq¨¹eles d¡¯aquells c¨¤lculs. D¡¯altres han tingut conseq¨¹¨¨ncies inesperades. Artur Mas pot destacar que Su¨¢rez, portant Tarradellas a Barcelona, va reinstaurar la Generalitat republicana abans de promulgar la Constituci¨® ¨Ci el detall ¨¦s notori-, per¨° Su¨¢rez no ho va fer per a assentar aquesta continu?tat, sin¨® per a diluir el triomf de l¡¯esquerra a Catalunya. El que volia desactivar era el perill¨®s ¨¨xit d¡¯aquell catalanisme rupturista, i la martingala li va eixir b¨¦.

Al Pa¨ªs Valenci¨¤, el paper d¡¯UCD, amb Abril Martorell al capdavant, com a atiador principal del blaverisme, va ser determinant. Ja s¡¯hi va referir Vicent Bello en La pesta blava, i l¡¯enyorat Alfons Cuc¨® ho document¨¤ amb tot luxe de detalls en Roig i blau. Com que el valencianisme d¡¯esquerra tamb¨¦ feia por, aquella maniobra estronc¨¤ de manera quasi definitiva ¨Calmenys quant a l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic- el principal moviment de renovaci¨® c¨ªvica que ha viscut aquest pa¨ªs al segle XX. Aix¨° va ser aix¨ª, i els efectes d¡¯aquell desastre encara ens laceren. Un estatut de segona, una esperan?a dilapidada, una tensi¨® exorbitant, un panorama pol¨ªtic i social del tot distorsionats en van ser algunes de les conseq¨¹¨¨ncies. La dif¨ªcil consolidaci¨® de la democr¨¤cia espanyola tingu¨¦ v¨ªctimes, i nosaltres, els valencians, ho vam ser.

Tot aix¨°, que ¨¦s tristament molt cert, no hauria de servir-nos de pretext per a continuar el sempre distret joc de les lamentacions. Quasi 40 anys despr¨¦s, per ac¨ª han governat centristes, socialistes i populars (aquests, molt de temps), i ja ¨¦s hora que passem, per dir-ho aix¨ª, de la hist¨°ria a la sociologia: que parlem del present. Una part del valencianisme ha quedat tan esfere?da per la cruesa de l¡¯atac que pat¨ª fa quatre d¨¨cades que no tan sols no s¡¯ha perm¨¦s de sospitar que nosaltres hagu¨¦rem pogut cometre cap error, sin¨® que tampoc ha sigut capa? d¡¯oferir (quasi) cap discurs nou i seri¨®s, amb cara i ulls, que explique el que li ha passat a aquest pa¨ªs en tot aquest temps, quan ens caldria mitja dotzena, pel cap baix, de discursos aix¨ª per a anar b¨¦. Sense rectificar cap possible error ni renovar ni poc ni gens l¡¯instrumental, ens hem dedicat a salmodiar reiteracions, col¨¨riques o compungides, sense cap incid¨¨ncia apreciable en el gruix de la nostra societat, almenys fins fa ben poc. I d¡¯aquesta massa llarga catat¨°nia mental, ja no pot tindre la culpa Su¨¢rez, que en pau descanse, ni la resta dels seus. En les ex¨¨quies de don Adolfo, potser seria bona hora d¡¯acceptar d¡¯una vegada que la pol¨ªtica efica? ¨Cni ang¨¨lica ni ursulinesca, sin¨® efica?- tamb¨¦ la podem fer nosaltres.