El temps modern

El temps ¡°modern¡± ¨¦s sempre el temps present, o com a m¨ªnim el temps que encara no ha passat del tot, l¡¯inacabat: ¡°modern¡± ve del llat¨ª modo, que vol dir ¡®ara mateix¡¯, o ¡®fa molt poc¡¯. La modernitat, per tant, no ¨¦s nom¨¦s un concepte circumstancial i redu?t, sin¨® una condici¨® recurrent. La modernitat no ¨¦s nom¨¦s el conjunt d¡¯actituds i d¡¯idees que naix m¨¦s o menys amb el racionalisme del segle xvii i la il¡¤lustraci¨® del xviii, amb els aven?os de la ci¨¨ncia i de la t¨¨cnica, i la democr¨¤cia, el progr¨¦s i els drets humans. Aquesta ¨¦s una definici¨® m¨¦s o menys ideol¨°gica, que ara mateix s¡¯utilitza sobretot per a lamentar-ne el final implacable, per a contrastar-la amb la postmodernitat. Per¨° llavors, si els ¡°temps moderns¡± s¡¯han acabat (els de l¡¯Enciclop¨¨dia, els de Marx, o els del film de Charles Chaplin?), si all¨° que ve darrere ¨¦s una cosa indefinida i sense nom (tan sense nom que nom¨¦s li podem dir ¡°postmoderna¡±) i que nom¨¦s es delimita per oposici¨®, el resultat ¨¦s que la modernitat cl¨¤ssica ¨¦s antiga i all¨° que ve darrere ¨¦s la modernitat nova. Per¨° segons una certa visi¨® catastrofista del present, sembla que hi hagu¨¦ un temps passat ¡ªprecisament el ¡°temps modern¡±¡ª en qu¨¨ les desgr¨¤cies que patim ara no existien: un optimisme retrospectiu, que suposa que ¡°abans¡± tot devia ser s¨°lid i sense bombolles, i que els artistes, els pol¨ªtics, els pensadors i els escriptors eren aut¨¨ntics. Ll¨¤stima no haver nascut cent anys abans, perqu¨¨ el present, pel que es pot veure, ¨¦s un horror inhabitable, tant en pol¨ªtica com en literatura. En fi, ¨¦s el que sol passar: l¡¯antic principi d¡¯oposar-se al present oposant-se als qui se suposa que l¡¯encarnen. A mi, que no he deixat de ser ¡°modern¡±, que tinc vocaci¨® d¡¯¡°il¡¤lustrat¡±, i que no he cregut mai en postmodernitats ideol¨°giques o est¨¨tiques, aquesta oposici¨® em semblaria perfecta si no f¨®ra per la falta de sentit de la hist¨°ria. Perqu¨¨ el m¨®n (quin m¨®n, per cert?: Europa, Sud-am¨¨rica, ?frica, ?sia?) no era millor fa un segle o mig segle, abans de ser tan terror¨ªficament postmodern. En tot cas, si es tracta de recuperar ¡°les nocions d¡¯estructura, gust i categoria¡±, que era la conclusi¨®, fa deu anys, d¡¯un article de Sebasti¨¤ Alzamora, siguen cordialment benvinguts els nous moderns: perqu¨¨ els moderns antics, com jo mateix, no hi podr¨ªem estar m¨¦s d¡¯acord.