L¡¯aigua

Assegut dins del Talgo, llegint un llibret que es diu La utilitat de l¡¯in¨²til, de tant en tant alce la vista dels fulls i mire per la finestra ¡ªplatges buides, urbanitzacions desertes¡ª, o els ve?ns de vag¨®, imantats per les pantalles ¡ªdel tel¨¨fon, de l¡¯ordinador, del monitor del tren, on passen Jobs, pel¡¤l¨ªcula biogr¨¤fica sobre el creador d¡¯Apple. I trobe, en el llibre, una an¨¨cdota que conta Foster Wallace. ?Hi havia una vegada dos peixos joves que nedaven i es van trobar per casualitat amb un peix m¨¦s vell que anava en direcci¨® contr¨¤ria; el peix m¨¦s vell els va saludar amb el cap i els va dir: ¡°Bon dia, nois. ?Com est¨¤ l¡¯aigua?¡±. Els dos peixos joves van continuar nedant un tros; a la fi, un d¡¯ells va mirar l¡¯altre i va dir: ¡°?Qu¨¨ dimonis ¨¦s l¡¯aigua?¡±?. Devien nadar m¨¦s r¨¤pid, els peixos joves que el vell, per¨° no sabien qu¨¨ coi era l¡¯aigua. I diu m¨¦s endavant Nuccio Ordine, autor del llibret: ¡°Instituts de secund¨¤ria i universitats s¡¯han transformat en empreses. (...) la comesa ideal dels directors d¡¯institut i rectors sembla ser per damunt de tot la de produir diplomats i graduats que puguin inserir-se en el m¨®n del mercat¡±. I quina falta fa estudiar llat¨ª, grec, filosofia, literatura, art o m¨²sica si el que importa ¨¦s fabricar peons eficients, submisos, per al sistema? Si un ¨¦s peix, no importa saber qu¨¨ ¨¦s l¡¯aigua; importa m¨¦s formar part imperceptible d¡¯un engranatge i avan?ar r¨¤pid, m¨¦s r¨¤pid, sense aturar-se a pensar. Pensar, segons una gran part del m¨®n, ¨¦s in¨²til. Com tamb¨¦ ho ¨¦s mirar per la finestra; per la finestra real, no per la pantalla. No us distragueu ¡ªens podrien dir¡ª, mireu, sempre, una pantalla. Hi ¨¦s tot, a la pantalla, excepte l¡¯aigua, per¨° l¡¯aigua ¡ªles realitats ¨°bvies, importants¡ª, no ¨¦s ¨²til si voleu ser, nom¨¦s, una pe?a inconscient de l¡¯engranatge. Faig una ullada al film: Esteve Jobs tractat, puerilment (que dif¨ªcil que ¨¦s trobar un biopic que no siga un bunyol!), com un geni. I, com tots els genis, t¨¦ les seues coses: fa pudor, ¨¦s un tir¨¤ amb els col¡¤legues, de qui no accepta cap suggeriment discrepant, es desent¨¦n de la xicota que ha deixat prenyada i de la criatura que s¡¯hi gesta¡­ Danys col¡¤laterals d¡¯una carrera que ens ha deixat uns quants aparells bonics, que fan moltes coses, que ho fan quasi tot, excepte ajudar-nos a con¨¦ixer l¡¯aigua. El coneixement no es compra, no es pot adquirir si no ¨¦s amb l¡¯esfor? individual i apassionat. La saviesa desafia les lleis del mercat: un pot compartir amb els altres all¨° que sap sense empobrir-se, en un proc¨¦s virtu¨®s en qu¨¨ s¡¯enriqueix qui d¨®na i, alhora, qui rep. Qu¨¨ s¨®n una tauleta, un tel¨¨fon intel¡¤ligent, un ordinador? Simples aparells que, certament, ens poden facilitar la vida. O complicar-nos-la: tot dep¨¦n de l¡¯¨²s que en fem. Aparells ¨²tils com un martell, una pin?a o una r¨¤dio. S¡¯han fet pel¡¤l¨ªcules dels inventors de la pin?a, del martell o de la r¨¤dio? Marconi invent¨¤ la r¨¤dio, per¨° els invents de Marconi s¨®n impensables sense les investigacions pr¨¨vies de J. C. Maxwell i H. R. Hertz, dos cient¨ªfics molt superiors a Marconi que treballaven inspirats, nom¨¦s, per una curiositat purament te¨°rica. Marconi es limit¨¤ a fer l¡¯aplicaci¨® pr¨¤ctica d¡¯all¨° que uns altres havien descobert. Tot d¨¦u estudia angl¨¦s, ara. Per qu¨¨ estudiem angl¨¦s? Per llegir Shakespeare, Melville o Conrad, o perqu¨¨ ens cal un obrellaunes quan viatgem pel m¨®n o per Internet? Arribats ac¨ª, potser cal preguntar-nos, seriosament, qu¨¨ entenem per la paraula ¨²til. I jo m¡¯estime m¨¦s una afirmaci¨® de Tolstoi citada en el llibret: ¡°L¡¯¨²til ¨¦s ¨²nicament all¨° que pot fer tornar l¡¯home millor¡±. Alce els ulls del paper i escrute els ve?ns de vag¨®: tots de cara a les pantalles, grans, petites, electr¨°niques. I mire per la finestra: urbanitzacions desertes, platges buides. I, m¨¦s enll¨¤, l¡¯aigua, immensa, profunda, inacabable. Si jo f¨®ra peix, el meu primer prop¨°sit seria intentar con¨¦ixer l¡¯aigua.