L¡¯experi¨¨ncia de la literatura

?s sorprenent de veres la quantitat de blogs (o blocs) sobre literatura, escrits per internautes valencians, que proliferen ara mateix per la xarxa. ?s una jungla tan exuberant que un servidor de vegades t¨¦ la temptaci¨® de sospitar que, com passa amb la poesia, hi ha m¨¦s gent dedicada a escriure¡¯ls que a llegir-los. Per qu¨¨ es produeix aquest fenomen, ho ignore. Al fet indisputable que portar un blog en qu¨¨ es parle de llibres ha de ser senzill, s¡¯hi deu sumar la constataci¨®, m¨¦s aflictiva, que publicar aquests comentaris d¡¯una altra manera (vull dir, en paper), de senzill no n¡¯¨¦s gens, i cada vegada menys. Un blog no deixa de ser una mena de dietari, i el del dietarisme ¨¦s un g¨¨nere que sol agradar molt als escriptors, i als editors no tant, com tamb¨¦ ocorre amb un altre g¨¨nere pr¨°xim: l¡¯assagisme literari. Internet permet que la comunicaci¨® liter¨¤ria circule, almenys entre iniciats, quan els altres circuits s¨®n massa estrets.

Siga com vulga, la veritat ¨¦s que n¡¯hi ha molts, de blogs literaris, i que alguns s¨®n d¡¯una qualitat molt elevada. Un dels que m¨¦s m¡¯agraden, o que trobe m¨¦s congenials, ¨¦s La serp blanca, d¡¯Enric Iborra. Aquest ¨¦s un blog peculiar, que va n¨¤ixer com a complement o refor? d¡¯un curs de literatura universal, per a segon de batxillerat, que l¡¯autor impartia a l¡¯institut Llu¨ªs Vives de Val¨¨ncia. Bona part del material d¡¯aquest blog ha donat peu a un llibre, Un son profund (t¨ªtol que es refereix, supose, a una bonica estampa de Courbet), publicat per l¡¯editorial Viena, que vaig trobar l¡¯altre dia en una excursi¨® per La Central i que m¡¯ha fet disfrutar molt.

En la meua vida docent, vaig tindre bons professors de literatura, i no me¡¯n queixe, per¨° m¡¯hauria agradat ser alumne d¡¯Enric Iborra. Pel que el llibre i el blog transparenten, deu ser un luxe. El nivell ¨¦s alt¨ªssim, i al mateix temps tot sembla f¨¤cil, amable i somrient. Iborra recorre a tota mena de trucs de bona llei: quadres, refer¨¨ncies cin¨¨files i musicals i el que convinga per a fer empassar els grans embalums llibrescos a la jovenalla, i sembla que amb bon fruit. El to dels seus textos -am¨¦, gens impostat, amb la senzillesa dels bons coneixedors i amb aquell humorisme l¨²cid que pot desprendre la passi¨® quan ¨¦s intel¡¤ligent- explica, m¨¦s que res, el bon aprofitament d¡¯unes classes que tenen sens dubte els seus moments d¡¯esplai, per¨° que no fan cap concessi¨® a la banalitat.

Enric Iborra ¨¦s un d¡¯aquells lectors per devoci¨® que s¡¯estimen profundament la literatura i que volen compartir aquest amor amb els seus cong¨¨neres, siguen alumnes o ara companys lectors. El llibre transmet de cap a cap aquest esperit alhora amable i exigent. Per aix¨°, llegint-lo, ens trobem tothora molt ben acompanyats. Un son profund dialoga amb els alumnes (i amb nosaltres), per¨° tamb¨¦ crida a compar¨¦ixer alguns dels millors lectors que hi ha hagut mai al m¨®n. Gent com Jorge Luis Borges, Kenneth Clark, Erich Auerbach, Lionel Trilling, Ernst Robert Curtius, Frank Kermode, Joan Fuster o el mateix Josep Iborra, pare de l¡¯autor, es passegen per aquest llibre com per sa casa, i les seues intervencions no s¨®n mai ni importunes ni sobreres. Iborra t¨¦ el do dif¨ªcil de la cita pertinent i estimulant, sense ampul¡¤lositats ni faramalles erudites, i aix¨° tamb¨¦ ens garanteix que estem en bones mans. D¡¯altra banda, qui, en parlar de literatura grega, convoca com si res els noms d¡¯Albin Lasky, Jean-Pierre Vernant, Karl Ker¨¦nyi, Giorgio Colli o Jaume P¨°rtulas, s¡¯ha guanyat d¡¯entrada el nostre respecte, i ja no el perd.

'Un son profund' dialoga amb els alumnes (i amb nosaltres)

L¡¯autor no dissimula en cap moment l¡¯origen did¨¤ctic del seu llibre, ni li cal, per¨° Un son profund ¨¦s m¨¦s que una introducci¨® feli? a la gran literatura (que ja ¨¦s molt). Enric Iborra sap que la cr¨ªtica liter¨¤ria ¨¦s tamb¨¦ literatura; que l¡¯autor ha de saber escriure i, sobretot, ha de fer sentir la seua pr¨°pia veu. Ell compleix sobradament aquests dos requisits: escriu molt b¨¦ i, a m¨¦s a m¨¦s, no para d¡¯opinar. De vegades construeix s¨ªmils memorables, com quan diu que, a l¡¯Odissea, els morts de l¡¯Hades li recorden les fotos difuminades pel sol, mig esva?des, dels difunts que poblen els nostres cementiris, i en tot moment diu qu¨¨ li agrada i qu¨¨ no, i per qu¨¨. ?s clar que incorre en afirmacions aventurades. A mi, personalment, em pot irritar que despatxe el Quixot amb uns comentaris de Nab¨°kov (quin gran lector, tamb¨¦!) que traspuen en exc¨¦s que el rus no va captar la tortuosa ironia cervantina; que amb l¡¯excusa del tedi petrarquista se salte la gran poesia barroca, o que en l¡¯Etern marit de Dostoievski no semble copsar el relat profundament inquietant que a mi em pertorba. Per¨° aquest ¨¦s el tracte. Si Un son profund ¨¦s un llibre que val molt la pena de llegir ¨¦s precisament perqu¨¨, escrivint-lo, l¡¯autor s¡¯apassiona, juga i s¡¯arrisca; perqu¨¨ ens diu la seua veritat de gran lector omn¨ªvor. I ¨¦s per aix¨° tamb¨¦ que ens empeny a dialogar amb ell, a jugar junts al gran joc dels llibres prodigiosos. Qui llegesca amb l¡¯esperit despert les p¨¤gines que dedica a Homer i la trag¨¨dia grega, al Dant, a Shakespeare, a Flaubert, a Tolstoi, a Kafka o a Mann, entre moltes d¡¯altres, estimar¨¤ aquest llibre.

No ¨¦s f¨¤cil dir res de nou i instructiu sobre escriptors com aquests. Amb la seua combinaci¨® de recurs a refer¨¨ncies ¨²tils, to conversacional i llibertat i honestedat absolutes, Enric Iborra ho aconsegueix, i no ¨¦s poc m¨¨rit. Per¨° Un son profund tamb¨¦ se¡¯ns fa amable per una altra ra¨®. Si Borges va afirmar una vegada que la metaf¨ªsica era una branca de la literatura fant¨¤stica, alg¨² abans que ell (crec que Oscar Wilde) va dir que la cr¨ªtica ho era de l¡¯autobiografia. Al llarg del llibre, quasi sense voler, Enric Iborra ens ha deixat un retrat molt cordial de si mateix en unes poques vinyetes: la del professor emp¨¤tic i indulgent i la del fill que custodia amorosament el llegat literari de son pare; la de qui evoca, com un record de l¡¯Ed¨¦n, les parets ataquinades de volums d¡¯una llibreria de vell a Oxford o la de qui s¡¯asseu, cansat i feli?, despr¨¦s d¡¯una llarga expedici¨® per La Central, a fullejar amb delectaci¨® un punt ansiosa tot el bot¨ª cobrat. ?s l¡¯estampa millor per a definir alg¨² que ha dedicat il lungo studio e il grande amore a la literatura. I ac¨ª qualsevol lector devot ha de somriure, perqu¨¨ aquest ¨¦s el perfil, en la seua versi¨® m¨¦s excel¡¤lent, d¡¯una ¨¤nima bessona.