D¡¯Ors in¨¨dit

La Catalunya posterior a la Guerra Civil no ha sabut mai de quina manera havia de posar-se ¡ªara de cara, ara de culs¡ª davant Eugeni d¡¯Ors, sens dubte a causa de les seves proteiques personalitat i actitud pol¨ªtica. De ser un dels fact¨°tums de la renaixen?a noucentista ¡ªmolt m¨¦s renaixentista que la Renaixen?a¡ª per les seves col¡¤laboracions a La Veu de Catalunya (el fam¨®s Glosari); de ser amic de les grans figures de la poesia, la pintura, l¡¯arquitectura, la pedagogia i la pintura del Noucents, D¡¯Ors, a causa dels factors ja assenyalats, va passar a ser mirat amb desconfian?a, quan no va ser-ho amb desdeny i menyspreu pels catalanistes, els quals tendeixen a una dogm¨¤tica rediviva i perdurable. A Camb¨® li va passar el mateix, i per raons similars, amb la difer¨¨ncia que Camb¨® no es va fer mai falangista, i D¡¯Ors, s¨ª. Tots dos ho van pagar, per¨° tots dos havien fet un servei enormement lloable a Catalunya, si res m¨¦s no en l¡¯¨¤mbit de la cultura. A les glosses especialment ¡ªencara que va atorgar-se el dret pant¨¤rquic de batejar qui li semblava b¨¦ a la pila de l¡¯aigua beneita noucentista¡ª, D¡¯Ors va sembrar una llavor d¡¯europeisme i de civilitat que va generar un onatge en qu¨¨ van surfejar tots els catalans d¡¯alta cultura fins al 1939, i m¨¦s i tot, a casa o a l¡¯exili. All¨° que movia D¡¯Ors ¡ªd¡¯una manera que avui resulta envejable¡ª era una curiositat sense l¨ªmits: les seves estades a l¡¯estranger, a Par¨ªs en especial, van fer de la seva persona un dels guies espirituals (sense carc¨²ndia, ¨¦s clar) de tota la seva generaci¨®. Despr¨¦s, els avatars de la hist¨°ria se¡¯l van menjar de viu en viu, i D¡¯Ors es va estimar m¨¦s, via Pamplona, canviar d¡¯aires: m¨¦s d¡¯un planeja fer una cosa semblant, via Montpeller, en aquests dies somorts i iteratius que corren. Despr¨¦s, fins i tot va canviar-se de camisa. Qu¨¨ hi farem: ?no n¡¯hi ha prou a deixar una obra (sovint escrita a corre-cuita, com escau a all¨° que D¡¯Ors era en el fons: un periodista il¡¤lustrat) perfectament perdurable?

Una editorial jove ofereix ara una colla d¡¯articles breus sobre artistes que D¡¯Ors va publicar al setmanari barcelon¨ª La Revista entre 1920 i 1954, l¡¯any de la seva mort a Vilanova i la Geltr¨²: Eugenio d¡¯Ors, Artistas del siglo XX, selecci¨® i edici¨® de Carlos d¡¯Ors (Barcelona, Elba, 2014).

Com que D¡¯Ors havia estat amic dels ¨²ltims modernistes i dels primers autors moderns del XX ¡ªPicasso entre ells, company de tabola a Els Quatre Gats¡ª, i com que, damunt, estava enormement dotat per als exercicis d¡¯est¨¨tica sobre les arts pl¨¤stiques ¡ªaqu¨ª queden els seus estudis sobre el barroc, Goya, C¨¦zanne o les grans obres del Prado¡ª, l¡¯autor, sumant-hi les enormes i sensibles antenes que tenia, va oferir en aquella revista, i ara ens ho ofereixen els editors de la m¨¤ del seu parent Carlos, retrats molt avinents, pol¨¨mics bona part d¡¯ells, sobre Braque, Chagall, Gris, Kandinski, Klee, Kokoschka, Matisse, Mir¨®, Modigliani, Munch, Nonell, Picasso, Sunyer, Torres Garc¨ªa o Van Gogh, a m¨¦s d¡¯una s¨¨rie dedicada a escultors: la n¨°mina ¨¦s impressionant, sobretot si tenim present que ni llavors (1930-1950), ni ara, cap dels grans pintors de la modernitat no compten amb una representaci¨® satisfact¨°ria als nostres museus (?cal que faci servir el plural?). M¡¯han dit que al Macba hi ha un dibuix de Kandinski, per¨° encara no l¡¯he vist, de tan petit com deu ser. No tenim res de res, comparat amb una altra gran ciutat espanyola que tots sabem, i aix¨° ¨¦s ben b¨¦ una ll¨¤stima. Sort de les taules g¨°tiques del museu de Montju?c, i de l¡¯art rom¨¤nic, per molt na?f que sigui. Sort dels museus monogr¨¤fics dedicats a Picasso, Mir¨® i T¨¤pies. I sort de l¡¯AVE.

Tots els articles tenen inter¨¨s, i nom¨¦s de vegades, a causa del car¨¤cter tirant a peremptori de X¨¨nius, el lector sentir¨¤ una lleugera discrep¨¤ncia: hom, per exemple, l¡¯ha sentida en la seva valoraci¨® de Chagall, que adora, per¨° aix¨° b¨¦ podria deure¡¯s a una personal admiraci¨® per la cultura hebrea. O sigui, volguts lectors, que no us creieu amb els ulls tancats, com passa amb D¡¯Ors, tot el que hom escriu setmanalment.