Val¨¨ncia, un amor frustrat

Em preguntava l¡¯entrevistador (Juli Capilla, per a la revista l¡¯Aven?, ja fa alguns anys) si Val¨¨ncia em despertava un sentiment d¡¯amor frustrat, i per qu¨¨. I jo responia que s¨ª, segurament perqu¨¨ els qui l¡¯han gestionada o hi han manat n¡¯han tingut sempre una visi¨® diferent a la dels qui de veritat l¡¯hem estimada. En el primer ter? del segle XX ja es volia fer una Val¨¨ncia ¡°grande y moderna¡± i, aix¨ª, van planificar la destrucci¨® de la ciutat, fins a intentar dividir-la en dos, amb l¡¯avinguda de l¡¯Oest. Despr¨¦s, els ajuntaments la van ¡°pensar¡± en termes de grans avingudes i edificis alts, de grans autopistes i de grans construccions. Si no s¡¯hagueren fet les bestieses que s¡¯hi han fet a l¡¯interior, Val¨¨ncia seria una de les m¨¦s fant¨¤stiques ciutats hist¨°riques de tot Europa. Una ciutat, per fortuna, sense aspecte falsament medieval, en el sentit del ¡°Barri G¨°tic¡± de Barcelona, reinventat amb aire d¡¯¡°Exin-Castillo¡±. I, fins a la Guerra Civil, el conjunt de l¡¯arquitectura burgesa i popular de Val¨¨ncia era d¡¯una delicadesa exquisida. Despr¨¦s, per¨°, va arribar la barb¨¤rie a la ciutat, i es van dedicar a destruir-la, a construir-hi edificis lletjos i vulgars que trencaven amb el seny i amb l¡¯harmonia. Fins i tot van destruir una singularitat excepcional com el recinte de l¡¯hospital medieval i renaixentista. I aquesta mena de destrucci¨® l¡¯han feta tots els qui han manat a Val¨¨ncia: mon¨¤rquics, republicans, franquistes, socialistes, tots. No han tingut mai una idea de ciutat hist¨°rica i europea, sin¨® una esp¨¨cie d¡¯al¡¤lucinaci¨® entre destructiva i extraterrestre. Perqu¨¨, alerta, el projecte de la Ciutat de les Arts i les Ci¨¨ncies ja se¡¯l van inventar els socialistes, incloent-hi una alt¨ªssima torre de telecomunicacions, abans que el dugueren a terme els del PP, ampliat i car¨ªssim. Per a ells, els uns i els altres, la modernitat no ¨¦s Amsterdam, ni Estocolm, ni Flor¨¨ncia¡­, sin¨® aquesta imatge extravagant de construcci¨® desmesurada on mana el ciment i l¡¯asfalt. I finalment, preguntava l¡¯entrevistador, com qualificaria la gent que viu actualment a la ciutat de Val¨¨ncia? D¨¦u me¡¯n guarde, que vaig dir, de ¡°qualificar¡± en massa els meus estimats conciutadans. Per¨° haurien de viatjar m¨¦s per la Toscana i per Holanda, i sobretot, pel que fa a la ciutat, llegir els treballs de la meua col¡¤lega i amiga Josepa Cuc¨®.