De pessebres

Encara que no s¡¯ho creguin, alg¨² ha convocat un concurs alternatiu... de pessebres! El concurs Altres pessebres t¨¦ la col¡¤laboraci¨® del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya i el suport de l¡¯Ajuntament de Barcelona. Est¨¤ dirigit a arquitectes, dissenyadors i creadors, amb el prop¨°sit d¡¯¡°expandir i reinterpretar la idea del pessebre¡±. Fa uns anys va ser als llums de Nadal al carrer que els va tocar reinterpretar-se, i tamb¨¦ hi va haver comentaris cr¨ªtics d¡¯alguns dissenyadors locals cap a la Fira de Santa Ll¨²cia. El resultat ¨¦s que ara gaireb¨¦ no tenim fira i els llums no s¨®n pas millors que els que van voler substituir. No s¨®c ni creient ni em mou defensar indiscriminadament les tradicions, per¨° idees com aquesta del concurs Altres pessebres em semblen perfectament prescindibles, i vull apuntar dues q¨¹estions en aquest sentit.

Una fa refer¨¨ncia pr¨°piament a la casa; el pessebre com a idea b¨¤sica d¡¯ocupaci¨® de l¡¯espai, com a demostraci¨® que n¡¯hi ha prou que ens hi instal¡¤lem, encara que sigui de la manera m¨¦s prec¨¤ria possible, per fer que alguna cosa esdevingui una casa. La recreaci¨® de la hist¨°ria del naixement t¨¦ tots els components d¡¯un esdeveniment, entre els quals l¡¯ocupaci¨® d¡¯un lloc ¨¦s un dels elements essencials, i avui dia, imagino, en temps de desnonaments, pren un realisme incontestable.

La pintura ens ha donat exemples espl¨¨ndids per veure aquest esdeveniment de maneres diferents: Van der Weyden, Botticelli, Lippi o els germans Le Nain. Tots mostren la idea central d¡¯una casa a partir de la gent que s¡¯hi ha instal¡¤lat i d¡¯aquells que, en visitar-los, els legitimen. Alguna d¡¯aquestes escenes ¨¦s veritat que atrau especialment l¡¯atenci¨® dels arquitectes, com per exemple la versi¨® de Tintoretto, en col¡¤locar l¡¯escena en un espai amb antosta, com una premonici¨® dels moderns apartaments d¨²plex, de manera que si hagu¨¦s conegut Le Corbusier potser hauria fet servir com a exemple la Unit¨¦ de Marsella. Per¨° tots s¨®n un magn¨ªfic exemple del que representa la tradici¨®, i la ingent quantitat de versions no fa m¨¦s que mostrar l¡¯est¨ªmul que representa per a la invenci¨®. Les persones interpreten l¡¯escena de la mateixa manera que interpreten la casa. No hi ha cosa m¨¦s antip¨¤tica que el fet que els arquitectes prenguem tamb¨¦ aquest esdeveniment que t¨¦ lloc a casa i traiem la iniciativa dels que, sense saber-ne de creativitat, el construeixen lliurement. ?No ens adonem que hi ha camps en els quals per un pacte t¨¤cit de la intel¡¤lig¨¨ncia m¨¦s elemental no s¡¯hi ha d¡¯entrar? Si volem ser considerats de manera respectuosa, haur¨ªem de deixar espais d¡¯expressi¨® lliures, acceptant fins i tot cert mal gust. No ¨¦s aqu¨ª on els arquitectes hem de fer valer el nostre talent.

I aquesta ¨¦s justament la segona consideraci¨®: all¨° que un concurs com aquest suposa envers el col¡¤lectiu professional dels arquitectes. Una instituci¨® com el CoAC hauria de pensar si aquest exemple il¡¤lustra adequadament la idea de cercar noves sortides professionals. La m¨¦s gran habilitat dels arquitectes, una intu?ci¨® innata vers l¡¯espai en totes les seves escales, que podr¨ªem qualificar de ¡°sentit de l¡¯espai¡±, fa dels arquitectes uns professionals que tenen en compte moltes variables davant un problema. La seva resposta intu?tiva no ¨¦s fruit de la casualitat, sin¨® de la interpretaci¨® d¡¯all¨° que envolta un problema, sigui quin sigui. Poden ser ¨²tils tant en el disseny com en la programaci¨® ¡ªja sigui de festivals o d¡¯edificis en des¨²s, la log¨ªstica o la presa de decisions al m¨¦s alt nivell. Els arquitectes arribem abans a donar solucions perqu¨¨ sabem que moltes coses no s¨®n fruit exclusivament d¡¯un proc¨¦s racional i objectiu, i aqu¨ª la intu?ci¨® ¨¦s una eina essencial que hi juga un paper central. Coincidim amb all¨° que afirmava Octavio Paz quan deia que l¡¯home no ¨¦s un ¨¦sser racional, sin¨® un ¨¦sser que desitja, i perqu¨¨ desitja, imagina. Imaginar ¨¦s molt important i no ¨¦s pas una activitat decorativa. Si per imaginaci¨® s¡¯ent¨¦n crear nous pessebres, ¨¦s que no l¡¯aprofitem b¨¦.

Cal pensar si aix¨°

?