Els oblidats

Ja fa molts anys que vaig veure Los olvidados, un film important ¡ªsens dubte el m¨¦s dur¡ª del per¨ªode mexic¨¤ de Bu?uel, director irrepetible, c¨¤ustic, auster, d¡¯esmolada visi¨®. Passat el temps, el personatge que m¨¦s recorde de l¡¯obra no ¨¦s cap dels principals, sin¨® una criatura que hi apareix ara i ad¨¦s i per molt poca estona, un xiquet que es passa tota la pel¡¤l¨ªcula perdut, buscant el seu pare, que, segons ell, l¡¯havia deixat all¨¤ i li havia dit ¡°ara torne¡±. Una ¨¤nima innocent que no influeix en la trama de la hist¨°ria per¨° que, amb les seues breus aparicions, i amb la seua infructuosa recerca, ens omple ¡ªsi m¨¦s no a mi¡ª d¡¯una inquietud de la qual ¨¦s dif¨ªcil deslliurar-se. No l¡¯he tornat a veure, la pel¡¤l¨ªcula, per¨° encara hi deu ser all¨¤, el xaval, buscant el seu pare. M¨¦s d¡¯una vegada, mentre s¨®c dins del formiguer d¡¯un Sant Jordi a Barcelona o de la Fira del Llibre de Val¨¨ncia, he tingut la impressi¨® d¡¯entreveure, de lluny, intermitentment, una criatura com aquella, perduda entre la multitud, buscant, amb els seus ulls innocents, alguna cosa o alg¨² que no endevine. La megafonia informa de la pres¨¨ncia de tal autor fam¨®s que signa, en una de les parades, els seus aclamats llibres d¡¯autoajuda; i d¡¯aquell actor, aquell graci¨®s ¡ªen diuen humorista¡ª que ix dia s¨ª, dia tamb¨¦, a la tele; i d¡¯aquell corredor de motos de vint anys, campi¨® del m¨®n, que ens confessa la seua rica, experimentada i profunda vida¡­ Als aparadors, poca varietat: els t¨ªtols dels llibres es repeteixen, les portades s¨®n lluents; els lloms, gruixuts; les contraportades parlen d¡¯assassinats ins¨°lits, d¡¯originals receptes de cuina, de vampirs, d¡¯erotisme sofisticat¡­ Llibres nous, amb pocs mesos al m¨®n; dif¨ªcil trobar-ne un amb m¨¦s de dos anys de vida. Llibres, llibres, m¨¦s llibres. La remor i el vaiv¨¦ de la multitud eclipsa la criatura, que nom¨¦s veig de lluny, molt de tant en tant. ¡°T¨¦ alguna publicaci¨® sobre les hemorroides?¡±, pregunta una clienta al llibreter. ¡°Ara es ven molt a?¨°¡±, diu un altre venedor, oferint una s¨¨rie de volums d¡¯una saga interminable. Fatigat, em compre una llauna de cervesa, m¡¯aparte dels barracons i m¡¯assec en un jard¨ª pr¨°xim, per paladejar-la amb calma. Mentre s¨®c all¨¤, entre individus que passegen el gos o consulten la pantalla del tel¨¨fon o es fumen un cigarret, apareix per davant meu la criatura, que deambula err¨¤tica, per¨° amb determinaci¨®, perseguint aquella cosa que a mi se m¡¯escapa. M¡¯alce d¡¯un bot, m¡¯hi acoste, li toque suaument el muscle. ¡°Perdona¡±, dic. ¡°A qui busques?¡±. Ell es gira, i aleshores m¡¯adone que els seus ulls no tenen pupil¡¤les, ni iris, sin¨® que s¨®n un espill. Un espill on em veig jo i la meua mirada perplexa, desemparada, perduda. I mirant-me a mi mateix als seus c¨¤ndids ulls comprenc que la criatura que s¡¯ha perdut s¨®c jo, i que all¨° que busca a la Fira del Llibre o al Sant Jordi, all¨° que jo busque i que de cap manera trobe, ¨¦s, senzillament, una mica, nom¨¦s una mica, de literatura.