Un foc textual que no s¡¯ha extingit

Hi ha obres que no poden deixar indiferent. M¨¦s enll¨¤ del t¨°pic, Assaig d¡¯aproximaci¨® a ¡°Falles folles fetes foc¡± ¨¦s una d¡¯aquestes novel¡¤les, una provocaci¨® que demana de tot menys silenci. Els seus lectors en parlen.

¡°Per¨°, justament, d¡¯aix¨° es tractava. De venjar-se de tanta mitjania com li calia empassar-se dia rere dia: d¡¯escriure una escollida impertin¨¨ncia¡±. S¨®n paraules perdudes enmig de l¡¯¨²nic par¨¤graf de l¡¯opera prima d¡¯Amadeu Fabregat, Assaig d¡¯aproximaci¨® a ¡°Falles folles fetes foc¡±, una novel¡¤la que ¨¦s precisament aix¨°: una impertin¨¨ncia liter¨¤ria, una pe?a volgudament irreverent, una boutade narrativa. Guanyadora del Premi Andr¨°mina del 1973, l¡¯obra de Fabregat era, en el fons, una pedrada jove enmig de l¡¯anquilosat i desert llac narratiu valenci¨¤ del franquisme. Una pedrada ben pensada i precisa, que arribava en plena discussi¨® sofista entre neorealistes i formalistes. Una pedrada que encara avui provoca les reaccions dels seus lectors.

Experimental, n¡¯han dit. Densa. Artificiosa. Dif¨ªcil? ¡°No ¨¦s ben b¨¦ un text dif¨ªcil, sin¨® un text singular¡±, comenta Margalida Pons, professora de la Universitat de les Illes Balears, ¡°¨¦s un text que posa contra les cordes ¡ªencara avui!¡ª la taxonomia dels g¨¨neres i, en particular, la concepci¨® de la novel¡¤la com a relat org¨¤nic¡±. Per qu¨¨? La resposta, per Pons, ¨¦s evident: ¡°el llibre ¨¦s una mostra de textualitat compacta (179 p¨¤gines en un sol par¨¤graf!) que divaga, amb irregularitat radicular, entorn de l¡¯intent de la veu narradora d¡¯editar un manuscrit del desaparegut escriptor Llu¨ªs Montany¨¤: un manuscrit que el narrador reivindica com a assaig i que alguns consideren una obra teatral, per¨° del qual no arribam a llegir una sola l¨ªnia¡±. Agosarat, com a m¨ªnim, i encara m¨¦s si tenim en compte que anava adobat amb una orgia de l¨¨xic rescatat de les profunditats del diccionari.

Una proposta, doncs, que contrastava ¡ªi molt¡ª amb la fam¨¨lica traject¨°ria de la narrativa valenciana durant el franquisme. ¡°?s com si de la Rep¨²blica Centreafricana isquera ara una obra paradigma de la postmodernitat¡±, diu Enric Balaguer, professor de Literatura Catalana a la Universitat d¡¯Alacant. ¡°Paradoxal¡±, ¡°sorprenent¡±, ¡°ins¨°lita¡±, adjectius que creixen entre els lectors d¡¯Assaig¡­ Els repeteix Josep ?ngel Herv¨¤s, un jove fil¨°leg de 25 anys ¡ªl¡¯edat de Fabregat en escriure la novel¡¤la¡ª que arrib¨¤ a les p¨¤gines de Falles folles¡­ trav¨¦s de les de Joan Fuster. ¡°Una de les coses que m¨¦s sorpr¨¦n de l¡¯obra ¨¦s l¡¯excepcional maduresa liter¨¤ria de Fabregat, i encara m¨¦s si tenim en compte que ¨¦s la primera obra d¡¯un escriptor aleshores novell, i tan jove¡±.

Recalca el tan. No ¨¦s estrany. Es tracta d¡¯un escriptor radicalment jove, s¨ª. I valenci¨¤. Un altre detall que cal tenir en compte. ¡°Era sorprenent que al Pa¨ªs Valenci¨¤, amb una situaci¨® ling¨¹¨ªstica m¨¦s complexa que a Catalunya, per exemple, hi hagu¨¦s un risc formal superior, una recerca i una transgressi¨® dels codis molt m¨¦s agosarada¡±. Ho afirma el cr¨ªtic, assagista, professor i editor, ?lex Broch, un dels qui millor coneix la novel¡¤la. I ho afirma sense dubtar. ¡°En estudiar la novel¡¤la catalana recent ning¨² no podr¨¤ negar ¡®l¡¯experi¨¨ncia valenciana¡¯ com una de les m¨¦s arriscades i renovadores del moment¡±. El moment, ja ho hem dit, era la fi de la travessia del desert del franquisme, temps, per cert, de retrobaments nacionals. Assaig d¡¯aproximaci¨®¡­, entre els densos murs del seu edifici narratiu, no evadeix la q¨¹esti¨®, al contrari, l¡¯encara: ¡°el que est¨¤ en joc ¨¦s el tema de la identitat nacional valenciana¡±, diu Broch, ¡°Fabregat planteja el tema i la pregunta, per¨° no hi respon ni hi pren posici¨®. Ho planteja i marca les forces en tensi¨®¡±.

Amb tot aquest c¨°ctel, per¨°, no van abundar els amables voluntaris disposats a llegir l¡¯obra. ¡°Va tenir poqu¨ªssims lectors, la novel¡¤la de Fabregat¡±, confirma un dels qui s¨ª que la van llegir i valorar, l¡¯escriptor Josep Piera, ¡°potser perqu¨¨ no n¡¯hi havia enlloc de preparats per a llegir aquella narrativa. Per moltes raons i desraons. Si a Catalunya tingu¨¦ m¨¦s estima dels cr¨ªtics que lectors entusiastes, a Val¨¨ncia a penes se¡¯n parl¨¤ i no b¨¦. Probablement vaig ser dels poqu¨ªssims a qui va conv¨¦ncer aquell foll enfilall de mots trets del diccionari que no eren l¡¯assaig d¡¯una novel¡¤la impossible, sin¨® el relat d¡¯un deliri pop i d¡¯una catarsi ling¨¹¨ªstica¡±. Una ¡°catarsi¡± que, llevat d¡¯algunes l¨ªnies elogioses com les que el mateix Broch li ofer¨ª el 1975, no gaud¨ª de bona premsa: ¡°La cr¨ªtica oral la maltract¨¤ per il¡¤legible. I aix¨°, a pesar que Joan Fuster en f¨¦u un comentari de premsa a Barcelona i diguera que ¡°des de l¡¯angle valenci¨¤ la cosa ¨¦s ¡ªi ser¨¤¡ª una fita¡±¡±. Una fita, doncs, poc llegida. Podria haver estat d¡¯una altra manera?

Dif¨ªcilment. L¡¯¨¨poca, en el fons, demanava reptes. I ¨¦s que els setanta no s¨®n uns anys qualsevol, i encara menys per a la literatura en catal¨¤ al Pa¨ªs Valenci¨¤. Com comenta l¡¯escriptor Ferran Cremades, company de generaci¨® liter¨¤ria de Fabregat, ¡°la llengua, abolida durant els anys del franquisme, redescobria l¡¯espai de l¡¯escriptura, amb una eclosi¨® extraordin¨¤ria¡±. I si es descobria la llengua, tamb¨¦ la literatura: ¡°Amadeu Fabregat, com la majoria d¡¯escriptors de la generaci¨® dels 70, est¨¤vem al corrent dels moviments literaris, com el nouveau roman i les teories del vessant Tel Quel¡±. Descobriments i redescobriments que feren d¡¯Assaig d¡¯aproximaci¨®¡­ la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un temps i d¡¯un autor que, contra tot o cap pron¨°stic, no continu¨¤ el cam¨ª de la narrativa.

Qu¨¨ en queda, de tot all¨°, doncs? Fou un crit a?llat, condemnat a l¡¯oblit? En part, s¨ª. Fabregat no en public¨¤ m¨¦s, de novel¡¤les. ¡°Amb el temps, i passada tota aquesta sacsejada cultural¡±, continua Cremades, ¡°tant el mercat com la necessitat d¡¯una producci¨® liter¨¤ria per a una escola en valenci¨¤, comen?aran a imposar un cert ordre que apropar¨¤ la literatura cap a un nou realisme, on l¡¯argument i la din¨¤mica dels di¨¤legs esdevindran una exig¨¨ncia¡±. En la mateixa l¨ªnia, Balaguer, comenta que ¡°l¡¯evoluci¨® de la narrativa valenciana, tot i que va donar lloc a un estol d¡¯obres experimentals, va prendre una direcci¨® m¨¦s propera al relat cl¨¤ssic¡±. Hi hauria algun experiment m¨¦s ¡ªper¨° no de Fabregat.

D¡¯aquesta manera, l¡¯¨²nica novel¡¤la d¡¯Amadeu Fabregat s¡¯erigeix, isolada i una mica llunyana, com un s¨ªmbol de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ quasi tot estava per fer. ¡°Era l¡¯inici d¡¯una possible brillant carrera liter¨¤ria¡±, comenta Herv¨¤s, ¡°si no haguera estat pels avenirs personals i professionals de l¡¯autor, que molt probablement han fet que amb el pas dels anys Falles folles¡­ haja quedat, mai millor dir, en un foc d¡¯encenalls¡±. Per a uns altres, per¨°, s¨®n paraules que encara conserven, tossudes, tota la for?a, i una oposici¨® radical a extingir-se. Segons Pons, ¡°Assaig d¡¯aproximaci¨® a ¡°Falles folles fetes foc¡± ha superat tant les invectives i les condescend¨¨ncies que va sofrir en ser publicada com els intents d¡¯obliteraci¨® amb qu¨¨ les veus m¨¦s empoltronides han intentat ratllar-la posteriorment¡±. Ella ¨¦s de les que creu que, malgrat tot, ¡°¨¦s un foc textual que no s¡¯ha extingit¡±. Si no extingit, el cert ¨¦s, per¨°, que, ara i ad¨¦s, s¡¯han de fer mans i m¨¤nigues per a trobar lectors d¡¯una obra que, com diu Piera amb aquella veu seua ancestral, ¡°va ser alhora un estrepit¨®s frac¨¤s i una fita narrativa: irrepetida i irrepetible¡±.