Amb llibres a la m¨¤

Enguany, la mort de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez ha tenyit de dol la diada de sant Jordi, o dia del llibre, que ¨¦s o hauria de ser tamb¨¦ el dia de la literatura. En un passatge de les seues denses i l¨²cides mem¨°ries, Nina Berb¨¨rova va escriure que el segle XX propuls¨¤ un canvi espectacular en la manera de ser i de viure dels homes. Aquest canvi es basava, sobretot, en una nova idea d¡¯home; una nova idea que, pel seu costat, no hauria pogut existir sense una renovaci¨® completa de l¡¯estil amb qu¨¨ s¡¯expressava. L¡¯art i la literatura del segle XX, almenys en les seues millors consecucions, tenen un to i una contextura peculiars que s¡¯acorda amb aquesta forma de viure diferent, o m¨¦s aviat la projecta. Aix¨°, el lector atent ho copsa de seguida. La literatura del segle XX no requereix (encara) notes a peu de plana. En acabar aquesta introducci¨® explicativa, la Berb¨¨rova afirma que la primera vegada que es va trobar l¡¯estil del segle XX encarnat en la literatura russa va ser en un relat de Vladimir Nab¨®kov.

L¡¯observaci¨® ¨¦s encertada, perqu¨¨ Nab¨®kov va ser, sens dubte, un dels forjadors de l¡¯estil modern; no solament en la literatura russa, tamb¨¦ en l¡¯anglosaxona. En aquesta, l¡¯estil modern havia pres forma en les frases r¨ªtmiques, n¨ªtides i precises, d¡¯Ernest Hemingway i en les molt m¨¦s tortuoses de William Faulkner. Als anys 50, la prosa bigarradament nerviosa, transida d¡¯enjogassament circens i de melancolia ir¨°nica -amb un rerefons desesperat-, de Nab¨®kov va provocar una sotragada de llargues repercussions. Encara en queden ecos visibles en la literatura eixelebrada i rutilant de Philip Roth, per exemple. En aquesta part del m¨®n, en canvi, passades les amables austeritats azorinianes, l¡¯engargussament arca?tzant de Valle-Incl¨¢n o la insidiosa ironia planiana, la revelaci¨® de la gran prosa vibrant del segle XX hagu¨¦ d¡¯esperar al desembarcament en massa dels sud-americans, en la segona meitat del segle. De tot aquell guirigall, van destacar-ne de seguida uns noms: Jorge Luis Borges (al principi m¨¦s pel laber¨ªntic conceptisme dels dissenys que per l¡¯ast¨²cia lapid¨¤ria de l¡¯estil), Julio Cort¨¢zar, Mario Vargas Llosa, Guillermo Cabrera Infante (molt influ?t per Nab¨®kov tamb¨¦) i Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, qui potser era qui m¨¦s va trascolar l¡¯exuberant vitalitat de la tradici¨® barroca (que en castell¨¤ ¨¦s la tradici¨®), amb el seu fulgor verbal i les seues brusques m¨¤gies, a la prosa narrativa del seu segle.

De tots ells, tan distints i tan representatius, cadasc¨² a la seua manera, del que ha significat la modernitat en la literatura, ja nom¨¦s en queda viu Vargas Llosa (i cal dir que el seu estil ja no t¨¦ la compacta tensi¨® ni la distanciada pietat amb qu¨¨ ens va sacsejar en Los cachorros). Aquesta va ser una gran ¨¨poca i ja n¡¯hem de parlar en passat. Per seguir amb la idea de la Berb¨¨rova ¨Cl¨²cida, per¨° ac¨ª cruel-, tot aix¨° s¨®n ja mem¨°ries de lectures, ecos d¡¯enlluernaments, fulgors extints. Si volem trobar l¡¯estil del nostre temps, l¡¯haurem de buscar en un altre lloc. Diria que el Nab¨®kov del segle XXI (ni el Joyce, ni el Proust, ni el Kafka previs, si a aix¨° anem) encara no ha comparegut, o potser s¨ª, i nom¨¦s passa que, com el Crist de Dostoievski, no hem sabut o volgut recon¨¦ixer-lo. Supose que l¡¯estil del nostre temps hauria de ser vertigin¨®s, per¨° tamb¨¦ crispat, i hauria de deixar un p¨°sit m¨¦s aviat inc¨°mode d¡¯incertesa o de buit en el lector, una ressaca exhausta. Aquest, en tot cas, podria ser l¡¯estil que ens mereixem. En catal¨¤, que ¨¦s una llengua tan apta com qualsevol altra per a aquests exercicis, Pon? Puigdevall s¡¯hi va acostar en Un dia tranquil i en algun dels seus relats, tumultuosos i egr¨¨giament malignes; potser tamb¨¦ Juli¨¤ de J¨°dar, quan no se l¡¯emporta el magma impetu¨®s i tossudament valle-inclanesc de la seua inventiva. La fonda alegria de contar que embriaga les faules de Garc¨ªa M¨¢rquez ja no ¨¦s del nostre temps.

Era potser qui? m¨¦s va trascolar l¡¯exuberant vitalitat de la tradici¨® barroca

I talle ac¨ª aquesta divagaci¨®, travestida d¡¯homenatge a un gran escriptor mort. Per sort, la modernitat ¨Ctamb¨¦ la nostra- ¨¦s fero?ment individualista, i t¨¦ tantes cares com escriptors poderosos. Per la nostra banda, els lectors valencians no ens en podem queixar. Ignore ara mateix quins llibres s¡¯ha previst de llan?ar el dia de sant Jordi, per¨° s¨ª que puc dir que aquest ha sigut un bon any per a la literatura escrita per autors valencians, amb llibres importants que imagine que es podran trobar a les parades. Llibres com Imatges, que recull l¡¯obra impressionant de Josep Pal¨¤cios, o els poemaris nous d¡¯?ngels Gregori, Susanna Lliber¨®s, Iban Llop, Alexandre Navarro, Jaume P¨¦rez Montaner, Josep Piera, Josep Porcar, Josep Ribera o Manel Rodr¨ªguez Castell¨®, podrien honorar qualsevol literatura; tamb¨¦ novel¡¤les com Dones d¡¯aigua, h¨°mens de fang de Toni Cucarella, El fracassat de Mart¨ª Dom¨ªnguez, Carrer de pas d¡¯Octavi Monson¨ªs o la m¨¦s que notable La cinquena planta de Manuel Baixauli. I encara haur¨ªem d¡¯afegir un llibre de mem¨°ries savi i a estones escruixidor com El tramvia groc de Joan Francesc Mira, i dos llibres savis m¨¦s, el sensible rep¨¤s a la literatura universal que assaja Enric Iborra en Un son profund i l¡¯ambici¨®s intent d¡¯explicar ni m¨¦s ni menys que l¡¯evoluci¨® de la ci¨¨ncia ¨Cen especial la biologia- i el materialisme modern en El somni de Lucreci de Mart¨ª Dom¨ªnguez. I segur que em deixe un grapat de llibres v¨¤lids, per¨° un servidor no pot llegir-ho tot (i prou greu que em sap). Tot aix¨° tamb¨¦ ¨¦s literatura del nostre temps. I que el nostre present continga tanta varietat i tanta riquesa a dins ¨¦s el millor testimoni de la vivacitat (potser incerta i vertiginosa, per¨° no buida) de la literatura valenciana avui.