Robinson i Catalunya

Temps enrere, la gent que es dedicava a la pol¨ªtica era capa? de citar un text de l'antiga saviesa, grega o llatina, amb tota correcci¨® i avinen?a. M¨¦s endavant, cap al segle XIX -perjudicis causats pel Nouveau R¨¦gime !-, hom ja nom¨¦s va ser capa? de citar frases o m¨¤ximes de la tradici¨® liter¨¤ria aut¨°ctona, i poca cosa m¨¦s. Passatges de l'Antic i del Nou Testament encara eren possibles, atesa l'enorme difusi¨® que va tenir la B¨ªblia fins ben entrat el XX. Despr¨¦s, amb el temps, els pol¨ªtics ja van ser incapa?os de deixar anar qualsevol citaci¨® liter¨¤ria; i sovint no les esmentaven perqu¨¨ hi havia moltes possibilitats que s'equivoquessin. Per exemple, hi ha molta gent que parla d'un "espectacle dantesc" com si Dante nom¨¦s hagu¨¦s escrit la primera part de la Commedia , dedicada a l'infern. Una alba esplendorosa o el naixement d'una criatura tamb¨¦ s¨®n espectacles dignes del Dant. En aquest sentit, el nostre president podria exclamar: "Catalans! Un dia viurem un espectacle dantesc!", sense equivocar-se.

Ara ja gaireb¨¦ ning¨², per si les mosques -potser perqu¨¨ no el titllin d'arrogant, mestretites, superb o petulant-, no esmenta mai aexempla literaris, de manera que la vida parlament¨¤ria corre solament plena de frases fetes, equ¨ªvoques, desprove?des d'enginy, de gr¨¤cia i saviesa -gran excepci¨® ¨¦s la vida parlament¨¤ria anglesa, en qu¨¨ s'ho passen de primera citant Dickens i les germanes Br?nte, encara que hi estiguin enxubats.

Per¨° vet aqu¨ª que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va deixar anar, el dia de la discussi¨® i votaci¨® del tr¨¤mit de la proposta catalana d'un refer¨¨ndum, que si Catalunya esdevenia independent ens quedar¨ªem tan solitaris i desgraciats com Robinson Crusoe a la seva illa, no precisament deserta com saben els lectors d'aquesta obra. L'exemple ¨¦s desafortunat, i d¨®na idea de l'esc¨¤s coneixement del president espanyol de la literatura anglesa (em pregunto si sabr¨¤ a quin segle pertany l'obra de Daniel De Foe, o Defoe).

Robinson ¨¦s un jove protestant i no cat¨°lic, per comen?ar, que naufraga a les envistes d'una illa que suposa inculta, lluny de la costa del Brasil. Arriba a terra nedant, i, un cop lleugerament refet, fa diversos viatges a la nau, no enfonsada del tot, i se n'emporta algunes coses que seran determinants per a la seva superviv¨¨ncia; entre elles, tres b¨ªblies en primer¨ªssim lloc -aix¨° tamb¨¦ ho far¨ªem els catalans, perqu¨¨ sempre recordarem Torres i Bages-, claus, una barrina, destrals, fusells i plom petit, una ombrel¡¤la, paraments de llit, cordes i fil de vela, estisores, ganivets i forquilles, plomes, tinta i paper... i, the last but not the least , 36 lliures angleses i brasileres, que Robinson desa i que, al cap de molts anys, li faran un bon servei.

Com ¨¦s sabut, amb aquestes i poques coses m¨¦s, Robinson edifica no solament un habitatge passador, sin¨® gaireb¨¦ una fortificaci¨®; despr¨¦s quasi un poblat, i, un cop ha conegut -gr¨¤cies a Friday, el noi negre que ha deixat petjades a la sorra- que l'illa est¨¤ habitada per natius, edifica fins i tot un imperi colonial, com es descriu a la segona part de l'obra. A m¨¦s, hem de recordar que el primer any de la seva estada a l'illa, Crusoe redacta un esquema dels aspectes positius i els negatius de la seva situaci¨®. Entre les coses negatives, hi figura: "S¨®c destriat i separat de tot el m¨®n" -d'Espanya, de la Uni¨® Europea, de l'OTAN, etc¨¨tera- i "Estic sense cap defensa ni mitjans per resistir cap viol¨¨ncia d'home o b¨¨stia" -o sigui, la Gu¨¤rdia Civil o els individus m¨¦s b¨¨sties del PP. Fins aqu¨ª Rajoy l'encertava. Per¨° no va tenir presents els aspectes positius de la situaci¨®, que Robinson destaca: "No m'he ofegat com tots els meus companys del vaixell"; "No passo fam ni em moro en un lloc desolat que no comporti el manteniment" -l'horta del Llobregat, el blat de l'Empord¨¤, les peres lleidatanes, etc¨¨tera-; "Estic en un clima calent, on, si tingu¨¦s robes, dif¨ªcilment podria dur-les" -no hi ha dubte que Catalunya ¨¦s un pa¨ªs amb un clima m¨¦s agrad¨ªvol que Castella.

La met¨¤fora robinsoniana, doncs, cau amb estr¨¨pit pel seu propi pes. Estudieu, pol¨ªtics, estudieu!