Literatura sense etiquetes

Fixem-nos en la distribuci¨® de t¨ªtols en una gran llibreria al Pa¨ªs Valenci¨¤. L¡¯espai m¨¦s visible l¡¯ocupen les novetats, aclaparadorament o exclusivament en castell¨¤. Als laterals trobarem les seccions, posem per cas, de Best-sellers, Autoajuda, Viatges o Infantil. I en un raconet o en un lateral, poc visibles i en un nombre esc¨¤s, els llibres en Valenci¨¤ (o Valenci¨¤/Catal¨¤, o Otras Lenguas, o algun eufemisme o invent semblant). ?s una pr¨¤ctica reiterada que s¡¯ha est¨¦s com una taca d¡¯oli t¨°xic a moltes altres llibreries mitjanes i petites: tractar els llibres en la nostra llengua com si foren un g¨¨nere en si mateix. Compacte. Uniforme. Tancat. Que no hi ha best-sellers en valenci¨¤? Ni llibres d¡¯autoajuda, de viatges o infantils? Tampoc novetats? ?s que, potser, els llibres en valenci¨¤ nom¨¦s se singularitzen per ser en valenci¨¤?

En els matisos trobem la riquesa, i ¨¦s obvi que, d¡¯obres en la nostra llengua, se¡¯n publiquen de tots els g¨¨neres i per a tots els gustos. Reduir tota la literatura que es publica en una llengua a una ¨²nica etiqueta no nom¨¦s esdev¨¦ simplista i empobridor, sin¨® perill¨®s amb vista al futur. Si partim de la certesa que un llibre en valenci¨¤, amb independ¨¨ncia de les seues potencialitats concretes, acabar¨¤ invariablement en el seu gueto inamovible, que no creix ni s¡¯eixampla siga quina siga la tem¨¤tica i l¡¯oferta, quin est¨ªmul creatiu o promocional tindran autors i editors?

Posem el cas del llan?ament d¡¯un escriptor de renom internacional: la versi¨® en castell¨¤ ocupar¨¤ l¡¯aparador i els espais centrals, i hi haur¨¤ piles amb volums des de terra fins l¡¯altura de la m¨¤ del comprador. De la traducci¨® en catal¨¤, per¨°, amb sort hi trobarem un exemplar clandest¨ª o dos en una g¨°ndola convenientment allunyada del centre de gravetat de les decisions compulsives dels lectors, envoltats de les seccions de cuina, pedagogia o esoterisme, tant fa, al mateix nivell (amb sort) que la literatura anglesa o italiana. Veritat que si el client biling¨¹e sabera que hi ha una versi¨® catalana del mateix llibre, si els pos¨¤rem l¡¯un al costat de l¡¯altre en igualtat de condicions, potser (ens arrisquem en la hip¨°tesi) aconseguir¨ªem que se¡¯l comprara en catal¨¤ (i, contagiats d¡¯optimisme amb aquesta teoria, se¡¯l llegira tamb¨¦)? Per¨° si aix¨° no ocorre ni tan sols en les obres que estan en les dues lleng¨¹es simult¨¤niament... quina pres¨¨ncia podem esperar per a la literatura original en catal¨¤, que nom¨¦s es publica en aquest idioma?

La lluita per fer visible (encara!) el llibre en la nostra llengua requereix obrir molts fronts alhora: s¡¯han d¡¯escriure bones obres, s¡¯han d¡¯editar i publicitar b¨¦ i se n¡¯ha de facilitar l¡¯acc¨¦s al p¨²blic potencial. Les llibreries s¨®n empreses privades, que en circumst¨¤ncies com les actuals ho tenen magre per a tirar endavant, per¨° tamb¨¦ han de mostrar (i moltes ho fan, de fet) un comprom¨ªs amb l¡¯ecosistema cultural m¨¦s pr¨°xim, que l¡¯ha de realimentar. Hem d¡¯aspirar, tots plegats, a seduir els lectors pel contingut de les obres que publiquem, m¨¦s que per la llengua en qu¨¨ estan escrites. Per¨° necessitem combatre amb armes equiparables. No podem continuar depenent de la milit¨¤ncia dels lectors. Hem de trencar esquemes caducs i normalitzar la pres¨¨ncia del llibre en valenci¨¤ a les llibreries, rescatar-lo de les prestatgeries m¨¦s inaccessibles i motivar els lectors amb la diversitat editorial de qu¨¨ gaudim al nostre pa¨ªs. Que siguen ells qui trien. Potser ens sorprendr¨ªem de la resposta desacomplexada del p¨²blic.