Puresa sensual

El nord-americ¨¤ James Salter (1925) arriba amb els seus dos darrers llibres, publicats el 2005 i el 2013. Salter ¨¦s un cl¨¤ssic viu, que amb deu llibres de narrativa editats des dels anys cinquanta ¨¦s tan valorat com els seus compatriotes John Updike o Saul Bellow, tot i que no ha tingut l¡¯¨¨xit popular d¡¯aquests dos autors. Aquests llibres apleguen les dues regnes de la gran narrativa ¡ªel conte i la novel¡¤la¡ª i s¡¯alcen com dos penons, diversos per¨° complementaris, d¡¯una obra clarament ja coronada.

El realisme depurat que defineix els contes de Salter prefereix que els ¨¨mfasis del conflicte no siguin gens marcats. ?s una aposta est¨¨tica ja comuna: l¡¯autor se la juga en all¨° que diu i all¨° que oculta. Hemingway inicia aquesta est¨¨tica que Carver porta fins a un l¨ªmit. Salter, els tipus del qual pouen en la classe mitjana, imprimeix el segell personal en la creaci¨® de personatges femenins, molt ben perfilats, i l¡¯escandall en les relacions amoroses, gaireb¨¦ totes plenes d¡¯erotisme. El vincle paternofilial i la nota de l¡¯amistat completen el retaule, on destaca tamb¨¦ el formigueig dels professionals liberals de Nova York.

Com en la gran literatura nord-americana, hi ha sempre una mena d¡¯espiritualitat laica, el comprom¨ªs amb les espurnes d¡¯esperan?a i dignitat humanes que, enmig del marasme, despr¨¨n la vida. L¡¯¨¤mbit quotidi¨¤ fa que aquesta elevaci¨® moral sigui sempre un moviment subtil del conte, gaireb¨¦ una o dues frases escrites des de l¡¯abstracci¨® de les grans paraules. Gran obra de la dist¨¤ncia curta ¡ªtradu?da per Alba Dedeu¡ª, el cert ¨¦s que no hi ha cap conte sobrer en aquest conjunt de deu peces.

No hi ha res d¡¯ins¨°lit en un autor realista que, cap al final de la seva carrera, emboca un conte cap a una soluci¨® fantasmal. L¡¯¨²ltima nit, el relat que tanca el recull, ¨¦s superb. Fa pensar en el darrer conte que va escriure Jean Rhys, tamb¨¦ quotidi¨¤ i alhora espectral: Aqu¨ª vivia jo. L¡¯aparici¨® final de la dona, en un interregne vital, ¨¦s tan ambigua com m¨¦s se¡¯ns ha insistit en la mort (terme que no s¡¯esmenta mai) del personatge. Un conte que no s¡¯oblida.

Aix¨° ¨¦s tot ¨¦s una novel¡¤la tamb¨¦ plenament realista, ambientada sobretot als anys cinquanta i seixanta. Philip Bowman ha estat oficial de marina al Pac¨ªfic, a la Segona Guerra Mundial. Estudia a Harvard i acaba treballant en una editorial independent de Nova York. Veurem la vida sense estralls, sobretot emocional i l¨²brica, d¡¯aquest personatge senzill, menys seductor que taciturn, ple de replecs interiors, per al qual l¡¯amor de deb¨° mai no arriba a ser abastable.

Salter ¨¦s un geni de la versemblan?a, de la radiografia psicol¨°gica matisada, del moviment inexorable del flux del temps sense designar-lo. La part de la novel¡¤la que passa a Europa ¨¦s un gir de la trama vist¨®s; tamb¨¦ la recreaci¨® de la tramoia editorial d¡¯un per¨ªode daurat, ornat d¡¯alcohol i fascinaci¨®, com una contraimatge dels tanoques de Mad Men; i veurem tamb¨¦ l¡¯acostament de la mort en l¡¯interior de Bowman, fet que el retorna a l¡¯aventura m¨¦s objectivada i honorable, refract¨¤ria als vaivens sentimentals, que va ser el seu pas per l¡¯ex¨¨rcit (Salter va ser pilot militar, com alguns dels grans de les lletres: Saint-Exup¨¦ry, D¡¯Annunzio, Koestler...).

Al final, el t¨ªtol de la novel¡¤la, tradu?da per Ferran R¨¤fols, ens avisa que a la vida no se li pot demanar gaire perqu¨¨ ¨¦s el que ¨¦s, per¨° el t¨ªtol tamb¨¦ assenyala, sobretot en la seva versi¨® original, un indici de plenitud dilatada. I ¨¦s aix¨° el que notem al llarg d¡¯aquesta novel¡¤la s¨°bria, elegant, tan recomanable com el recull de contes.