Tres gegants

L¡¯enderroc de la central t¨¨rmica de Sant Adri¨¤ ha anat buidant selectivament les instal¡¤lacions auxiliars dins del seu per¨ªmetre fins a deixar a?llades les tres grans torres i la nau que les uneix pel costat del mar. No els vull parlar del que s¡¯hi podria fer all¨¤, ni de la dificultat que suposa per fer-hi qualsevol cosa en un futur el fet d¡¯haver enderrocat una superf¨ªcie considerable de naus i instal¡¤lacions que potser podrien haver estat d¡¯alguna utilitat. Ara la situaci¨® ¨¦s irreversible. Del que voldria parlar ¨¦s de l¡¯aspecte que tenen ara les tres construccions, soles, immenses, enmig d¡¯un paratge en transformaci¨® i de l¡¯estranya bellesa que semblen tenir.

Apagada ja la seva activitat, romanen dretes, sense les m¨¤quines que aixoplugaven. S¨®n construccions en estat pur, sense concessions, i transmeten pes i for?a per tots els costats, s¨®n l¡¯antilleugeresa petrificada, no permeten ni l¡¯afectaci¨® ni la sensibleria. Una de les seves virtuts ¨¦s probablement el fet d¡¯estar fetes d¡¯un sol material: amb formig¨® estan resolts els suports, les esperes per acollir les m¨¤quines i ascensors i les xemeneies. Podr¨ªem dir que s¨®n d¡¯una sola pe?a.

De vegades el formig¨® sembla mostrar-se exactament com el que ¨¦s, un material que es pot emmotllar i que cont¨¦ totes les claus de la construcci¨® a la qual serveix, com ara aqu¨ª. Aquesta propietat queda refor?ada pels senyals de la seva posada en obra, els dels encofrats i els dels centenars de tongades de formig¨®, senyals gr¨¤cies als quals podem comptar els dies i mesos necessaris fins a arribar a la seva al?ada definitiva, com si compt¨¦ssim els anells d¡¯un gran arbre tallat. Aquests senyals sorprenen perqu¨¨ veiem les torres des de molt lluny, tenen m¨¦s al?ada que Montju?c, una al?ada que Gaud¨ª, per exemple, no va voler superar amb la Sagrada Fam¨ªlia. En alguns edificis, en veure¡¯ls, ho veiem tot ¡ªvull dir que no permeten aproximar-se i descobrir res de nou¡ª; en aquest cas no ¨¦s aix¨ª: als seus peus, sentim aquests gegants com una cosa viva, com un gran animal amb totes les ferides i imperfeccions. S¨®n objectes que contenen totes les escales, la del tacte i la de la costa.

Els tres gegants, buits, sense tripes, s¨®n ara visibles de manera estranya, perqu¨¨ la mirada els pot enfilar i veure com les seves colossals potes formen un pas de considerables dimensions entre si. El fet d¡¯haver enderrocat pr¨¤cticament tot el que hi ha al voltant fa que apareguin sense pal¡¤liatius, sense m¨¦s referents d¡¯escala que el buit del seu voltant. No tenen pr¨°piament interior, si no ¨¦s que ens fiquem sota les seves immenses potes, per¨° ¨°bviament formen un espai, ja que modifiquen el seu voltant. Nosaltres, que som una innegable escala de mesurar les coses, ens sentim afectats per la seva pres¨¨ncia i som sensibles a aquest nou espai.

No s¨®c optimista, i probablement acabaran enderrocant-les o fent alguna cosa poc convenient, per aix¨° crec que ¨¦s ara quan se les pot observar millor. Seria ¨°bviament magn¨ªfic que durant un temps, i assegurades les condicions, pogu¨¦ssim visitar-les, passejant simplement al seu voltant, acostar-nos i sentir la seva pres¨¨ncia imponent. Potser ara ¨¦s la natura la que hi hauria d¡¯intervenir i deixar que s¡¯apropi¨¦s de la construcci¨®, tot substituint les instal¡¤lacions industrials per la vegetaci¨®, i que les vei¨¦ssim colossals sobresortint per sobre dels arbres.

Vagin a veure-ho, les raons per visitar-les s¨®n pr¨¤cticament les mateixes que per visitar qualsevol monument o instal¡¤laci¨® art¨ªstica. La pregunta que no podem evitar fer-nos ¨¦s si en una cosa aix¨ª hi ha algun tipus de bellesa... No ho s¨¦, per¨° s¨ª que s¨¦ que t¨¦ la que han de tenir aquests tipus de construccions, i que en t¨¦ m¨¦s que molts dels gratacels barcelonins de la costa.