L¡¯escarabat de Manuel Boix

Hi ha en l¡¯obra de Manuel Boix un important llenguatge metaf¨°ric. En una ocasi¨® vaig escriure que Boix remetia a la pintura alemanya, a D¨¹rer i Cranach. Un cert gest g¨°tic, una manera freda i punyent, continguda; un dibuix exquisit, treballat, enlluernador, pura filigrana. No sembla un pintor mediterrani, sin¨® n¨°rdic, flamenc: un Bosch valenci¨¤, per a entendre¡¯ns. Evidentment, aquestes precisions s¨®n massa agosarades, per¨° ja enteneu qu¨¨ vull dir. L¡¯univers de Boix ens remet m¨¦s cap a l¡¯escola dels fills de Van Eyck que cap als de Giotto.

Ho pensava mentre visitava l¡¯exposici¨® a la Universitat de Val¨¨ncia, titulada El viatge del temps. Hi trobem el Boix escultor i el gran dibuixant, i alhora aquell joc de s¨ªmbols i d¡¯al¡¤lusions, d¡¯estats de somni. Quan ens endinsem en la poderosa sala de la Universitat, solemne i elegant, les obres de Boix llueixen amb llum pr¨°pia: l¡¯escultura Caribdis sembla una fera extreta d¡¯un bestiari, i els objectes que l¡¯acompanyen per moments recorden els d¡¯un gabinet de curiositats d¡¯hist¨°ria natural. Tot contribueix a crear aquest estat de fantasia i de realitat, de vida i de mort.

Boix dibuixa cucs de seda en un dels seus quadres m¨¦s espectaculars, i el moviment i l¡¯amuntegament s¨®n m¨°rbids i inquietants, i ens remet tant a la metamorfosi com al podriment. Per¨° per sobre de tot hi ha dues obres que destaquen i que estan ¨ªntimament relacionades: la primera, un monumental llen? pintat amb grafit, titulat Lampedusa, on es veuen cossos humans que cauen l¡¯un rere l¡¯altre sobre un munt de cad¨¤vers. Enfront d¡¯aquest quadre, hi ha la barca d¡¯Aqueront, una pe?a escult¨°rica que tamb¨¦ al¡¤ludeix als viatges su?cides i dram¨¤tics dels immigrants. Davant de la barca, com un mascar¨® de proa, Boix ha posat l¡¯escultura d¡¯un escarabat: en concret de l¡¯escarabat que mata les palmeres, el morrut nefast i implacable. I aix¨ª, amb la genialitat que el caracteritza, introdueix per primera vegada en la iconologia de l¡¯art la imatge d¡¯aquest escarabat.

Segons m¡¯explicava l¡¯artista, al pati de sa casa van plantar una palmera el dia de la seua naixen?a, que recentment va patir l¡¯atac de la plaga i ara es debat entre la vida i la mort. I aquest ¨¦s el gran missatge de l¡¯exposici¨® de Manuel Boix: la consubstancial precarietat de tot all¨° viu. Al capdavall, la vida ¨¦s com un llarg i atzar¨®s viatge a la barca d¡¯Aqueront. La mort ens fita a tots, com aquell escarabat de morro llargarut fita les nostres estimades i inermes palmeres.