Sagrat

Quina sorpresa que ¨¦s visitar de nou el diccionari quan cerques el mot "sagrat" i et trobes a?¨°: "Digne de veneraci¨® com a dedicat a D¨¦u i al culte div¨ª. (...) Relacionat, m¨¦s o menys ¨ªntimament, amb la divinitat, amb la religi¨® i amb els seus misteris i que, per aix¨° mateix, suscita una actitud complexa de rever¨¨ncia, d¡¯admiraci¨®, d¡¯atracci¨®, de reserva, d¡¯avidesa i sovint de terror". Molt divina (i molt terror¨ªfica, tamb¨¦) la cosa, per¨° a continuaci¨®: "Digne del m¨¤xim respecte. La mem¨°ria sagrada de la nostra mare". D¨¦u i la mare. Quina combinaci¨®. Continuem amb les accepcions: "Lloc sagrat que serveix de refugi als delinq¨¹ents".

Un moment!, intentem aclarir-nos. ?s clar que la direcci¨® m¨¦s evident viatja cap a la relaci¨® amb D¨¦u. S¨ª, siga qui siga el D¨¦u, perqu¨¨, a banda del D¨¦u dels cristians, gaireb¨¦ inviolable, ja hem vist qu¨¨ passa si et claves amb el D¨¦u d¡¯unes altres religions. Recapitulem: fa molts anys, una de les primeres produccions d¡¯Els Joglars (abans del sant Boadella de la rever¨¨ncia a Espe) mostrava un personatge que feia un triangle amb les mans per envoltar-se un dels ulls. T¨ªmids inicis d¡¯all¨° que Nietzsche anunciava: D¨¦u ha mort. Despr¨¦s ja seria m¨¦s normal fer-ne conyes. Si m¨¦s no, el Gran Wyoming dosifica de tant en tant la irrever¨¨ncia. Sembla, doncs, que D¨¦u ja no ¨¦s sagrat en la vida di¨¤ria. Lluny som ja de jugar-nos la pres¨® per aquestes coses. Si Franco anava sota pal¡¤li (joves: viquip¨¨dia) i era tan sagrat o quasi com D¨¦u, qu¨¨ cal dir del rei que ens va designar? A poc a poc ha deixat de ser sagrat, si m¨¦s no en els mitjans de comunicaci¨®. Potser en queden restes al m¨®n judicial. D¨¦u, Franco, el rei, qu¨¨ queda de sagrat?

Seguim veient les accepcions del diccionari. "La mem¨°ria sagrada de la nostra mare". Ep! Atenci¨®, amb la mare ens hem topat. El llenguatge groller dels valencians resulta incomprensible moltes vegades als forasters. S¡¯estranyen quan saludem amb afecte un altre amb un "Xe, fill de puta, com est¨¤s?". Per¨° al mateix temps es pot organitzar una bona gresca si l¡¯altre comen?a amb el "Amb ma mare no et claves perqu¨¨..."

Per¨° el tema va m¨¦s enll¨¤ del Pa¨ªs Valenci¨¤. Podem trobar-lo arran de la Mediterr¨¤nia. La mare, quin cau incommensurable. Ara no ens podem aturar a mesurar-lo.

Estaran d¡¯acord que l¡¯accepci¨® m¨¦s sorprenent ¨¦s la de "Lloc sagrat que serveix de refugi als delinq¨¹ents". D¡¯acord, potser es refereix a coses com ara que la universitat era inviolable per les forces de repressi¨®, per posar-ne un exemple. Ja es va veure, als anys 60, que no. I l¡¯actualitat ho confirma de nou. O deu ser que el lloc sagrat ¨¦s la nova llei de just¨ªcia universal de Gallard¨®n? Probablement.

A una escala m¨¦s casolana, hi ha coses que continuen sagrades, ¨¦s a dir, intocables. Les falles ho s¨®n? Per¨° ara no ens podem aturar a mesurar-ho. Com la mare.