Processos i voluntats

En les meues ¨²ltimes visites a la ciutat de Sueca, em va sorprendre positivament sentir, una vegada i una altra, que la llengua que s¡¯usava en les converses del carrer era, molt majorit¨¤riament, el valenci¨¤. ?s una impressi¨® que no tinc a Alzira, per exemple, o almenys no tant; ni tan sols la tinc quan passege per pobles de demografia inferior a la de Sueca, com el meu, sense anar m¨¦s lluny. Quan jo era menut, a Oliva tothom parlava valenci¨¤, i quan dic tothom vull dir tothom: des dels ricots del poble als jornalers ocasionals, passant pels n¨²meros de la gu¨¤rdia civil, que provenien de la Marina. Ara mateix, en canvi, em resultaria dif¨ªcil -o millor dit, inc¨°mode- dir quin ¨¦s l¡¯idioma que se sent m¨¦s als carrers del meu poble. Aquesta bona impressi¨® suecana podria ser casual (al capdavall, un servidor no deixa de ser un passavolant curi¨®s), per¨° no ho crec.

Alguna volta he fantasiejat amb la idea que el fet que un personatge tan comprom¨¦s amb la defensa de la llengua i la cultura dels valencians com Joan Fuster es passara la vida a Sueca hi poguera tindre res a veure. Dit aix¨ª, sembla improbable. En tot cas, si ens cenyim a la vida liter¨¤ria, ¨¦s curi¨®s que, abans de Fuster, la de Sueca f¨®ra molt diminuta. Per contra, despr¨¦s d¡¯ell, aquesta vila de la Ribera ha donat un bon grapat d¡¯escriptors, alguns d¡¯ells ben valuosos. ?s casual tamb¨¦ aix¨°? Si l¡¯exemple de Fuster ha pogut influir en la vocaci¨® liter¨¤ria d¡¯uns quants suecans, tamb¨¦ hauria pogut influir, d¡¯una manera m¨¦s discreta i m¨¦s ¨¤mplia, en l¡¯actitud ling¨¹¨ªstica d¡¯alguns dels seus ve?ns (i aquests en la d¡¯uns altres). Fa uns pocs anys, era dogma afirmar que la hist¨°ria no la modelaven directament els h¨°mens, sin¨® forces i processos dels quals la gent no sempre era conscient. Per¨° conscients o no, aquestes forces i aquests processos tamb¨¦ els impulsen h¨°mens (i dones, per descomptat), i venim a parar al mateix. Tant el proc¨¦s de recuperaci¨® com el de desaparici¨® del valenci¨¤ s¨®n fruits d¡¯accions i omisssions, i, en ¨²ltim terme, de voluntats. A Sueca, de moment, sembla que se sost¨¦ la voluntat de mantindre la llengua que els valencians hem parlat sempre; en uns altres llocs, la cosa no est¨¤ tan clara. Per qu¨¨?

Fa unes setmanes, es feia p¨²blic l¡¯Informecat del 2014 sobre la salut de la llengua catalana en els diversos territoris en qu¨¨ es parla. A Catalunya, els resultats eren molt positius. La quantitat de gent que no ent¨¦n el catal¨¤ ¨¦s ¨ªnfima i la que sap parlar-lo no para de cr¨¦ixer. El 95 % de la poblaci¨® de menys de 20 anys sap parlar catal¨¤ amb flu?desa. Per tant, es pot dir que t¨¦ el futur immediat assegurat. Al Pa¨ªs Valenci¨¤, els resultats eren molt m¨¦s depriments. El coneixement de l¡¯idioma ha patit una reculada aparatosa. El 1992, el sabia parlar el 61 % de la gent; el 2005, havia davallat al 52 % i, el 2010, al 48%. ?s a dir, que la majoria dels valencians ja no saben parlar valenci¨¤, i un 32 % ni tan sols l¡¯ent¨¦n. Les dades de coneixement i ¨²s entre la joventut valenciana podrien fer tremolar. De fet, entre totes les comunitats aut¨°nomes amb llengua pr¨°pia, la valenciana ¨¦s la que ha patit, amb difer¨¨ncia, una reculada m¨¦s severa del seu coneixement. El que est¨¤ passant, ara mateix, ¨¦s que all¨° que ens defineix com a valencians i ens relliga hist¨°ricament des de fa segles, la llengua, est¨¤ desapareixent davant dels nostres ulls a tota marxa. Primer va ser a les grans ciutats; ara ¨¦s pertot arreu. Si tenim en compte que fa nom¨¦s 40 anys la situaci¨® social de la llengua era molt pareguda a Catalunya i al Pa¨ªs Valenci¨¤, per qu¨¨ ens est¨¤ passant aix¨° exclusivament a nosaltres ¨¦s una pregunta que s¡¯imposa.

Els socioling¨¹istes sempre han dit que nom¨¦s l¡¯¨²s social de la llengua la mant¨¦

Els socioling¨¹istes sempre han dit que nom¨¦s l¡¯¨²s social de la llengua la mant¨¦, i cal recon¨¦ixer que la societat valenciana, en conjunt, ha demostrat poc inter¨¦s per preservar-la. Molts l¡¯han vista, en el fons, com una inutilitat o un destorb i l¡¯han abandonada pel senzill expedient de no ensenyar-la als fills (per¨° aix¨° tamb¨¦ passava a Catalunya, fins que va deixar de passar). La defensa de l¡¯idioma ha quedat redu?da a la tribu exigua i dividida dels valencianistes, que han fet el que han pogut, per¨° no prou. Els valencians hav¨ªem d¡¯estar orgullosos de la nostra llengua; hav¨ªem de parlar-la sense problemes ni complexos a casa i al carrer, al treball, en les agrupacions d¡¯oci i en les reunions de ve?ns. Si hi ha tanta gent entre nosaltres que ni tan sols ent¨¦n el valenci¨¤, ¨¦s perqu¨¨ no l¡¯escolten mai. I aix¨ª, l¡¯idioma que fa un segle parlava la pr¨¤ctica totalitat dels valencians (llevat dels de les comarques on no s¡¯ha parlat mai) acabar¨¤ per ser ex¨°tic a tot el pa¨ªs, amb la possible excepci¨® de Sueca. A l¡¯hora d¡¯establir les causes d¡¯aquest tr¨¤gic panorama, la defecci¨® social ¨¦s innegable.

Per¨° seria abusiu fer exclusivament responsable a la societat d¡¯aquesta amarga situaci¨®. Si alguna cosa posa en relleu la comparaci¨® entre Catalunya (i fins ara les Illes) i el Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s que, a l¡¯hora de mantindre o esvanir un idioma, les pol¨ªtiques institucionals s¨®n decisives. Al cap i a la fi, el proc¨¦s de substituci¨® ling¨¹¨ªstica va comen?ar a gran escala durant el franquisme i es va aminorar en les primeres d¨¨cades de la transici¨®. Ara s¡¯ha desbocat de nou. I fets com que perillen 151 l¨ªnies en valenci¨¤ no contribuiran a frenar-lo. Per molt que els seus dirigents s¡¯¨°mpliguen el pap amb declaracions (en castell¨¤) de valenciania, ¨¦s obvi que el PP local ha fet prou i massa per reduir la llengua dels valencians a un fenomen residual o extint. No es tracta d¡¯indifer¨¨ncia o de passivitat; es tracta de voluntat i d¡¯acci¨®; d¡¯acci¨® continuada i efectiva, duta a terme per una gent els pares o els avis de la qual parlaven en valenci¨¤. ?s el m¨¦s depriment de tot plegat. Em pense que necessitarem molts savis de Sueca, i molt actius, per a contrarestar-ho, aix¨°.