¡®Smart city¡¯, moda o model

La traducci¨® literal de smart city ¨¦s la de ciutat intel¡¤ligent, un concepte positiu i optimista que sembla sortit del millor despatx de m¨¤rqueting. Molts governs municipals s¡¯han deixat seduir pels seus encants i, pr¨¤cticament amb els ulls tancats, a principis d¡¯aquesta d¨¨cada van comen?ar una competici¨® per veure qui era m¨¦s smart. N¡¯hi ha un r¨¤nquing i tot. Barcelona i Sant Cugat en s¨®n els exemples m¨¦s clars a Catalunya, per¨° aquesta cursa que sembla no tenir fi tamb¨¦ inclou ciutats de la resta de l¡¯Estat, com Madrid, M¨¤laga o Santander, i tamb¨¦ de l¡¯estranger, com Rio de Janeiro.

Com que ¨¦s evident que les ciutats no poden ser intel¡¤ligents ¡ªcom a molt ho poden ser els ciutadans o els governants¡ª, el concepte smart city significa, de fet, ¡°l¡¯aplicaci¨® de la tecnologia a la gesti¨® municipal per millorar la vida de les persones¡±, segons Manel Sanrom¨¤, gerent de l¡¯Institut Municipal d¡¯Inform¨¤tica de l¡¯Ajuntament de Barcelona. Negar la utilitat de la tecnologia ¨¦s impensable en ple segle XXI, per¨° hi ha experts que alerten que aquesta competici¨® beneficia molt m¨¦s les empreses del sector que no pas els ciutadans, i que adverteixen que els grans reptes urbans no tenen res a veure amb la tecnologia.

L¡¯Ajuntament de Sant Cugat ¨¦s un dels m¨¦s entregats a la causa de la smart city. La defensa com ¡°la gran aposta del model urban¨ªstic de la ciutat¡±, segons fonts municipals. L¡¯any 2012 van convertir un carrer c¨¨ntric de la ciutat en un ¡°smart carrer¡± i, a partir de la col¡¤laboraci¨® p¨²blico-privada, van implantar una desena d¡¯aplicacions per comprovar-ne la utilitat, segons explica l¡¯alcaldessa del municipi, Merc¨¨ Conesa.

Les aplicacions principals

Els fanals que augmenten la intensitat de la llum quan detecten moviment s¨®n una de les aplicacions que per ara s¡¯ha demostrat m¨¦s efectiva. A Sant Cugat ja s¡¯han instal¡¤lat a tot el centre i han perm¨¨s reduir el cost del consum de la llum en un 18% i emetre un 30% menys de tones de CO2 a l¡¯atmosfera. A Barcelona i altres ciutats tamb¨¦ se n¡¯estan instal¡¤lant.

El sistema de reg capa? de regular l'aigua en funci¨® de la humitat o de la previsi¨® meteorol¨°gica tamb¨¦ permet reduir la despesa d'aigua. El c¨¤lcul ¨¦s possible gr¨¤cies a una estaci¨® meteorol¨°gica que envia la informaci¨® als diferents sensors que hi ha repartits pels diversos parcs. Gr¨¤cies a aquest sistema, a Sant Cugat s'ha aconseguit reduir la factura municipal de l'aigua en un 20%. En altres ciutats tamb¨¦ se n'estan instal¡¤lant.

La recollida d'escombraries tamb¨¦ ¨¦s un camp on sembla que la tecnologia pot aportar millores. L'objectiu ¨¦s optimitzar les rutes dels camions de neteja, gr¨¤cies a uns sensors que avisen quan els contenidors s¨®n plens.

La gesti¨® autom¨¤tica de la climatitzaci¨® en els edificis municipals tamb¨¦ permet reduir el consum i exercir un control m¨¦s gran. Es pot programar el sistema perqu¨¨ s'engegui la calefacci¨® o l'aire condicionat de tots els edificis p¨²blics, com ara escoles i biblioteques.

El centre de control al qual arriben totes aquestes informacions ¨¦s b¨¤sic. Des d'aqu¨ª detecten si hi ha avaries o si falla el sistema. L'objectiu ¨¦s que cada cop es pugui gestionar el m¨¤xim de serveis possibles des d'aquests centres de control.

El transport p¨²blic tamb¨¦ compta amb aplicacions. TMB permet saber quant trigar¨¤ a arribar un autob¨²s o si hi ha hagut alguna incid¨¨ncia. Gaireb¨¦ mig mili¨® de persones s'han descarregat aquesta aplicaci¨® a Barcelona.

En l'apartat de la mobilitat encara s'estan provant les aplicacions i algunes ja s'han deixat de banda perqu¨¨ no funcionaven. ?s el cas de sensors que havien de detectar els vehicles estacionats per saber quines places quedaven lliures i guiar els conductors que busquen aparcament. A Sant Cugat s'est¨¤ provant un sistema que permet controlar i fins i tot multar autom¨¤ticament els vehicles de c¨¤rrega i desc¨¤rrega que superen el temps d'estacionament perm¨¨s.

Dos anys m¨¦s tard, aquest banc de proves ha servit per arribar a les primeres conclusions. ¡°Cal ser molt prudent amb les inversions que es fan¡±, adverteix Conesa, i ¨¦s que bona part de les iniciatives s¡¯han acabat descartant. Per ara, les ¨²niques que han demostrat ser eficients i que s¡¯han acabat estenent per la resta ciutat s¨®n les que permeten regular la intensitat de la llum dels fanals, la quantitat d¡¯aigua que fa servir el reg autom¨¤tic i la gesti¨® de l¡¯energia dels diferents edificis municipals. Aquests tres canvis s¨®n m¨¦s significatius del que pot semblar, perqu¨¨ permeten estalviar recursos p¨²blics i reduir emissions al medi ambient, per¨° segons algunes veus, no s¨®n prou ambiciosos per considerar que la seva aplicaci¨® comporti un canvi en el model de ciutat. ¡°Aplicar la tecnologia a la gesti¨® municipal ¨¦s el que venim fent a l¡¯Ajuntament de Barcelona des de sempre¡±, assegura Sanrom¨¤.

Sant Cugat continua apostant per la tecnologia, i en el plec de condicions per adjudicar a una empresa privada la recollida de les escombraries ha incl¨°s la condici¨® que els vehicles de neteja portin GPS i que els contenidors tinguin sensors per poder saber quan s¨®n plens. Encara ¨¦s prematur fer una valoraci¨® sobre les noves condicions del contracte, per¨° l¡¯alcaldessa est¨¤ conven?uda que permet ¡°optimitzar les rutes¡± i per tant reduir la contaminaci¨®, el soroll i el tr¨¤nsit de la ciutat.

Per contra, les aplicacions que havien d¡¯informar sobre les places d¡¯aparcament lliure a la ciutat es van acabar descartant ¡°perqu¨¨ no estaven prou madures¡±, segons Conesa. El problema que han detectat ¨¦s que els sensors instal¡¤lats no sempre detecten els vehicles estacionats i avisen que la pla?a est¨¤ lliure quan en realitat est¨¤ ocupada.

A l¡¯Ajuntament de Barcelona l¡¯aposta per la ciutat intel¡¤ligent ¨¦s dif¨ªcil de valorar, ja que fins i tot consideren com a smart city els nous recorreguts que fan els autobusos. Per ara la tecnologia m¨¦s estesa ¨¦s l¡¯aplicaci¨® que permet saber quant trigar¨¤ a arribar un autob¨²s o si hi ha hagut alguna incid¨¨ncia. L¡¯aplicaci¨® ja ha tingut 221.758 desc¨¤rregues per a iPhone i 232.080 per a Android. El gran ¡°laboratori¡± de Barcelona es concentrar¨¤ en les futures ¡°superilles autosuficients¡± que es crearan a la ciutat, i que ¡°produiran l¡¯energia que consumeixen¡±, segons fonts de l¡¯Ajuntament.

Un altre gran projecte ¨¦s instal¡¤lar endolls d¡¯¨²s lliure per tota la ciutat, aix¨ª com incrementar la xarxa de wi-fi p¨²blica. De fet, en la reforma del passeig de Gr¨¤cia s¡¯ha aprofitat per instal¡¤lar-hi 300 endolls, que estaran a disposici¨® dels ciutadans, segons avan?a Sanrom¨¤. Per al gerent de l¡¯IMI, l¡¯objectiu final de la smart city ¨¦s aconseguir que les ciutats ¡°siguin autosuficients, d¡¯emissions zero i de metr¨°poli interconnectada¡±. En aquest sentit, el projecte m¨¦s ambici¨®s que t¨¦ entre mans l¡¯Ajuntament de Barcelona ¨¦s el de crear un sistema operatiu que permeti regular tota la gesti¨® de la ciutat. ¡°Aquest ¨¦s el futur de la Barcelona 5.0¡±, pronostica Sanrom¨¤.

Tots aquests anys de proves tamb¨¦ han servit perqu¨¨ els estudiosos de la mat¨¨ria arribin a algunes conclusions. A difer¨¨ncia de les empreses del sector, que investiguen per trobar noves aplicacions que facilitin la gesti¨® urbana i dels ajuntaments que s¡¯han deixat seduir, els experts s¨®n m¨¦s esc¨¨ptics i, en alguns casos, fins i tot veuen riscos en aquesta fal¡¤lera.

L¡¯alcaldessa de Sant Cugat adverteix que ¡°cal ser molt prudent¡± abans d¡¯invertir

¡°Darrere de la smart city hi ha molt bluf¡±, considera Gemma Gald¨®n, investigadora de l¡¯empresa consultora de tecnologia i seguretat Eticas. ¡°?s evident que la tecnologia obre noves expectatives i que la recollida de brossa pot millorar, per¨° els ajuntaments consideren smart qualsevol cosa que tingui tecnologia¡±, denuncia. Gald¨®n troba a faltar m¨¦s ¡°planificaci¨®¡± i apunta que ¡°possiblement els responsables de l¡¯administraci¨® no tenen prou formaci¨®¡± i es deixen seduir ¡°nom¨¦s per l¡¯embolcall¡±. I en posa un exemple: ¡°Instal¡¤lar sensors a totes les places d¡¯aparcament de la ciutat per ajudar a trobar lloc sembla una bona idea, per¨° si ho penses i tens en compte la rotaci¨® d¡¯aparcaments que hi ha a la ciutat, t¡¯adones que ¨¦s una aplicaci¨® in¨²til¡±. Tant en els governs municipals com en la societat en general, aquesta investigadora troba a faltar ¡°una lectura cr¨ªtica¡± sobre les aplicacions tecnol¨°giques, i adverteix que tamb¨¦ cal prestar atenci¨® que no es vulneri el dret a la privacitat dels ciutadans. Hi ha propostes per esbrinar els h¨¤bits dels ciutadans a trav¨¦s dels seus aparells m¨°bils per incloure¡¯ls en fitxers d¡¯empreses.

Les aplicacions per estacionar no han funcionat, per¨° les energ¨¨tiques s¨ª

Un altre expert que s¨ª que t¨¦ aquesta visi¨® m¨¦s cr¨ªtica ¨¦s Jos¨¦ Fari?a, catedr¨¤tic d¡¯Urbanisme de la Universitat Polit¨¨cnica de Madrid. Fari?a compara algunes idees tecnol¨°giques amb els invents del TBO, que ¡°organitzava muntatges summament rebuscats amb l¡¯objectiu de solucionar problemes est¨²pids, com fer sonar el timbre d¡¯una casa¡±. Per Fari?a, la smart city ¡°¨¦s un esl¨°gan, una moda¡±, i est¨¤ conven?ut que els grans reptes que plantegen les ciutats del segle XXI no es resoldran amb la tecnologia. ¡°El repte de la ciutat ha estat sempre el de la governan?a, i ara cal posar l¡¯accent en la participaci¨®¡±, assegura, i afegeix: ¡°Les ciutats les fan els ciutadans, i tots aquests mecanismes ni tan sols els tenen en compte¡±. Fari?a posa l¡¯exemple d¡¯unes rajoles que tenien un term¨°metre. ¡°No calen rajoles que diguin la temperatura, calen places ben dissenyades on faci calor a l¡¯hivern i fresqueta a l¡¯estiu¡±.

Josep Maria Montaner, catedr¨¤tic de l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona, destaca els avantatges que la tecnologia pot aportar ¡°a l¡¯estalvi energ¨¨tic o a la teleassist¨¨ncia nom¨¦s a partir d¡¯un iPhone¡±. Per¨° coincideix a dir que ¡°¨¦s una alternativa que lidera el sector empresarial, que nom¨¦s pensa a acumular i no a reduir el consum¡±. En molts casos, com passa a Sant Cugat i Barcelona, les empreses implanten les aplicacions de manera gratu?ta per experimentar i nom¨¦s cobren si s¡¯acaben demostrant prou ¨²tils i eficaces. Montaner tamb¨¦ adverteix que es corre el risc d¡¯un ¡°exc¨¦s de control i d¡¯homogene?tzaci¨®¡±, ja que les aplicacions es pensen per a totes les ciutats i ¡°majorit¨¤riament al darrere hi ha empreses multinacionals¡±.

En la reforma del passeig de Gr¨¤cia s¡¯ha aprofitat per instal¡¤lar 300 endolls

Des del sector privat, que ¨¦s qui sembla tenir m¨¦s interessos a vendre tecnologia a les institucions p¨²bliques, tamb¨¦ reconeixen que el concepte de smart city s¡¯est¨¤ sobredimensionant: ¡°Jo diria que venen m¨¦s fum que realitat. Posar quatre pals d¡¯electricitat no ¨¦s smart city. Smart city vol dir interconnectar moltes coses per gestionar la ciutat m¨¦s b¨¦¡±, considera Llu¨ªs Torra, director general de Sim¨®n.

Els pron¨°stics de Gald¨®n s¨®n que d¡¯aqu¨ª uns anys les ciutats estaran ¡°plenes d¡¯andr¨°mines in¨²tils¡± que alguns ajuntaments van encarregar a empreses privades. Per Montaner, ¡°l¡¯error ¨¦s haver creat un gran discurs totalitzador, quan en realitat la tecnologia ¨¦s un instrument. El m¨¦s important ¨¦s la gent i com es relacionen¡±, conclou.