Els directes de Raimon

La traject¨°ria art¨ªstica de Raimon, des d¡¯aquella pionera actuaci¨® a Casa Pedro de Val¨¨ncia l¡¯any 1961, est¨¤ puntejada per una s¨¨rie de recitals i escenaris que han assenyalat la hist¨°ria de la m¨²sica popular entre nosaltres des de fa m¨¦s de cinquanta anys. Aquesta comunicaci¨® intensa entre el cantant i el p¨²blic ha quedat registrada en una s¨¨rie d¡¯¨¤lbums que han fet de Raimon un dels int¨¨rprets ¡°en directe¡± per excel¡¤l¨¨ncia. El disc Raimon a l¡¯Olympia (1966) obre el foc de sinergies. L¡¯¨¤lbum r¨¤pidament es converteix en un dels objectes m¨¦s cotitzats a l¡¯altra banda dels Pirineus pels opositors i els desafectes del franquisme.

Raimon, com escriu el fil¨°sof Manuel Sacrist¨¢n, confegeix a trav¨¦s de les seues can?ons una autobiografia col¡¤lectiva. Les actuacions de Raimon inauguren una nova via de comunicaci¨® entre int¨¨rpret i p¨²blic amb una can?¨® popular que entra als teatres i que fins en aquell moment estava reclosa a les sales de ball i als teatres de varietats. La forma del recital s¡¯estrenava entre nosaltres. Raimon i altres int¨¨rprets de la Nova Can?¨® que el segueixen faran del concert un acte de comunicaci¨® cultural que acabar¨¤ escampant-se per tot arreu. La Can?¨® entrava als escenaris per a ser escoltada i compartida; un espai d¡¯emocions entre m¨²sica i poesia.

50 anys i 11 concerts

Palau de la M¨²sica Catalana. Dia 8 de mar? de 1964. Barcelona. Raimon, Miquel Porter-Moix, Remei Margarit, J. M. Espin¨¤s, Delf¨ª Abella, Pi de la Serra, Quatre Gats, Salvador Escamilla, Maria Cinta, Pare Ladislau, etc.

¡°Aquesta, si no vaig errat, va ser la segona vegada que vaig cantar al Palau de la M¨²sica; la primera havia estat l¡¯any 1963, quan va eixir el primer disc amb la can?¨® ¡®Al vent¡¯. Gr¨¤cies a la gent d¡¯Edigsa i els seus contactes, el Palau de la M¨²sica es va obrir a altres m¨²siques. Fins en aquell moment nom¨¦s es produ?en coses de m¨²sica cl¨¤ssica i tradicional; llavors, amb tot el moviment musical d¡¯all¨° que acabar¨¤ coneixent-se com la Nova Can?¨®, comen?aren a celebrar-se al Palau, igual que al Teatre Romea, festivals de can?¨® catalana. Recorde haver cantat amb Serrat, Guillermina Motta, Pi de la Serra, N¨²ria Feliu, Els 4 Z o l¡¯Ovidi Montllor, que vaig presentar al Palau de la M¨²sica l¡¯any 1968¡±.

Casino Teatre de l¡¯Alian?a de Poble Nou. 15 de febrer de 1966. Barcelona.

¡°?s la primera vegada que jo cante tot sol. L¡¯any anterior havia cantat a Madrid organitzat pels Amics de la Unesco, es tractava d¡¯un recital que havia de fer-se al Teatro de la Zarzuela, per¨° que finalment van prohibir i nom¨¦s es van poder fer una s¨¨rie d¡¯actuacions per diferents col¡¤legis universitaris madrilenys. Aquesta primera actuaci¨® en solitari que faig al Casino de l¡¯Alian?a de Poble Nou la vam batejar com a ¡®recital¡¯, un espai i una can?¨® per a ser escoltada. D¡¯altra banda, posava en relleu l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un p¨²blic cada vegada m¨¦s madur disposat a escoltar un nou tipus de can?¨® d¡¯accent diguem-ne l¨ªric o po¨¨tic¡±.

Sala Olympia. 7 de juny de 1966. Par¨ªs.

¡°Aquest recital t¨¦ l¡¯origen en un programa de la televisi¨® francesa que vaig fer i que es deia Cinq colonnes ¨¤ la une i que don¨¤ la casualitat que vei¨¦ el director de l¡¯Olympia, Bruno Coquatrix. Despr¨¦s d¡¯una s¨¨rie de gestions infructuoses Coquatrix acab¨¤ localitzant-me a Par¨ªs, on jo m¡¯estava, i em contract¨¤ per cantar a la sala Olympia. D¡¯all¨ª va eixir el meu primer disc en directe editat per la CBS, per¨° que es va prohibir a Espanya. Uns dies abans de la meua actuaci¨® a l¡¯Olympia, hi havia tingut lloc la presentaci¨® de Bob Dylan, que hi havia arribat, a banda de molt ¡®col¡¤locat¡¯, enmig d¡¯aquella pol¨¨mica que havia suscitat la seua presentaci¨® amb guitarra el¨¨ctrica. Recorde que en la meua actuaci¨® a la sala Olympia hi havia entre el p¨²blic Joan Mir¨®, l¡¯escriptor Jorge Sempr¨²n, el cantant Jean Ferrat.¡­ Crec que Sempr¨²n ¨¦s l¡¯¨²nic que ha assistit a tots els recitals que he fet a l¡¯ Olympia al llarg dels anys¡±.

Palau de la M¨²sica Catalana. 24 i 28 de gener de 1967. Barcelona.

¡°En aquells temps actuar al Palau era quasi com tocar el cel. El Palau, per a mi, i tamb¨¦ per a uns altres int¨¨rprets, ¨¦s un espai molt especial, on d¡¯alguna manera ens hem fet, ens hem constru?t com a cantants amb el suport del p¨²blic que venia als nostres concerts i comprava les entrades. Aix¨ª, com a an¨¨cdota d¡¯aquella presentaci¨®, recorde que el focus o el can¨® que ten¨ªem com a element d¡¯il¡¤luminaci¨® s¡¯apagava de tant en tant i ens qued¨¤vem a fosques. D¡¯aquells recitals eixiria el meu primer disc en directe gravat a l¡¯Estat espanyol amb el segell Edigsa i amb una magn¨ªfica fotografia de Pep Puvill en la coberta¡±.

Facultat d¡¯Econ¨°miques de la Universitat Complutense. 18 de maig de 1968. Madrid.

¡°Durant el franquisme cantar a Madrid per a mi no va estar f¨¤cil, fins que no es mor Franco jo no puc cantar en un teatre d¡¯una manera normal, com s¨ª que ho podia fer, malgrat els entrebancs, a Barcelona. Aquella actuaci¨® a la Universitat es va fer en una atmosfera molt especial; a Par¨ªs hi havia all¨° del Maig del 68, es notava un grau d¡¯efervesc¨¨ncia en la gent. Recorde que les lletres de les can?ons es van editar en ciclostil amb les traduccions que n¡¯havien fet Gabriel Celaya, Jos¨¦ Hierro, Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo i d¡¯altres. Al hall de la Facultat hi havia prop de 6000 estudiants que seguien les can?ons en catal¨¤ amb les seues traduccions. Despr¨¦s del recital es va organitzar una manifestaci¨® i la resta de recitals que hi havia programats de fer a Madrid van estar prohibits¡±.

Carnegie Hall. 25 de maig de 1970. Nova York. Raimon i Pete Seeger.

¡°Aquella actuaci¨® t¨¦ l¡¯origen en una invitaci¨® del cantant Pete Seeger i va estar emmarcada en una gira que vaig fer per diferents universitats nord-americanes que tingu¨¦ com a balan? final el disc que vaig registrar per a una editorial tan emblem¨¤tica com Folkway Records, amb el t¨ªtol de Catalonian Protest Song i amb el text de presentaci¨® de Pete Seeger. Recorde que durant aquella gira vaig poder veure gent com Tom Paxton o Phil Ochs, vaig con¨¦ixer la Joan Baez i, ¨¦s clar, Pete Seeger, un artista amb un poder de comunicaci¨® bestial. Arran d¡¯aquelles actuacions, Seeger va venir a actuar per primera vegada a Catalunya, despr¨¦s de v¨¦ncer les seues retic¨¨ncies a cantar en un pa¨ªs on hi havia una dictadura. Nom¨¦s vaig poder presentar-lo a Terrassa, perqu¨¨ se m¡¯havia prohibit cantar¡±.

Palau dels Esports. 30 d¡¯octubre de 1975. Barcelona.

¡°Recorde que torn¨¤vem Annalisa i jo de X¨¤bia, acabaven d¡¯afusellar els cinc membres del Grapo i d¡¯ETA, i l¡¯ambient que es respirava era de for?a pessimisme entre la gent. Com que sab¨ªem que a nosaltres no ens donar¨ªem el perm¨ªs governatiu, vam demanar la col¡¤laboraci¨® d¡¯Oriol Reg¨¤s, un empresari que sabia moure¡¯s molt b¨¦ en diferents nivells. Ac¨ª cal fer destacar la figura del que era en aquell moment governador de Barcelona, Rodolfo Mart¨ªn Villa, que ja pensava m¨¦s en el seu futur pol¨ªtic que en el seu passat franquista. Enmig de la preparaci¨® del recital t¨¦ lloc la malaltia de Franco i el mateix dia del concert es fa el trasp¨¤s de poders al pr¨ªncep Joan Carles. ?s clar, tot aix¨° va donar al concert, finalment, un accent molt especial. Tot el recital es va desenvolupar en un ambient molt tens, amb la policia vigilant, a punt de suspendre el concert, cosa que afortunadament no va passar. Com a estrena ¡ªsempre que puc m¡¯agrada estrenar alguna cosa¡ª, vaig cantar ¡®Jo vinc d¡¯un silenci¡¯, que de seguida va connectar amb la gent, cosa que no sempre passa amb les can?ons que fas, ja que n¡¯hi ha moltes que acaben quedant-se en una segona divisi¨®¡±.

Camp del Llevant. 3 de juliol de 1976. Val¨¨ncia.

¡°Cantar en grans espais no m¡¯ha agradat, ho he fet i he cantat en moments determinants, per¨° a mi el que m¡¯agrada ¨¦s cantar en all¨° que diguem un teatre a la italiana, aquest ¨¦s l¡¯espai en qu¨¨ jo em trobe m¨¦s a gust. Aquest concert del camp del Llevant que va aplegar m¨¦s de 50.000 persones curiosament va estar promogut per una falla i en aquell moment, recordem que nom¨¦s havien passat nou mesos de la mort de Franco, es necessitava fer un acte d¡¯unitat de les forces d¡¯esquerra i valencianistes enfront d¡¯una dreta franquista i anticatalanista que seguia ocupant les institucions¡±.

Palau Sant Jordi. 23 d¡¯abril de 1993. Barcelona.

¡°Crec que va ser el Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n, amb el seu sempre exquisit toc d¡¯humor, el que va dir que mai no hi havia hagut una concentraci¨® tan alta de cantautors per metre quadrat com aquella nit al Palau Sant Jordi. Aquell gran concert al Palau, all¨° que volia ser per damunt de tot era la celebraci¨® d¡¯una festa: la celebraci¨® dels 30 anys de la can?¨® ¡®Al vent¡¯. I crec que el p¨²blic que hi va assistir ho va entendre aix¨ª i ho va celebrar amb nosaltres. Per a mi va estar una alegria compartir l¡¯escenari amb cantants que, a m¨¦s, eren amics, des d¡¯un Pete Seeger fins a un Mikel Laboa, amb el qual havia cantat molts anys enrere en la seua presentaci¨® a Barcelona. Concerts que saps que s¨®n irrepetibles¡±.

Gran Teatre. 15 d¡¯octubre de 2010. X¨¤tiva.

¡°Cantar al teu poble, cantar davant dels teus, dels amics de la inf¨¤ncia, sempre comporta, i encara m¨¦s quan cantes unes can?ons o temes determinats que tenen una relaci¨® o fil sentimental, un estat especial, un grau d¡¯emocions afegides. I quan he cantat a X¨¤tiva, haja estat a la pla?a de bous o, com darrerament, al Gran Teatre, sempre m¡¯ha passat aix¨°¡±.

Palau de la M¨²sica Catalana. 8, 9, 10 i 11 de maig de 2014.

¡°El Palau de la M¨²sica ¨¦s l¡¯espai on m¨¦s he actuat al llarg de la meua vida. En aquests recitals presentar¨¦ alguna can?¨® nova que acabar¨¤ de fer-se. Quan acabes una can?¨®, com a autor ja est¨¤ finalitzada, per¨° com a int¨¨rpret no. Al final, quan ja l¡¯has cantada, et queden una o dues interpretacions possibles per a triar, i una ¨¦s la que acabar¨¤ sent la m¨¦s adequada per a incloure-la en el disc. El recital sempre comporta un punt de tensi¨®, de posar-te en una situaci¨® que et fa cr¨¦ixer¡±.

?